Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína

La riduzion de l'ozonosfera e ‘l bus de l'ozonosfera a hinn du fenòmen correlàa cont la riduzion de l'ozòno stratosferich, e quand che se parla di chi fenòmen chi a se voeur indicà:

  • el càl manemàn, assèe stàbil e globàl de l'ozòno stratosferich totàl ind l’ozònosfera a partì di primm ann '80 e adrée;
  • el fenòmen de la riduzion de l’ozòno sora i region polar terrèster, assosènn pussé fòrt ma intermittent; de sòlit a se voeur indicà chesschì quand ch’a se parla del "bus de l'ozòno", o ben el suttigliàss de bon del strat medèmm.
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Immagin del bus de l’ozòno pussée grand de tutt i temp sora l’antartide (settembre del 2006). Foto: NASA.

El strat de l’ozòno a l’è on schèrmo fondamentàl de fermà i radiazion mortìfer per la vita in su la Tèrra, el se forma soratùtt ind la stratosfera sora i latitudin tropicaj, inscambi la circolazion globàl la tend poeu a mucciànn su pussée sora i alt latitudin e i pòli.

El meccanismo de formazion del bus a l’è divèrso de quèll del suttigliàss ai latitudin de mèzz del strat de l’ozono, ma tutt e du i fenòmen hinn caosàa de fàa che i alògen, soratùtt el clòro e ‘l bròmo, catalizzen i reazion distruttrìs de l’ozòno. I compòst responsàbil paren che sìen soratutt miss denter ind l'atmosfera per via di attivitàa di òmen. I fenòmen stratosferich a hinn nò de vèss sconfondù cont el fàa che l’ozòno a l’è on ossidant fòrt e per i organismi vivént, a l’è on gas assosènn velenos, donca dannós se l’è present a bassa quòta, indoe el pò formàss, e in quèll caso chì a l’è on inquinant atmosferegh segondari che ‘l se forma adrée, de sòlit , a di combustion, e ‘l gh’hà di caratteristich sterilizzant per ògni forma de vita. Inscambi, in alta quòta, a l’è on gas fondamentàl per la vita in su la Tèrra, de già che el surbìss i ragg ultraviolètt dannós, e quèll strat chì el pò suttigliàss ma minga descomparì del tutt, dato che dòpo el strat de ozòno i ragg UV inluminarìssen l’ossigen in del strat atmosfsregh adrée e de conseguenza el se farìss su anmò de l’alter ozòno.

Descrizion Modifega

El bus de l’ozòno a l’è ona riduzion a cicli del strat de ozòno stratosferich (ozònosfera) che la succed soratùtt in primavera,[1] sora i region polar. La sbassada la pò rivà a toccà fin anca el 71% ind l’Antartide e el 29% (2011) ind la zòna de l’ Artide. La riduzion de l'ozòno l’indica el genèrich suttigliàss de l’ozònosfera, ‘na fassa de la stratosfera ch'i hànn tacà a studiala e desquattala a partì de la fin di anni 1970 (stimada intorna del 5% dal 1979 al 1990).

La riduzion la càpita soratùtt per distruzion catalitica [2] per mèzz di compòst alogenàa miss denter de l’òmm (che pòden vèss esprèss in tèrmen de clòro equivalent)[3] che raggiòngen la stratosfera,[4] inpunemanch gh’abìen ‘na densità maggiora de l’aria; per on meccanismo a cadèna,[5] on atom de clòro che ‘l vegn de la spartizion fotochimica grazie a i ragg ultraviolètt el reagìss con la molecola de l’ozòno inscì de tràgh via on atom de ossigen, e fa su el ClO pussée ‘l normal ossigen molecolar (O2); el primm compòst el reagiss cont de l’alter ozòno inscì de ‘vègh de noeuv on atom de clòro elementàr, inscì de tirà innanz la reazion. Di sorgent naturaj di compòst che destrughen l’ozòno par vèssegh minga [6], foeura che ‘l clorur de metil che, ancabén el sia l’idrocarburo pussée bondànt, e ‘na soa part la ven de sorgent naturaj, e cont el sò 15% el n’è domà ona minoranza. [7]

