Cascade del Sere
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
I cascade del Sere i è fade su del fium omonem poch chilometer dopo che 'l nass in sui Alp Orobie e se troeuva a circa 1'750 meter in alt, in del territore del cumun de Bongion. Con un salt de 315 meter i è 'n tra i cascade pioeu volte d'Italia, ma i è spartide 'n trii salcc pioeu picolin de 166, 74 e 75 meter: prima che i faseva su la diga e quand che 'l pioveva prope tant se podeva vedé tut tacad 'nsema.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/CascataSerio2.jpg/220px-CascataSerio2.jpg)
La legenda la cunta su che 'n la banda del Pian de Barbellin la viveva 'n d'un castell una dona nobela che ghe piaseva prope tant un bergamin de la zona e lu, però, el gh'hiva sgiamò la morosa. La nobildona donca la fà robà la morosa e la la serra dent al castell, ma la presonera la taca a lucià inscè tant che i so lagreme i deventa di serioeule che i destruga tut, anch ol castell e la nobildona, e deventa la cascada del dé de 'ncoeu.
A bon cunt, però, i è nasside centmila agn indree, coi aque del lagh del Barbellin che l'ha vert per erosion un bus in tra i montagne, che l'è deventad la cascada. I ha facie famose fora de la Vall ol Giovanni Maironi da Ponte, che i ha tratade sgiamò 'n del 1808. 'N del 1897 ol Club Alpin Italian el fa 'l so congress prope arent. A causa de la diga del Barbellin, 'n tra ol 1932 e 'l 1969 i gh'è stade mia, poeu l'Enel i ha dervid, tut i dì 'n tra 'l 1975 e 'l 1977, menter 'ncoeu i è verte sinch voeulte l'ann, de solet una domenega al mes in tra sgiugn e otover, quand che i derva la diga, che la slarga ol Sere de 4,5 - 6 m3 d'aqua al segond.
Riferimencc
ModifegaOlter progecc
Modifega- Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Cascade del Sere