Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


La carna de can a l'è on mangià consumaa in vari paes del mond, in dove ona quai razza de can a hinn levaa-sù propri per vess mazzaa. Storegament, la carna de can la se majava in tant part del mond comè in de l'Asia orientala e sudorientala, in de l'Africa occidentala, in Europa, in de l'Oceania e in di Americh[1]. In del secol XXI, la carna de can a l'è majada in tant part de la Cina[2], de la Corea[3] e del Vietnam[4].

Carna de can in d'ona pignatta
Can macellaa in del Guangdong
On piatt corean a baa de carna de can
Carna de can a Hanoi

Incoeu, per tant cultur la carna de can a l'è part de la tradizion e a l'è on piatt del stilaa, menter per tant alter cultur, comè la cultura occidentala, el consumm de quella carna chì a l'è on tabù, anca se anca lor l'hann consumada in di temp pussee dur comè inquand gh'era la guerra[5][6]. A s'è cuntaa che, in tutt el mond, 25 milion de can vegnen majaa tucc i agn di omen[7].

Pont de vista cultural Modifega

In ona quai societaa, el consumm alimentar de la carna de can a l'è ona tradizzion culturala, menter in alter, comè in tant paes occidentai, a l'è ritegnii ofensiv e immoral, anca se chì on queighedun 'l pensa che i critegh vers questa scerna gastronomega sian on sintom d'intoleranza e d'imperialism cultural[8][9][10]. Tucc quij che se opònen al consumm de carna de can, e minga domà i occidentai, disen che i can se poden no majà perchè a hinn animai cont di sentiment e ceros vers l'omen e perché i maner de macelazion sarien besasc[11][12][13][14]

In de la cultura ebraiga, e anca in quella islamega, majà el can a l'è proibii di legg alimentar islamegh e di regol ebraigh del casherut[15].

In di media, la macelazion e 'l consumm de carna de can e de alter carnivor a l'è staa ligaa a on quei cas de transit de la rabbia[16] anca se l'OMS la dis che 'l consumm de la carna, anca cruva, d'animai infettaa a l'è minga on straportador de la rabbia[17].

Tucc i ann, ona minoranza etnega, in de la cittaa cinesa de Yulin la organizza ona sagra de la carna de can, el "dì del can de Yulin" (玉林荔枝狗肉节, in cines)[18][19].

Consumm in del mond Modifega

Asia Modifega


Artigh e Antartigh Modifega

Storegament i can a hinn staa on mangià d'emergenza per vari popol de la Siberia, de l'Alaska, de la part pussee settentrionala del Canada e della Groenlandia. In de la letteratura a hinn staa descrivuu cas de consumm alimentar de can da slitta da part de esplorador occidentai: l'esplorador britannegh, l'Ernest Shackleton, inquand a l'era dree a fà la spedizion Endurance in Antartid, a l'è staa costrigiuu, si come gh'aveva minga alter viver, a majà i can de la sò slitta. Cas compagn de quest hinn toccà i esplorador Roald Amundsen[20], Douglas Mawson e Xavier Mertz. Quest'ultem ha sofrii de ipervitaminos A, induda dal consumm del fidegh del can[21].

Canada Modifega

Per la magiora part de la societaa canadesa del dì d'incoeu, el consumm di carna de can a l'è tabù, ma la pratega la gh'è anmò in ona quai minoranza etnega. La legg ambientala canadesa (Canada's Wildlife Act, del 1973) proibis la vendita di carn di tucc i speci selvategh, ma nissuna legg, tutavia, la regola la vendita de carna de can che la pò vess, donca, distribuida liberament, se a l'è stada mazzada sòtta el controll d'on ispettor sanitario federal[22].

In del 2003, on quai ispettor de l'ofizzi sanitari hann scovrii quatter carcass caggiaa de can in del frizer d'on restorant cines d'Edmonton[23]. Depos i necessari controj, i carcass, ch'eren staa minga denunziaa, a s'è scovrii che eren de coiòtt; anca se 'l restorant a l'è staa faa saraa-sù, i ispettor hann dii che a l'era minga illegal la vendita e 'l consumm de quella carna chì, fin tant che la carna la fodess stada regolarment sottoponuda ai controj igienegh-sanitar[24].

Europa Modifega

Generalment, el consumm de carna de can in Europa a l'è on tabù. Quel tabù chì a gh'è semper staa foeura di ona quai ecezion, inquand gh'era scarsitaa de mangià per colpa di circuizion e carestii.

Sguizzera Modifega

In del 2012, el giornal sguizzer Tages-Anzeiger ha reportaa che can e gatt vegneven majaa de spess da on quai fattor in di campagn[25][26][27]. Menter el massacher comercial e la vendita de carna de can a l'è illegal, ai fattor a l'è permettuu de mazzaa i can per el consumm personal. La razza pussee dovrada per la carna a l'è 'l rottweiler e 'l vegn consumada comè Mostbröckli, ona forma de carna marinada[28].

In del sò liber del 1979 Unmentionable Cuisine, el Calvin Schwabe ha descrivuu el gedörrtes Hundefleisch e 'l Hundeschinken. El primm a l'è comè on giambon fumegaa de can, el segond a l'è carna de can salada e seccada.