El strat de ozòno (O3) el fa el mestée del filter di ragg ultraviolètt: defàtt el surbiss tutta la componenta UV-C di ultraviolètt, e el 90% de quèlla UV-B. I UV-A inscambi subissen pòch i effètt de l’intraversada de l’atmosfera, ma hinn anca pòch pericolós per la salùd. [8]

Donca la quantitàa de radiazion UV-B che la tocca giò la superfice terrèstra l’è proporzional al contrari de la concentrazion de l’ozòno in alta atmosfera. I radiazion UV-B gh’hànn on effètt sterilizzant per tantissìm organismi vivent, hinn ancasì dannós per la pèll, de già che pòden mèttegh la lisca a la formazion de melanomi e de alter tumór, a di dagn a i oeugg, de sorapù pòden in part inibì la fotosintesi di piant, cont i ris’c conseguent de la sbassada de la capacità de alimentàss de tutt l’ecosistèma, de la sbassada di raccòlt e de la distruzion di frazion important del fitoplancton cha l’è el fondament de la cadèna alimentar marina.

Svolgiment del fenòmen Modifega

 
Vòrtes polar che ‘l se sviluppa in di stagion invernaj roa i region pòlar

Per mèzz di studi e di daa catà su in di ann 2000 hinn stàa desquattàa i dinàmich naturaj del fenòmen del bus de l'ozònosfera. Esisten in del stèss temp trii element principaj:

  1. La formazion de l'ozono, fotochimica, a partì de l'azion di ragg del sol in su la molecola de l’ossigen normal, fada su de du atom;
  2. La distribuzión global de l'ozòno, che in realtà el tend a diventà pussée oppur de men cont el varià el spessór del sò strat, grazie a la circolazion globàl;
  3. La distruzion de l'ozòno per el lavorà de molecol reattìv, soratùtt i alogenuri organich (Halocarbons).

La circolazion invernal de l’atmosfera sora i pòli l’è compagna de quèlla d’on gran vòrtes: a càosa di temperadùr bassìssim se foeurmen i nivol stratosferich polar e di vòrtes, che pirlen intorna di pòlo e stànn in deperlór rispètt al rèst de l’atmosfera. Denter in di quèj nivol chì la càpita la formazion in gran quantitàa de clòro molecolar gazós (Cl2) vegnùu foeura di clòrofluòrocarburi (CFC).

A la fin de la primavera, el vòrtes polar el se romp e ‘l ghe rivà là el fluss de aria che ‘l ven di zòn tropicaj che ‘l gh’hà dent on mucc de ozòno, de già che l’ozòno el se forma soratutt per via de la radiazion solar che l’è pussèe fòrta sora i tròpich.

Cont el primm sol de primavera el clòro molecolar gazos (Cl2) el se spartìss per mèzz de la radiazion ultraviolètta in di atom de clòro radical in delperlór (Cl-) che pizzen la reazion de distruzion de l’ozòno stratosferich sora l'Antartide.

De primavera tarda i nivol polar stratosferich descomparen, i meccanismi de distruzion catalitica se férmen e ‘l bus el se sara su de noeuv.

De sorapù, el soeul sora i pòli ven cald e de conseguenza el scalda anca l’aria che gh’è de sora, che la va su fin a la stratosfera. Chischinscì quèlla massa d’aria chì la slonga la concentrazion de ozòno e la sposta l’ozòn de fianch.

Di fenòmen compagn de chesschì indoe i corrent d’aria, caosàa di variazion de temperadura, vann su e vann giò succeden a tucc i latitudin. I moviment atmosferegh che spòsten i mass de aria de ‘na zòna a ‘n'altra del pianètta Tèrra destrughen minga l’ozòno, ma domà el distribuìssen.

