Bologna
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Bologna Comun | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
Dats aministrativ | |||||||
Nom ofiçal | Bologna | ||||||
Stat | Itàlia | ||||||
Rejon | Emilia-Romagna | ||||||
Provinça | Cità metropolitana de Bologna | ||||||
Lengue ofiçai | italian | ||||||
Oltre lengue | emilian | ||||||
Politega | |||||||
Sindeg | Matteo Lepore (2021) | ||||||
Orgen lejislativ | Consiglio Comunale di Bologna | ||||||
Territore | |||||||
Coordinade | 44°29′38″N 11°20′34″E / 44.493889°N 11.342778°E | ||||||
OSM | 43172 | ||||||
Voltituden | 54 m s.l.m | ||||||
Superfix | 140,86 km² | ||||||
Abitants | 389 261 ab. (1º genar 2018) | ||||||
Densitaa | 2763.46 ab./km² | ||||||
Confin | Calderara di Reno, Casalecchio di Reno, Castenaso, Pianoro, Sasso Marconi, Zola Predosa, Anzola dell'Emilia, Castel Maggiore, Granarolo dell'Emilia e San Lazzaro di Savena | ||||||
Fus orari | UTC+01:00 e UTC+02:00 | ||||||
Varie | |||||||
Prefiss | 051 | ||||||
Codex postal | 40121, 40122, 40123, 40124, 40125, 40126, 40127, 40128, 40129, 40131, 40132, 40133, 40134, 40135, 40136, 40137, 40138, 40139 e 40141 | ||||||
Sigla autom. | B | ||||||
Codex ISTAT | 037006 | ||||||
Codex catastal | A944 | ||||||
Festa | 4 de otober | ||||||
Sant protetor | San Petroni | ||||||
Cl. climatega | |||||||
Cl. sismega | |||||||
Localizazion | |||||||
Sit istituzional |
Bologna (Bulåggna in emilian bolognes; Buloagna in koiné emiliana; Bologna in italian; Bononia in latin; Bologne in franzes) l'è la cità pussee importanta e pussee granda de l'Emilia e capital de la region italiana de l'Emilia-Romagna, com de la cità metropolitana cont el nom compagn, e la se cata in de la Pianura Padana a i pé di Apenin.
La gh'ha 392 472 abitant, e la se spantega par 140,86 km². El sò sindegh l'è el Matteo Lepore, del Partid Democrategh, del 2021.
El nomModifega
El someja che el nom el vegna de vœuna popolazzion celtega de la zona, i Boii, de lé el nom de Bononia. El nom antigh de la cità l'era Felsina, de'l pòpol etrusch padan che a ghe viveva prima de i celt. Ancamò, i abitant de Bologna se pœuden dì bolognes com anch, in italian, felsinei.
StoriaModifega
Felsina etruscaModifega
Bologna l'è stada fondada cont el nom de Felzna de i Etrusch, na popolazzion de lengua preindoeuropea che la se catava ind el prinzipi in Toscana, ma che la se gh'ha pœu trad anch intorna la Padania. La data de fondazzion la pœud vesser el 534 prœuma de Crist.
L'ariv de i BoiiModifega
Ind el 300 p.d.C., hinn vegnid di celtegh de lengua gàlega, ciamad Boii: i gh'han cambiad el nom de Felzna a quaicoss 'me Bononia, mo el se pœu vesser mia cert perchè gh'hem domà font romane in su del nom gàlegh de la cità. El period celtegh l'è stad important fiss per el desvilup de quèla che, daspœu anch de la romanizazzion e de i influss germanegh, l'è divintada la lengua emiliana.
Bononia romanaModifega
Ind el 189 p.d.C. el center l'è stad conquistad de i Roman. In du agn, quand che i gh'han finid de fà su la nœuva Via Emilia, Bononia l'era dree a transformàss in vœuna cità de prum pian in de la Volta Italia romana.
Ind el 88 p.d.C. Roma la gh'ha trada su a municipi roman, e la cità la gh'heva ses card e vot decuman, cont stra i 12 000 e i 30 000 abitant.
Cont el passà del temp, Bologna l'era vegnuda de fœura 'me la segonda cità pussee granda d'Italia despœu de Roma; e el Pomponi Mela la gh'heva mituda insema a i cinch opulentissimae (pussee riche) cità d'Italia.
Debass el imperador Claudi, Bologna la gh'ha avud un grand fœugh; cont Neron la cità l'è stada refada su, ind el segond segol d.d.C.
Volta età de mezModifega
Despœu de segol de disgrazzi, Bologna l'è tornada a vesser importanta in del 400 d.d.C. cont el vescov Petroni, che el gh'ha fad su la gesa de San Steven.
A la fin de l'Imper Roman, l'era na cità de frontera cont l'Esarcad de Romagna, quest oltem debass de i Bizantin.
Ind el 728 i hinn vegnid sgiò i Longobard, cont el lor re Liutprand, che el gh'ha fad su el Regn Longobard. Ind el period longobarda a Bologna l'è stada fada su l'adizzion longobarda, na nœuva contrada arent a la gesa de San Steven, indov, in del 786, a gh'era stad anch el Carlomagn.
SportModifega
FobalModifega
La pussee importanta squadra de fobal de la cità l'è el Bologna Football Club 1909: cont 12 titoj nazzionaj (7 scudet, 2 campionad de Serie B, 2 Copa Italia e 1 titol de campionad Volta Italia), l'è vœuna de i squader pussee titolade del paes.
BasketModifega
Bologna l'è na cità anch famosa per la Virtus Bologna e la Fortitudo, do de i squader de balacanester pussee cognossude d'Italia.
De vedéModifega
- Bologna l'è la cità di pordegh desgià che a gh'è pu o manch 38 chilòmeter de pordegh che i hinn squas tucc in de la cità veggia e medioevaj.
- La basilega de San Petroni con la sò fasciada restada a mezz, un toch in marm e l'olter toch de preda.
- I tor del Medioev che gh'hinn amò hinn derset, anca se na volta i gh'eren de vesser almanch na centinera: i do pussee important hinn la tor di Asinej e la Garisenda, fade su tra el 1109 e el 1119. I do tor hinn mia drizze ma i pend tute e do, quèla di Asinej la sbiessa de 1 meter e 23 ghej, la Garisenda adiritura de 3 meter e 22 ghej. La Garisenda l'è stada nominada pœu de'l Dant Ligher in de la sò Divina Comedia (inferen, XXXI, 136-140).
- A Bologna gh'è la pussee veggia università d'Europa fondada in del 1088.