Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Cavona (inscì anca in Italian; in del dialett del sitt l'è pronunciaa [ka'ona]) l'è ona frazion del comun varesott de Cuvej, in la Valcuvia.
El paesin el se troeuva a est del centro comunal, in direzion de Ransc. La soa via principal l'è via Fabio Filzi.
Cavona l'è stada on comun indipendent (che 'l partegniva a la Piev de Valcuvia), fina al 1928, quand l'è vegnuda ona frazion de Cuvi e poeu quand Cuvej el s'è destaccaa de Cuvi, in del 1956, Cavona gh'è restada tacada.

Ol nomm Modifega

Ol nomm Cavona poderia vegnì del fatto che ona voeulta a gh'eva ona cava in di praa per nà a Cuvi, anca se gh'è chi che pensa che Cavona el voeura dì ona cà ("Ona ca'="ca'ona"), perchè quand che gh'è staia la pest dol Milases'cent, la s'è salvada domà ona fameja in tutt ol paes.
Questa fameja, alora, per rengrazzià la Madonna de vess scampaa, l'è naia a Lorett; quand che hinn tornaa indree, hann fai su 'na copia de la Santa Cà de la Madonna, compagna de quella de Lorett, che poeu l'è deventada on santuari.

 
Ol dedent de la Santa Casa, con la Madona Nera

De visità Modifega

Alter robb de vedè a Caona hinn la gesa de San Michee, dol 1713, che l'è verta per la messa de la domenega de Pasqua al Dì di Mort, e ol Museo di Indian d'America, che l'è vere tutt i domenegh al dopomezzdì.[1]

Denanz al museo (che ona voeulta l'era l'asili dol paes) a gh'è ol monument ai Mort de la Guerra Granda e de la Segonda Guerra Mondial. Ol monument l'è opera dol Giacomo Oleari, scultor cavones.

Tradizon dol paes Modifega

In di ann passaa, Cavona l'era cognossuda in tutta la vall (e anca foeura) per i sò carr de Carnevaa. Ol primm l'è stai Ul pescaudor, che 'l parlava già de l'inquinament in dol 1971, e che l'ha vinciuu a Pont, Cuvej e Port. Alter carr a hinn: Rutam petroli (tridà rotam per fà ol petroli), La torre di Pisa (cont on progett per salvà la torr de Pisa cont ona stampella), Tutti in Maschera (con su tutt i mascor de la comedia), e tanti alter.

I risultà de tutt i car de Carnevaa

Ann Nomm Resultà
1971 Ul Pescaudur 1°Pont, 1° Cuvej, 1°Port
1972 Ul Pescaudur Partecipaziun Cuvej, Vares
1974 Rutam Petroli -
1975 Schwarzenbach - il frontaliere Partecipazun Vares
1976 Schwarzenbahc - il frontaliere Partecipaziun Port e Gavirà
1976 La Banca di Cavona Partecipaziun Port e Gavirà
1977 Lo scandalo Lockheed Partecipaziun Pont e Port
1978 Osteria del Pozett Partecipazin Cuvej, Port
1981 L'ape Maia Partecipaziun Cuvej, Cuvi
1982 Le Nozze del Secolo (grupp) Partecipaziun Cuvej, Port
1987 La Maradonata 1°Pont, Partecipaziun Cuvej e Laven
1987 David Gnomo Partecipaziun Laven, Pont
1987 Matrimonio Fiat-Alfa 3° Pont, 4° Laven, partecipaziun Cuvej
1988 Cume sevum e cosa fasevum Partecipaziun Cuvej, Pont, Besozz
1989 Le Carceri d'oro Partecipaziun Cuvej, Pont, Luin
1990 La Torre di Pisa - Mali e rimeid 1° Pont, 1° Carevà, Partecipazion Luin e Cuvej
1992 Tutti in maschera! 1° Laven, 1°Port, 1 °Carevà, partecipaziun Cuvej
1993 Spinaci per la Lira 1°Pont, 1 °Carevà ex aequo, 2°Laven, partecipaziun Cuvej
1994 Attenti al Grillo! 1°Laven, 1°Pont, 2 °Carevà, partecipaziun Cuvej
1995 I Pagliacci 2°Laven,2 °Cujià, 3°Pont, partecipaziun Cuvej
1997 Caso Prodi-Cirio 1°Laven, 2 °Cunard, 3°Pont, partecipaziun Cuvej
1998 Reportage su Marte 3°Laven, 3°Sangian, 5°Pont, partecipaziun Cuvej
2004 Ropp de Matt em salvà la Parmalat 6° Laven, partecipaziun Gavirà
2010 I Gatt de Cavona 4° Sangian, partecipaziun Cuvej&Cuvi, partecipaziun Gavirà
2011 Cavonix Partecipaziun Cuvej&Cuvi, Gavirà, Laven


La festa dol paes de Cavona l'è la Madona de Setember, la prima domenega de quell mes: a la matina gh'è la messa in piazza denanz a la Santa Casa, al dopomezzdì la procession de la Santa Casa fin su a la gesa de San Michee e tornà indree, e subet dopo i gioeugh in piazza, la lotteria e ol tradizional incanto dei canestri.

I abitant dol paes hinn ciamaa i gatt de Cavona.
De on quai ann, tutt i cavones e tutt quei che ghe pias Cavona gh'hann ol sò grupp su Facebook[2].

Referenz Modifega