Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Vedrína

La borlada de Costantinopel (in grec: Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως; in turc: İstanbol'on Fethi, Conquista de Istanbul) l'è staita la conquista otomana de la capitala de l'Imper Bizantin ind el 29 de maj del 1453. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la Morea ind el 1460, e l'Imper de Trabisonda, stat bizantin indipendent nassid despò de la IV croxada, ind el 1461).

Vedrina
Vedrina
Qest articol qì l'è ind la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
La borlada de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.

L'assede, guidad del sultan Maomet II, de apena 21 agn, l'era començad do mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador Costantin XI Paleolog, incoronad ind el 1448.

Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del Medioev.

Ol contest Modifega

 
Ol Mediterrane oriental ind el 1450.

I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del XIV secol. Ind el 1331 i hera conquistad Nicea, la principala citaa bizantina de la rejon; ind el 1354, grazie a la guerra civila intra l'imperatrix Ana de Savoia e 'l Joann VI Catecuzen, i hera ciapad Gallipol, qe l'era insé deventada una testa de pont ind i Balcan. Ind el 1361 l'era la volta de Adrianopel (ciamada dei turc Edirne), qe ind el 1365 la deventerà la nœva capitala otomana. A l'Imper Bizantin i restava adoma Costantinopel, Tessalonega (perdida ind el 1422) e la Morea. La capitala (enclav bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el 1394 la bataia de Nicopel e ol rivar del Tamerlan, qe al vencerà i Otoman ind la bataia de Ankara (1402), i salverà la citaa. Ind el 1422 i Otoman i sarà fermads sota i mure del Teodosi.

Ind el 1444 la bataia de Varna, con la distruzion de l'armada cristiana, la segnerà la fin dei tentativ ocidentai de descaçar i turc dei Balcan. Prope in qesta ocasion l'è stait ciar ol pericol, per i turc, de hir-g miga ol controll total del Streit dei Dardanei: prima del rivar dei trœpe fresqe de l'Anatolia, blocade de la flota veneziana (sqivada fors grazie ai condizion atmosferege), i Otoman i era dree a perder la guerra, tant qe ol sultan Murad II l'hera domandad un armistizi, in cambe de la cession d'un qualc territore a Serbia e Ungeria.

I preparativ Modifega

Maomet II Modifega

 
Ol Maomet II a'l coo del so esercet, cond arent ol canon de l'Urban.

Ol Maomet II l'era deventad sultan ind el 1451, a l'etaa de 21 agn. Joven e ambizios, l'era semper stait ossessionad del penser de conquistar Costantinopel. Ol so pader, ol Murad II, a l'hera slontanad plu volte de la cort per circar de calmar i so ecess.

Una volta indait a'l poder, l'hera subet començad a organizar la presa de la citaa. In del avril del 1452 l'indava de dent ol territore imperial, in su la sponda europea del Bosfor, e al començava la costruzion de la forteza ciamada Rumeli Hisar, poc de plu d'una dexina de qilometer a nord de Costantinopel. In quater mis ol lavorar l'era fenid. Insema a la forteza de Anadolu Hisar (prope denants, su de l'oltra riva), al rendiva asquas impossibel per la citaa i collegaments cond el Mar Neger (e sovertut cond i colonie jenovese in Crimea). I ambassador de l'imperador bizantin, mandads a protestar, i sarà decapitads.

Ol sultan al fa anc descaçar tuts i grec ind la zona de Edirne; e al riverà anc'pò a trasferir-s per tri dé denants a Costantinopel per studiar i so difese.

A l'istess temp, i è faits i preparativ per ol trasport dei canon. Ol plu grand, costruid de un injegner ungeres de nom Urban (qe prima l'hera circad de far-s ciapar dei bizantin, qe però i g'hera miga i solds), l'era long 8 meter, al sjaventava dei ploc de 600 qili con d'una jitada de un mili, e al g'hera besogn de 700 omegn per la manotenzion e 60 bœv per tirar-l. Ol beylerbey de la Romelia al passerà tut l'invern del 1452 a sistemar la strada de Edirne a Costantinopel, per far passar i canon.

L'esercet organisad del Maomet II a l'è imponent: plu de 160000 omegn (ma vergun al dix anca 700000), intra i quai 12000 janisser, i trupe cernide. Ol parc artelaria l'è ol plu grand mai vest. Anc la flota l'era imponent: ol sultan l'era capid qe la ciav de la vitoria l'era circondar la capitala bizantina de tute i bande. I font plu prudent i parla de plusse de cent nav.