A l'è illegal in Sguizzera prodù comercialment el mangià faa de carna de can, o prodù el tipo de mangià chì cont l'intent de vendel[29].

Martiri per salut putost che per benefizi gastronomegh Modifega

A gh'hinn vari grupp che creden che se se martirizza l'animal prima de mazal, la carna la ciappa on savor mïô e/o che la carne la ciappa benefizi per la salut[30][31].

Valor nutrizionai Modifega

I valor nutrizionai se referissen a 100 g de prodott:

Valor energetigh Protein Grass Carboidraa Fiber Vitamin Minerai Acqua Cener Colesterol
kcal 1096
KJ 262
19 g 20,2 g 0,1 g 0 g 5,236 mg 5,208 g 60,1 g 0,8 g 44,4 mg

Nòt Modifega

  1. Schwabe, Calvin W. (1979). Unmentionable cuisine. University of Virginia Press, 168. ISBN 978-0-8139-1162-5. 
  2. Rupert Wingfield-Hayes (29 June 2002). "China's taste for the exotic", BBC News. Retrieved on 15 Magg 2007. 
  3. Anthony L. Podberscek (2009). "Good to Pet and Eat: The Keeping and Consuming of Dogs and in South Korea". Journal of Social Issues 65 (3): 615–632. DOI:10.1111/j.1540-4560.2009.01616.x. “'Dog meat is eaten nationwide and all year round, although it is most commonly eaten during summer, especially on the (supposedly) three hottest days.” 
  4. "Vietnam's dog meat tradition", BBC News (31 December 2001). Retrieved on 15 Magg 2007. 
  5. (November 25, 1940) "Dachshunds Are Tenderer". Time Magazine. Retrieved on 2008-01-20. 
  6. Mawson, Douglas. The Home of the Blizzard.
  7. Czajkowski, C. (2014). "Dog meat trade in South Korea: A report on the current state of the trade and efforts to eliminate it". Animal Law 21: 29–151. 
  8. William Saletan. Wok The Dog -- What's wrong with eating man's best friend?. slate.com, 16 gennaio 2002. URL consultad in data 23 luglio 2007.
  9. Ahmed Zihni. Dog Meat Dilemma. sunysb.edu, 2004. URL consultad in data 11 maggio 2008.
  10. John Feffer. The Politics of Dog - When globalization and culinary practice clash. 2 giugno 2002. URL consultad in data 11 maggio 2007.
  11. Comments on action 'Stop the dog-meat trade in Korea'. AnimalFreedom.org. URL consultad in data 6 agosto 2007.
  12. Sunnan Kum. Sunnan's speech at the HK conference. Friends of Dogs, Korean Animal Protection Society, settembre 2003. URL consultad in data 6 agosto 2007.
  13. Withdraw The "Hygienic Control of Dog Meat". Korean Animal Protection Society, marzo 2005. URL consultad in data 6 agosto 2007.
  14. Koreans At Their Worst - Killing & Eating Dogs and Cats. dogbiz.com. URL consultad in data 6 agosto 2007.
  15. Translation of Sahih Muslim, Book 21: The Book of Games and the Animals which May be Slaughtered and the Animals that Are to be Eaten.. USC-MSA Compendium of Muslim Texts. URL consultad in data 27 maggio 2007. Chapter 3: It is unlawful to eat fanged beasts of prey and birds with talons
  16. Kathleen E. McLaughlin - GlobalPost. Eat a dog, catch rabies?. 2 giugno 2009. URL consultad in data 4 giugno 2009.
  17. Rabies (Fact Sheet N°99). World Health Organization. URL consultad in data 23 giugno 2015. Transmission
  18. In Cina il "Festival della carne di cane". A Yulin è prevista la macellazione di 10.000 animali. URL consultad in data 17 giugno 2015.
  19. (EN) Dog Days of Yulin. URL consultad in data 17 giugno 2015.
  20. Roald Amundsen. The South Pole
  21. Douglas Mawson. The Home of the Blizzard
  22. «Canine carcasses at Edmonton restaurant were coyotes», Canadian Broadcasting Corporation, 11 novembre 2003. Vardad in data 19 aprile 2007.
  23. «Ready-to-cook canines at Edmonton restaurant», Canadian Broadcasting Corporation, 5 novembre 2003. Vardad in data 19 aprile 2007.
  24. «Dog meat legal, health inspector says», Canadian Broadcasting Corporation, 7 novembre 2003. Vardad in data 19 aprile 2007.
  25. Dogs and cats 'still eaten in Switzerland'. thelocal.ch.
  26. Forget chocolate or cheese: Cat and dog meat is Swiss delicacy. scotsman.com.
  27. Schweizer sollen keine Hunde und Katzen mehr essen. Tages Anzeiger.
  28. Modell:Harvnb
  29. FDHA Ordinance of 23 November 2005 on food of animal origin, Art.2.
  30. Animal Welfare Institute.
  31. CBS News.

Riferiment letterarï Modifega

Ligamm de foeura Modifega