Cavitazion
La cavitazion a l’è la formazión de boll de vapór denter ind on flùìd, che poeu collàssen. La cavitazión l'è caosada de la sbassada locàl de la pressión fin a la tension de vapor del lìquid che per quèst el diventa vapór e ‘l fa su di boll (cavità). Poeu quand che la pressión la va su de noeuv i boll collàssen. La cavitazión la fà di dagn degià che 'l collàss el crea di variazión brusch de pressión. On caso tipich de la cavitazión a l’è quèll che ‘l pò capità in di pomp ‘doe el collàss di boll el càpita per via de l’aumént de la pressión caosàa de lor. I boll pòden formàss quand che ind on quàj sit de la condòtta de aspirazión la pressión la va giò sòta el valór de la pressión de vapór de l'acqua.[1]
Com'a l'è ch'a se verifica l'assenza de la cavitazion in di pomp
ModifegaPrevalenza nètta positiva de aspirazion
ModifegaIntrodusèmm el concètt de prevalenza nètta positiva de aspirazion (NPSH- “net positive suction head” in lengua inglesa) o ben la differenza infra la pressión ind on cèrt pont e la pressión de vapór del flùid, esprèssa in meter che la gh’hà de esìst a l'entrada de la pompa al fin de fa minga succéd di fenòmen de cavitazión.
L’NPSH el ven donca definida inscì:
indoe:
- P1 a l’è la pression in corrispondenza de la pompa;
- Pv a l’è la pression de vapor satur de l'acqua
- Ρ a l’è la densità de l'acqua e la var circa 100 kg/m3;
- g a l’è l’accelerazion de gravità e la var pressappòch 9,81 m/s2.
La pression del flùid in corrispondenza de la pompa la pò vèss trada foeura per mèzz del teorema del Bernoulli, quant a la pressión de vapor satùr del’acqua inveci a gh’hinn di fórmol empìrich (varda ► pression de vapor satur de l'acqua).
Verifica de l'NPSH
ModifegaAl fin che che la succeda nò la cavitazión el gh’hà de vèss:
NPSH(r) a l’è l’NPSH che gh’è besògn, anca ciamàa “depression dinamica totál”:
indoe:
- v a l’è la velocità in del ramm de aspirazión de la pompa (in m/s);
- ∆Hp a l’è la crodada de la pressión a l’entrada de la palettadura (in meter de càregh idràulich).
NPSH (a) a l’è invece l’NPSH disponìbil che ‘l ven calcolà per mèzz del teorema del Bernoulli, per esempi in del caso che la pompa l’aspira d’on serbatòi a superfice lìbera:
Indoe:
- Po l’è la pressión superficiàl del lìquid, esprèssa in Pascal; in del caso che Po l’è la pressión atmosferega P/γ=10,33m
- Ha a l’è el dislivèll infra la bocca de aspirazion e la superfice libera in del serbatòi de indoe el lìquid el ven apiràa de la pompa (in meter) e l’è positiva in del caso che la pompa la staga sora el serbatòi, diversamént negativa;
- γ a l’è el pes specifich de l’acqua γ=ρg in N/m3
- Pv a l’è la pressión de vapor satur de l’acqua, o ben la pressión del passagg de stat de l’acqua a la temperadura del flùid in Pascal
- Hw hinn i pèrdit de càregh idràulich in del tratt de aspirazión (in meter).
Se ved che el problèma de la cavitazión a l’è on lìmit a l’altèzza massima de aspirazión Ha, con l’aumént de la temperadura del flùid el se redùss l’NPSH (Ha) e donca la massima altèzza de aspirazión ammissìbil per fa nò succèd la cavitazión. [2]
Vos correlad
ModifegaCavitazion in di motor Diesel
ModifegaCavitazion in del sistèma vascolar di piant
ModifegaRiferiment
Modifega- ↑ https://www.asvstubbe.it/blog/fenomeno-della-cavitazione-nelle-pompe/
- ↑ Nicola Taraschi (2014). Reti idrauliche e impianti termotecnici (in italian). Grafill, 37-38. ISBN 978-88-8207-552-1.