Defàtt i fattor fondamentaj per la slargada e ‘l strengiment annuàl a hinn sti chì:

Al dì d’incoeu a l’è pussée ciara anca la resón che el bus de l’ozòno a l’è pussèe fòrt al Pòlo Sud rispètt che al Pòlo Nòrd e perché chèsschì el subìss anca di fòrt variazion de on ann a l’alter. Defàtt el suttigliàss del strat de ozòno sora i pòli a l’è molto dipendent de l’intensità e di bass temperadùr del vòrtes polar che ‘l se sviluppa d’invèrna innanz de quèll fenòmen chì: sora el Pòlo Sud ‘doe ‘l vòrtes a l’è pussée frègg e pussée fòrt (perchè l’è desturbàa de men di corrent di oceani oppùr di tèrr arént) el strat de ozòno el se suttiglia pussée che sora el Pòlo Nòrd, indoe inscambi el vòrtes ch’ a l’è manc frègg e manc fòrt el sviluppa dedenter men nìvol che gh’hànn denter el clòro.

On altra relazion l’ stada trovada fra di eruzion vulcanich e l’aument de conseguenza del bus de l’ozòno: i eruzion vulcanich manden foeura, tra l’alter, divèrsi partìcol che hinn bònn de interagì con l’ozòno e infra de sti chì gh’è l'acid cloridrich e ‘l clòro. Sti chì hinn bònn, quand che riven al strat de ozòno, de ridùsel de bon. Quèlla correlazion chì tra i vulcan e l’ozòno a l’è stada osservada e misurada adrée a di grand eruzion vulcanich. [9]

Il ciclo dell'ozòno Modifega

Il meccanismo de schèrmo a l’è sempliz: quand che on ragg ultraviolètt el ciappa denter ona molecola de ozòno, questa chì le surbìss e donca la se spartìss in O2 + O. I atom de ossìgen in deperlór che n’a hinn vegnùu foeura reagissen cont ona molecola de O2 a fa su ancamò l’ozòno, e ‘l ciclo inscì el taca su de noeuv.

Consumm de l'ozòno Modifega

I radiazion UV spartìssen ona molecola de ozòno ind ona de ossigen in deperlee e l’altra fada su de du atom ( O2 ), che la filtra inscì el ragg UV:

  • O3 + radiaz. UV → O2 + O (filtro UV)

In del cors de la nòtt l’ossigen monoatòmich, gia che l’è molto reattìv, se liga insèma a l’ozòno a fa su du molecol de ossigen biatòmich:

  • O3 + O → 2 O2

Oppur (quèst per la rigereazion de l’ozòno ):

L'equilibri di sti reazion fotochimich chi a l’è fàcil de vèss disturbà di molécol che pòden dagh fastidi a l'ozono, compagn di compòsti cloruraa, bromuraa e i òssid de azòto prodòtt de l'attivitàa di òmen. In particolar i clorofluorocarburi (o CFC, doperà in di circùiti rinfrescant di frigo e di condizionadór) hinn consideràa ‘me i responsàbil principaj del bus de l’ozòno, in particolar i compòst organich alogenaa che gh’hann dent el clòro o el bròmo, che lìberen i alògen adrée a l’azion di ragg solar, segond la reazion:

‘doe ‘na molecola de CFCl3 la se spartìss ind on atom radical de clòro (Cl•) e ind ona molecola di CFCl2. El clòro che ‘l ven inscì liberàa in atmosfera el mena donca a la distruzion de l’ozòno present ind la stratosfera. Chèsschì, in del’istèssa manera di alter alògen ‘me ‘l bròmo, el reagìss con l’ozòno (O3) inscì de trànn via on atom de ossigen e de fà su el monòssid de clòro (ClO) e l’ossigen molecolar (O2). Il ClO lilinscì formàa el reagiss a sò turno cont ona segonda molecola de ozòno a dà on ion de on atom de clòro (Cl•) e du molecol de ossìgen molecolar, com’è che l’è descritt de quèj relazion chichinscì:

  • Cl + O3 → ClO + O2

On atom de clòro el ghe trà via on atom de ossigen a l’ozòno a fa su el ClO.

  • ClO + O → Cl + 2 O

La molecola de ClO apèna formada, inscì la pò reagìss cont on’altra molecola de ozòno de manera de dàgh via on àtom de ossìgen e diventà on atom de clòro in deperlù (Cl•), che ‘l taca su inscì de noeuv cont el ciclo.