Costantin XI Modifega

 
Strutura dei Mure del Teodosi.

Inants de deventar imperador ind el 1449, ol Costantin Paleolog l'era stait despota de Morea, e l'hera combatid plu volte contra i Otoman.
Dop de la so incoronazion, l'hera començad a circar dei aiœts in ocident, in cambe de l'union de la ciexa ortodossa a qella catolega. Ma la situazion l'era miga favorevola: dop de la bataia de Varna, l'Ungeria (qe l'era in bega cond el Sacro Roman Impero) e i oltre potenze orientai i g'hera miga i forze; França e Ingilterra i era dree a combater-s ind la Guerra dei Cent Agn; Venezia e Jenova i era in contrast intra de lor. Adoma ol Papa Nicolò V l'hera respondid a l'apell, e ind el 1452 i era rivads a Costantinopel 200 arcer. Ol 12 de dexember de l'istess ann la sarà proclamada l'union intra i ciexe, miga senza malumor ind la citaa. I g'era anca dei importants nobei qe i era miga decorde: per esempe ol Megas Dux Luca Notaras al dixiva de preferir i turc a'l Papa. Intratant l'imperador al riceviva ol permess dei Venezian de la citaa per ciapar i nav latine per la difesa.

In del jenar del 1453 i riva 700 jenoves guidads del famos condotier Joann Jostiniani Longo, qe l'è nominad del Costantin comandant del front de terra, cond el titol de strategos autokrator. Al riva anc'pò un nobel castiglian, ol don Francisco de Toledo (qe al dixiva de vesser un discendent dei Comnen), e al se jonta ai difensor anc ol prencep Orkhan, pretendent a'l tronn otoman qe al viviva a Costantinopel.

Ol total dei forze l'è miser: 4000 soldads bizantin, 2000 forester, 983 citadin grec (intra i quai anca dei moneg), per difend i circa 22 qilometer de la cerca dei mure.

La flota la contava 37 nav, circa mitaa latine, protejide de la granda cadena del Coren d'Or. I jenoves de Pera, ol quarter in su l'oltra riva del Coren, i s'era deciarads neutrai, ma i hera dait ol permess de tacar-la ind la so banda.

L'assede Modifega

 
Sqierament dei trupe e dei comandants ind el assede

I Otoman i comença a bombardar i Mure de Teodosi ol 6 de avril, in seguet a'l refud de l'imperador bizantin de consegnar la citaa. Dop de apena do dé, un toc intra ol palaz dei Blacherne e ol Lycus l'era jamò crollad; ma ol dé dop i difensor i hera jamò rivads a justar-l su. Intratant ol sultan al fa començar a scavar dei galerie sota i mure e a impienir ol fossat.
Grazie a'l canon de l'Orban (anc se al pudiva sbarar adoma set volte per dé), i Otomàgn i derv for tants bux in dei mure, ma de nocc i bizantin i lavora per sistemar-le con dei ploc e dei sac de terra; indove ol mur al g'è plu, i tira in pé dei palizade de legn e baril de sabia. Per circar de protejer i mure de i artelarie otomane, i assediads i dovra dei tapé de lana e de cœram.
Anc in sul mar i turc i g'ha dei dificoltaa: do assalts, ol 9 e 'l 12, per circar de penetrar ind el Coren d'Or, i è fermads de i nav a difesa de la cadena. Ind i dé despos, però, i riva dei oltre nav de rinforz per ol comandant Balta-oghlu, e insé i turc i riva a controlar tut ol Mar de Marmara.
Ol 18 un massess assalt ind la zona centrala di mure (la plu ruvinada dei bombardaments e cond el fossad impienid), començad do ore dop del tramont, l'è fermad del Jostinian despos de quater ore e 200 morts intra i assaltador.
Duu dé dop una minuscola flota greca-jenovesa l'è rivada a sqivar ol bloc naval e a refœrnir la citaa de arme e de maiar.

