Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El botumm l'è on conglomeraa artifizzial che l'è faa su d'on messedozz de ligant, aqua e agregaa fin e gross (sabbia e gera); inoltra se ghe gionta, se 'l serviss, di aditiv e/o minerai, che influenzen i caratteristegh fisegh o chimegh, oltra che i prestazzion del conglomeraa, sia che l'è fresch sia che l'è vegnuu dur.

El botumm quand che l'è fresch.

In del XXI secol el ligant pussee doperaa per fàll a l'è el ciment (e despess l'è ciamaa anca inscì, però l'è imprecis fàll), ma in del passaa l'è stada doperada anca la colcina, opur (pussee rarament) el gess.

El botumm fresch el vegna gettaa dent i casser e costipaa con di vibrador; a bon cunt incoeu a gh'è di formulazzion del botumm che ghe disen autocompattant, che hinn fondamentai in de l'architettura del dì d'incoeu, perchè i siguren on facciavista omogeni, e gh'hann minga de besogn de la vibrazzion, perchè se costipen indeperlor per via de la forza de gravità. Quand che 'l messedozz el se bagna con l'aqua, el se induriss e 'l ghe da al messedozz ona resistenza mecanega inscì forta che le fa vegnì quasi compagna de la preja.

Al dì d'incoeu l'è doperaa per fà su i part struturai d'on edifizzi. A l'è 'l material de costruzzion pussee doperaa in del mond.

El nomm Modifega

El termen botumm el riva del frances béton.

Referiment Modifega

Vos correlaa Modifega