El risultàa de quèj reazion chì a l’è la sbassada de la quantitàa de ozòno ind la stratosfera. Defàtt on atom de clòro (o de bròmo) a l’è bon de andàa adrée a destrugà l’ozòno fin anca a du ann de la soa liberazion in atmosfera, suttand a reagì con 100 000 molecol de ozòno innanz de vèss trà via del ciclo catalitico [11]. Tuttamanch quèll ciclo chì el pò vèss fermàa per mèzz del completament di cicli nagòttin (null cycles), o ben di reazion che menen a la formazion di molecol che reagissen minga a sò turno con di alter component de l’atmosfera.

L'ozòno el pò anca vèss distrùtt per Catalisi d’on cèrt numer de radical liber, che i pussée important hinn el radical ossidril (OH•), e ‘l radical òssid nitrich (NO•), el ion clòro (Cl•) e ‘l ion bròmo (Br•). Di alter verifich hànn fàa vedè che i alògen e i sò ion fluòro (F•) e iòdio (I •) pòden partecipàgh in di cicli catalitich compagn, nonostant che la chimica atmosferega la mena i atom de fluòro a reagì a la svèlta e fa su l’HF, e i molecol organich che gh’hànn denter el iòdio reagissen ind la bassa atmosfera a fa su di compòst men volàtil e men bònn de raggiòng quèj i strat de sora.

Effètt in su la vita Modifega

Tuta la vita in su la Tèrra la dipend de l'esistenza de on schèrmo suttil de on gas velenós, su ind l’atmosfera: el strat de ozòno.

(EN) - All life on Earth depends on the existence of a thin shield of a poisonous gas high in the atmosphere: the ozone layer.

[12]

El strat de ozòno el surbiss quasi tucc i radiazion ultraviolètt dannós, soratutt quèj ciamàa UV-B al 95% e tucc i UV-C, ma el lassa andà innanz tucc i ragg UVA (UV-A), o ben quèj bònn de fàgh pussée dagn a la pèll. Donca se el strat el se redùss, la quantità de radiazion che la tocca giò la superfice terrèstra la va su. Quèj radiazion chì, in minima quantitàa, hinn nò dannós, al contrari hinn ùtil: per esempi hinn important per la formazion de la nòstra vitamina D. Se però a hinn tròpp, sti ragg ultraviolètt chì gh’hànn di effètt deleteri in su tutta la vita di microorganismi, i animaj, i piant, e financa i plastegh.[12] In particolar, in di òmen di esposizion prolongàa ai radiazion ultraviolètt hinn associàa con:

Anca i animàj subissen di dagn compagn: di carcinòma associàa con l'esposizion solar ambiental hinn stàa rilevàa in di cavàj, in di gatt, in di can, in di càver, in di pégor e in del bestiàmm in general. [12]

De la scovèrta del bus de l'ozòno al dì d’incoeu Modifega

 
Aumént del bus ind l’ozonosfera del 1979 al 2004

La scovèrta che la Tèrra la gh’hà on strat de ozòno in di sò part pussée "alt" de l'atmosfera (stratosfera) a l’è assèe recenta già che l’è de la metà del XX sècol. La scovèrta che quèll strat chì el s’è suttigliàa de bon soratùtt sora i àrej polar l’è anmò pussée recenta grazie a i primm misùr effettuàa in del 1974 del Sherry Rowland.

Del 1982 a s’è comenzàa a studià e misurà el fenòmen fin a desquattàa in del 1985 che el strat de ozòno sora i region polàr el vegnìva semper pù suttil de on ann a l’alter. A la fine del 1985, adrée a la scovèrta del fenòmen in de la región antartide (fenòmen ciamàa de sòlit "bus de l'ozòno"), i govèrni mondiàj hànn pensàa che ‘l fudèss stàa necessàri de ciapà di misùr per redù la produzion e ‘l cosùmm di gas Clorofluorocarburi (CFC), ch’a eren a quèj temp là consideràa i ùnegh responsabil del fàa che l’ozòno el diventava semper pu suttìl. In particolar, i responsàbil del fenòmen hinn stàa consideràa i gas CFC che tucc i dì vegniven miss denter ind l’atmosfera di attivitàa di òmen in di paés pussée industrializzàa: quèj gas chì (contegnùu in di circuiti rinfrescant di frigo e di condizionador, in di bombolètt spray, ecc.) cont el fa ‘na rezion chimega con l’ozòno stratosferich fann diventà semper pù suttil el strat de l’ozòno e slarghen el "bus" sora i region polàr. In del 1987 l’è stàa firmàa el Protocòll de Montréal, che l’imponeva manemàn la riduzion de la produzion de CFC. In del 1988 el fenòmen del "bus de l'ozòno" l’hà comenzà a comparì anca sora el Pòlo Nòrd. In del 1990 pussée de 90 hànn decidùu de fermàa la produzion de gas CFC.