 
Maomet II al varda i operazion

L'era ciar a'l sultan qe senza rivar a entrar ind el Coren d'Or e tacar i mure anc de qella banda, i bizantin (anc se poc) i pudiva tegnir la citaa. Vergun al g'hera cœntad su qe i Venezian i hera spostad via terra una flota del Adije a'l lag de Garda. Insé ol 20 de avril tante mella artijan i començava a lavorar per preparar ol trasport de 72 nav in su la terra per 4 km, per ajirar Pera e entrar ind el Coren d'Or. In qesta ocasion l'è staita fatala la cerna dei jenoves de Pera de mantegnir la neutralitaa, perqè i havress pudid subet blocar tut.
I assediads i g'hera adoma una possibilitaa: bruxar la flota nemica con una sortida noturna. Ma i preparativ e i discussion intra i alleads su la composizion de la flota i và inanz infina a'l 28, e la notizia la g'ha ol temp de rivar ai oregie del sultan per mez de un jenoves de Pera. Insé la spedizion l'è un disaster: i cristian i è slontanads e i ha perdid do nav. Ol sultan al fa justiziar i prijoner, e l'imperador al fa l'istess cond i so, qe i è decapitads sui mure in 260.
Con qesta vitoria i Otoman i hera ciapad un gross vantaj stratejeg. Per collegar ol nœv front con qell dei mure de terra, ol sultan l'ha fait costruir un pont (fait con do file de baril ligads insema con sora dei trav de legn) sul Coren d'Or.
Intratant, la citaa l'è provada de l'assede: l'imperador al g'ha de ciamar i ric e i ciexe per circar de tirar insema dei aiœts per i plussee besognos.
I assalts otoman i è però fermads anc'mò dei difensor, ol 7 de maj (ind i bande del Lycus), ol 12 (dop qe i è penetrads ind el palaz imperial de le Blacherne) e ol 18 (la granda torr d'assede costruida per l'ocasion l'è faita saltar in aria con dei baril de polver de sbar). Ol 23, dop qe i ha brocad un ufiçal turc, i cristian i riva a cognosser la posizion dei gallerie sota i mure, e i le fa borlar jo tute.

L'assalt final Modifega

Propre ol 23, però, la riva la notizia plœ amara per i difensor: la flota cristana de socors prometida dal Papa l'è anc'mò blocada ind el mar Ejee.
I Otoman, qe i le sà miga, i è dree a decidir cosa far. Una proposta de levar l'assede in cambe de un tribut de 100.000 bisants d'or l'è inviada ai difensor, qe dopo una qualc temp i la refuda.
A la fin, Maomet al decid de tentar un œltem assalt prima de lassar perd. I mure i è bombardade con plœ intensitaa (la palizada del Lycus l'è botada jo) fina al 27 de maj, quand ol sultan al comanda un dé de repos e pregïera per preparar-s a la bataia.
I difensor i è staits avisads dei intenzion dei turc de un qualc cristian ind l'armada otomana, e anc'pò lor i se prepara: i è organizade dei procession sota i mure con l'icona de la Verjine Odijitria, un'ultema messa cristiana (senza distinzion intra catoleg e ortodoss) l'è celebrada ind la basilega de Santa Sofia, cond la proclamazion de l'union de i do Ciexe. Ol 28, tœts qei qe i era bon de tegnir un arma ind la citaa i è mandats sœ i mure, e i porte de la cerca interna i è serade.

L'assalt al comença ol 29 ai 3. L'armada otomana l'è spartida in quater parts:

  • Ishaq e Mahamud Pasha: sezion meridionala dei mure de terra (Porta d'Or), aprœv a'l Mar de Marmara.
  • Sultan Maomet II: sezion centrala, val del Lycus e Porta de San Roman.
  • Zaganos Pasha: sezion setentrionala, Palaz dei Blacherne.
  • Hamza Beg: flota greca ind el Coren d'Or.
 
L'assalt dei janisser a la Porta de San Roman

Ol sforz principal l'era ind el setor guidad dal sultan, ma i olter comandands i g'hera de tegnir ocupade i trœpe cristiane sœ tœt ol perimeter dei mure, per permeter-ga miga de jontar-s ind un pont.