Adrée a i studi di ann 2000 el s’è desquattàa che i CFC hinn minga l’ùnega sorgent de clòro per l’atmosfera: incoeu a l’è conossùu che ind la stratosfera i clòrofluòrocarburi gh’hinn semper stàa in conseguenza de la migrazion adasi adasi del clòrometano prodòtto de la superfice terrèstra e di oceani per via di divèrsi meccanismi biològich e fotochimich, verificàa in vivo e in vitro.[13][14][15][16][17] El fluòro e i sò derivàa al contrari, hinn aquas del tutt mancant in qualsessìa procèss de formazion biològich.

La questión in sul bus de l'ozòno a l’è ancamò dervida e gh’è quèj scienzàa che pensen che la coàsa del fenòmen la sia soratùtt naturàl, e quèj che pensen che ‘l sia molto important el laorà di compòst chimegh prodòtt de l’òmm e di attività che comunque dipenden de la condòtta di òmen.[18]

In del giugn del 2016 el MIT l’annunzia che, di dàa di rilevazion in su la quantitàa de ozòno present in su l'Antartide in del’ottober del 2015, el bus de l'ozòno l’è andàa giò de circa 4 milion de km quadraa rispètt a l'ann 2000, quand che ‘l bus de l'ozono l’ha raggiùnt la soa màssima espanzion. Quèll effètt chì a l’è càosàa de la riduzion de bon di emission de CFC ind l’atmosfera. I scienziàa fànn l’ipòtesi che, con quèsta andana chì, la guarigion a la definitiva del bus de l’ozòno la sarà intorna del 2050.[19][20]

In del gennar dei 2018 la NASA l’hà fàa savè che el bus de l’ozòn el s’è redòtt de circa el 20% rispètt al 2005.[21][22]

In del 2020, per via de ona temperadura pussée bassa de quèlla media e de di vòrtes climatich particolar el s’è registràa on bus de l’ozòno de misura raguardévol. [23]

I decision in sede internazionàl Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Protocòll de Montreal.

I ricérch sui dann provocàa di raggi ultraviolètt minga schermàa de l'ozòno hinn recent e hànn dàa nanamò di risultàa a la definitiva. Sta de fatto che i radiazion ultraviolètt, soratutt quèj de energia pussée alta, gh’abìen di effètt de mudazion genetica e càosen di tumor.

D’ona part a gh’era i grand aziend di paes occidentaj (tra de lor la DuPont) che voeureven nò tràa indrée i sò investiment per la produzion di CFC, d’on’altra gh’eren i paés a economia prestabilida che denunziaven di ater tipi de problema: l'URSS, per esempi, l’esitava e la diseva che ‘l sò pian l’era nò adàtt a i variazion a l’imprevista, la Cina inscambi l’era adrée a spantegà i frigo in milion de ca’.

I Stat Unii e l'Union europea hann deciaràa in del 1989 che avarìssen cessà la produzion di cinch CFC pussée comun de lì al 2000, e in quèlla decision là a Londra in del 1990 alter 90 paés hinn stàa d’accòrd, grazie anca a la costituzion de’n fond de sostantà el cambi di CFC con di alter prodòtt.

Di alter misuràd per mèzz di satèllit hànn fa vedè però l’ann adrée che la distruzion de l’ozòno l’andava innanz pussée in prèssa de quant el se fudèss stimàa e di alter paés s’hinn miss adrée a provà a desmètt la produzion de CFC de li al 2010.