I prim a partir i è i bascibuzuk, i trupe miga regolar, per fruar i difensor. Armads a la lejera, i è obligads a tacar da la polizia militar, jamò pronta a flajelar qei qi torna indree. L'assalt l'è slontanad in do ore, senza problemi per i assediads.
Dopo un olter bombardament, l'è la volta di trœpe regolari, qi met a dura prova i difensor. Ind el setor central, i cristian i tegn dur fina a un ora prima de l'alba, quand un sbar del canon de Orban bota jo la palizada, e 300 turc i entra dent; ma l'istess imperador al se met a la testa di difensor, qi descaça vià i musulman e i sistema i difese. Anc ind la zona meridionala i turc i và vexin a sfondrar, ma i è fermads dai monaci guidads dal princep Orkhan.
Co'i difensor provads da una noit intera de combatiments, ol sultan l'era pront a mandar a l'assalt i janisser, i trœpe cernide de la so armada. Ma dop de un'ora de dura lota, anca qesta volta i difensor i era dree a descaçar i nemix, quand ol Jostinian l'è ferid in manera grev da un colp d'artelaria. L'è miga tant la borlada del comandant a demoralizar i difensor, ma la so pretesa di ciav de la cerca interna per ritirar-s. Sobet di olter i ga và dree, e ind el mentre l'imperador l'è informad qe i turc i è entrads ind la zona di Blacherne, grazie a una posterla (la Kerkoporta) qe vergun l'hera lassad in polarœla, forse dopo una sortida. Ol temp de rivar sœl post e i hera jamò staits descaçads, ma senza l'imperador e ol Jostinian, la porta de San Roman l'è trop debola: un grup de una trentina de janisser, guidad da un jigant de nom Hasan, l'è rivad a conquistar la palizada, anc qe al preze de la metaa di so elements, e a tegner la posizion. Ol caminament intra i do cerqe di mure l'è pien de bus (faits per ciapar la terra per rinforzar la palizada) e la plœ part di soldads bizantin, provads dai combatiments, i ga borla dent, e l'è miga possibel per i difensor crear una difesa eficax sœ la cerca interna di mure.
Quand al riva l'imperador, l'è tarde: g'è tropa jent per cercar de serrar la porta de San Roman, e i turc i è dree a entrar in citaa. Donca, tirade vià le insegne imperiale, al sa bœta ind la sgarugada, indove al trova la mort. Al par qe l'habie diit, prima de indar: "G'è-l miga qé un cristian qe al g'ha voia de ciapar ol mè coo?".

Oramai la citaa l'era perdida, e i œltem difensor i era dree a scapar per circar de protejer i so famee. L'œneg qe al resist anc'mò l'è ol continjent cretes in tre torr di mure del Coren d'Or. A la fin de la matinada i se renderà in cambe de la libertaa. Ol sultan al farà ol so ingress adoma ind el dopo mezdé, a travers la Porta de San Roman.

I conseguenze Modifega

 
L'ingress in citaa del Maomet

Dop de l'ingress dei turc in citaa, i è començade i violenze e ol saqej. A'l prencepe i otoman i copava tœts i citadin qe i trovava, in seguet l'è vegnid ol temp de ciapar dei s'ciav (a la fin i sarà 30000). L'istess destin l'è tocad ai tants qe i hera circad refuj ind la Basilega de Santa Sofia. Tœts i palaz e i case i hera saqejade dei soldads, ma una qualc quarter l'è stait resparmiad grazie ai so abitants, qe i ha subet dervid i porte a'l sultan e fait at de sotamission.
La plœ part dei ciexe i è trasformade in mosqee (anc l'istessa Santa Sofia), ma ol Maomet II al voliava vesser ol sovran anc dei cristian, e l'ha evitad de trasformar qelle dei quarter qe i s'hera rendids senza combater. Al s'è limitad a fa jœstiziar una dexina de notabei (plœ ol princep Orhan, ol balio venezian e 'l consol catalan), e l'ha nominad un patriarca per i so sudits grec. Ol nœv sit al sarà la Ciexa di Sants Apostoi, la plœ granda de la citaa dop de Santa Sofia.
Dop de la conquista ol Maomet al sarà cognissid anc come Fātiḥ (ol Conquistador), e al se farà ciamar Qaysar-ı Rum (Cesar dei Romei).

La citaa la deventa la nœva capital (a'l post de Edirne), e la sarà repopolada con l'imigrazion de tœt l'Imper Otoman, e ind i secoi sucessiv la tornerà a'l splendor qe al mancava ind i œltem agn de l'Imper d'Orient.
Dop de la conquista la sarà ciamada Istambul o Ḳosṭanṭīnīye in Orient (semper Costantinopel in Ocident) fina a la fin del Califad, quand la republica turca la sposterà la capital a Ankara e la tegnerà come nom oficial adoma ol prim.[1]

Tentativ de riconquista Modifega

Lampo Birago Modifega

Dopo la toma de la citaa, ol Papa Nicolò V al g'ha l'intenzion de convocar una nœva croxada per riconquistar-la. Al nomina una comission de cardinai per stœdiar la quistion, e al domanda a Lampo Birago (un umanista milanes) de scriver ol pian general de la guerra. Per far-l l'impiega ol temp in tra ol lœi 1454 e ol marz 1455 (mis de la mort del Papa).[2]