Gh’è tuttamanch de tegnì de cont che ‘l clòro che gh’è dent in di CFC (ch ‘à l’è quèll che ‘l pròvoca la distruzion di molecol de l’ozòno) a l’è assèe stàbil: se stima defàtt che ona molecola de clòro la pòda trasformà 40000 molecol de ozòno in ossigen.

El meccanismo de la reazion a l’è chesschì:

  • CFC → Cl + FC
  • Cl° + O3 → ClO + O2
  • ClO + O3 → ClO2 + O2
  • ClO2 + ragg UV → Cl + O2

El radical monoatòmich clòro el se rigenera a la fin dèl ciclo, donca el pò ripètt la serie di reazion e reagì con di alter molecol de ozòno innanz de finì de fa el sò lavorà.

In di ùltim ann gh’hinn stàa di alter accòrd internazionaj pussée rigorós (Copenaghen 1992, Vienna 1995, Montréal 1997, ecc.), e anca di verifich scientifich periòdich.[24]

In del 2000 la produzion de CFC a l’è andada giò, a de men de 100 000 tonnellàd per ann grazie anca a l’introduzion idroclòrofluòrocarburi (HCFC), prima l’era de on million de tonnellàd (raggiunt in del 1988); per ona quaj aplicazion (compagna di condizionadór per i otomòbil), a s'è passà anca a l’uso di idrofluòrocarburi (HFC) che, de già che gh’hànn nò denter atomi de bròmo o de clòro, hinn minga dannós per le strat de ozòno (ma hinn tuttamanch di potent gas sèrra).

D’agost del 2007 la produzion de CFC a l’è diventada nagòtt e i emission hinn quasi nagòtt (foeura che di vègg impiant frigo e anti-incendi che laóren ancamò). El "bus de l'ozono", però l’hà segutà a sgrandìss per via de la stabilità de la molecola del clòro e probabilment a caosa de l’uso massizz del bromur de metil ‘me fumigant in agricoltura.

Gh’è tra tuscòss de notà che anca l’idrogèn l’è sospettàa de interagì con l’ozòno de la stratosfera. [25] L'idrògen a l’è vun di gas manc dens, insèma a l'elio, e donca el ghe riva su pussée a la svèlta di CFC e di HCFC a i strati pussée alt de l'atmosfera. Adèss, la produzion mondiàl de l’idrògen a l’è pari a 50 milion de tonnellàd per ann e qualora che l'idrògen el vegnìss propòst ‘me vettór energetich e combustibil del futur (idricità, hydricity) la soa produzión la gh’avarìss de andà su de on fattor 100 (5 miliard di tonnellàd per anno); second di vari stimm tra el 1% e ‘l 7-8% de l'idrògen prodòtt el ven disperdùu in de l’ambient ‘me conseguenza de pérdit vari (traspòrt, stoccagg, utilizzazion).

Riferiment Modifega

  1. (EN) IUPAC Gold Book, "ozone hole"
  2. Part III. The Science of the Ozone Hole. URL consultad in data 11 luglio 2012.
  3. Newman, P.A., Daniel, J.S., Waugh, D.W., Nash, E.R., A new formulation of equivalent effective stratospheric chlorine (EESC), in Atmos. Chem. Phys., vol. 7, nº 17, 2007, pp. 4537–52, DOI:10.5194/acp-7-4537-2007.
  4. Andino, Jean M.. Chlorofluorocarbons (CFCs) are heavier than air, so how do scientists suppose that these chemicals reach the altitude of the ozone layer to adversely affect it?. Sci. Am., 21 ottobre 1999
  5. Newman, Paul A., Chapter 5: Stratospheric Photochemistry Section 4.2.8 ClX catalytic reactions in Todaro, Richard M. (a cura di), Stratospheric ozone: an electronic textbook, NASA Goddard Space Flight Center Atmospheric Chemistry and Dynamics Branch.
  6. chlorofluorocarbons. Encyclopedia.com. URL consultad in data 11 luglio 2012.
  7. Y. Yokouchi, Y. Noijiri, L. A. Barrie, D. Toom-Sauntry, T. Machida, Y. Inuzuka, H. Akimoto, HJ Li e Y Fujinuma, A strong source of methyl chloride to the atmosphere from tropical coastal land, in Nature, vol. 403, nº 6767, 20 gennaio 2000, pp. 295–8, Bibcode:2000Natur.403..295Y, DOI:10.1038/35002049, PMID 10659845.
  8. (EN) UNEP, Questions and Answers about the Environmental Effects of the Ozone Layer Depletion and Climate Change: 2010 Update (PDF), in Environmental Effects Assessment Panel: 2010. URL consultato il 7 febbraio 2012 (archiviato dall'url originale il 3 settembre 2013).
  9. Arctic “ozone hole” in a cold volcanic stratosphere
  10. L'ozòno el se genera de noeuv, ma per via di CFC la soa concentrazion la se rigenera, ma per via di CFC la soa concentrazion se sbassa perché i molecol de du atom de ossigen ghe la fànn pu a mèttess insèma).
  11. Stratospheric Ozone Depletion by Chlorofluorocarbons (Nobel Lecture) - The Encyclopedia of Earth (arqiviad de l'url orijenal in data 9 settembre 2011)
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 UNEP - Ozone Secretariat, Action on Ozone (PDF), ISBN 92-807-1884-3. URL consultato il 7 febbraio 2012 (archiviato dall'url originale il 21 luglio 2012).|lingua=en
  13. MG Scarratt, RM Moore, (1996) Production of Methyl Chloride and Methyl Bromide in Laboratory Cultures of Marine Phytoplankton, Mar Chem 54: 263.
  14. MG Scarratt, RM Moore (1998), Production of Methyl Bromide and Methyl Chloride in Laboratory Cultures of Marine Phytoplankton II. Mar Chem 59: 311.
  15. F Laturnus (2001), Marine Macroalgae in Polar Regions as Natural Sources for Volatile Organohalogens, Environ Sci Pollut Res 8: 103.
  16. X Ni, LP Hager (1998) cDNA Cloning of Batis maritima Methyl Chloride Transferase and Purification of the Enzyme. Proc Natl Acad Sci USA 95: 12866.
  17. X Ni, LP Hager (1999) Expression of Batis maritima Methyl Chloride Transferase in Escherichia coli. Proc Natl Acad Sci USA 96: 3611.
  18. In del caso del strat de ozòno, el cal de l’ozòno in su l’Antartide el pò minga vèss despiegàa domà cont i cicli naturaj ma l’è caosà de l’aument di agént chimegh miss denter di attività di òmen ind la stratosfera. La relazion tra quèj agent chimegh chì (es. Clòrofluòrocarburi, conossùu anca ‘me CFC ) e ‘l cal de ozòno l’è stada dimostrada per mèzz di esperiment in lavoreri, de divèrsi studi in su modèj, e di misùr dirètt ind l’atmosfera (EN) UNEP, Questions and Answers about the Environmental Effects of the Ozone Layer Depletion and Climate Change: 2010 Update (PDF), in Environmental Effects Assessment Panel: 2010. URL consultato il 7 febbraio 2012 (archiviato dall'url originale il 3 settembre 2013).|In the case of the ozone layer, the depletion of the ozone over Antarctica cannot be explained by natural cycles alone but is caused by the increase of man-made chemicals in the stratosphere. The relationship between these chemicals (e.g. chlorofluorocarbons, also known as CFCs) and ozone depletion has been shown by experiments in laboratories, numerical modelling studies and by direct measurements in the atmosphere.|lingua=en}}
  19. The Ozone Hole Is Finally Closing Up - ScienceAlert
  20. Scientists observe first signs of healing in the Antarctic ozone layer - MIT News
  21. «Il buco nell’ozono si è ridotto del 20 per cento». LaStampa.it. Vardad in data 9 gennaio 2018.
  22. (EN) «Chemical bans have helped close ozone hole: NASA». New York Post, 4 gennaio 2018. Vardad in data 9 gennaio 2018.
  23. Rare ozone hole opens over Arctic — and it’s big
  24. Se pò andàgh adrée a la stòria in di paginn del Segretariato per l'Ozono Arqiviad qé: [1] de l'UNEP.
  25. L'idrogeno potrebbe allargare il buco nell'ozono.

Vos correlad Modifega

Ligamm de foeura Modifega