Ol proget (ciamad Ad Nicolaum V pontificem maximum Strategicon adversus Turcos) preved de organizar un esercet de 12000 cavalier e 15000 fants, tœts italian, plœ 5000 cavalejer di oltre bande. Dopo un sbarc in Morea, i soldads i g'havress de fogar i grec a revoltar-s contra i turc e marciar a nord, infina a Costantinopel.[2]

La croxada l'è mai staita convocada, e per la mort del so plœ grand sostegnidor, e per la cressida de la potensa otomana. G'è anc de dir qe la Morea, dopo agn de guerre (adoma una dexina de agn prima i turc i hera reduxid in s'ciavituu 60.000 omegn) l'era in d'una condizion disastrosa. Dificel pensar qe ol sostegn imajinad del Lampo al saress rivad.[2]

Guerra de Crimea Modifega

Ind Russia, qe dop de la fin de l'Imper Bizantin l'era deventada la principala potenza ortodossa, lo Zar Ivan III l'hera sposad la nevoda de l'ultem imperador bizantin (mort senza ereds), Sofia Paleologa, e Mosca l'era ciamada per qell la Terza Roma.[3]

Con la crisi de l'Imper Otoman ind el XVIII secol, i potenze europee i ha començad a interferir ind la politega turca. La Russia la circava un acess a'l Mediterani, e ind el 1833, dop vesser rivad a i porte de Costantinopel cond un esercet de 10000 omegn, ol Zar Nicola I l'ha firmad cond el Sultan ol Tratad de Hünkâr İskelesi, cond el qual i nav russe i g'hera ol passaj liber ind i Dardanei e ind el Bosfor.[4] Preocupade de la Russia, França e Ingilterra ind el 1841 i ha siglad cond el nœv Sultan la Convenzion de Londra, cond la quala l'era stabilid qe i streits i saress staits serrads per la Russia in cas de conflit.[4]

Stœf dei cambiaments ind la politega de la Sublime Porta, Nicola I l'ha començad a pensar a una guerra per conquistar Costantinopel e ol controll definitiv in su i streits.[4]

Ind el 1853, cond el pretest de la tutela dei Lœg Sants e de la popolazion ortodossa ind el Imper Otoman, l'ha deciarad guerra ai turc. Con l'intervent de França e Ingilterra e la fraca del Zar ind el assede de Sebastopol, l'Imper Otoman l'è miga crollad fina a la fin de la Prima Guerra Mondiala.[4]

Megali Idea Modifega

 
Ol projet de la Megali Idea

Despos de l'indipendenza de la Grecia, la Megali Idea (in grec Μεγάλη Ιδέα, "Granda Idea") l'è staita l'obietiv del nazionalism grec. Ol projet al prevedeva de reunir tuts i grec (a'l temp presents anca in su i coste turqe del mar Ejee e del mar Neger) ind un uneg stat con capital Costantinopel.[5]

Dop de la Prima Guerra Mondiala, l'Imper Otoman l'è stait desligad e la Grecia l'ha ciapad la rejon de Smirna e la Tracia Orientala (tratad de Sèvres). La mancava adoma Costantinopel e la rejon di Streits, sota control internazional. Donca la Grecia l'ha diciarad guerra a la Turqia per obligar-la a renunziar a la so vegia capitala. Despos de un period sfavorevol, grazie a l'Atatürk i turc i è rivads a vencer la guerra, e i grec i è staits descaçads vià anca de Smirna. In seguet a'l jenocidi grec[6] (1914-1922) e a'l definiv scambe de popolazion (1923), i è terminade i rivendicazion greqe ind l'area, anc se a'l dé d'incœ la Megali Idea l'è deventada vun dei obietiv del partit grec Alba Dorada.[7]

Ind la cultura Modifega

  • In Grecia la borlada de la citaa l'ha cread tante lejende e cants de la tradizion popolara, e l'imperador Costantin XI l'è un sant per la Ciexa Ortodossa.
  • Ind el 2012 l'è stait produxid in Turqia ol film Fetih 1453 (in ingles: Conquest 1453), qe al parla de la conquista de la citaa.[8]

Riferiments Modifega

  1. Istambul ind la Treccani
  2. 2,0 2,1 2,2 (IT) Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli - Zhistorica
  3. (IT) Sofia Paleologo - Treccani
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 (IT) Europa contro Russia in Crimea, la prima volta - Limes
  5. (IT) Megali Idea - Treccani
  6. (IT) Greci del Ponto, l'altro genocidio - Avvenire
  7. (IT) Grecia: leader neonazisti greci vuole Istambul e Smirne - AnsaMed
  8. (EN) Imdb.com

Bibliografia Modifega