Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.


La cellula (del latin cella, stanza pecena) l'è l'unitaa basega struturala, funzionala e biolojega de tœts i vesser vivents cognossids; ind oltre parolle, una cellula l'è l'unitaa de la vita plu picinina qe g'è. Le cellule i è anca ciamade "quadrei de la vita", perqè i organism pluricellular i è faits sœ de cellule. El stude de le cellule l'è ciamad biolojia cellulara o citolojia. Una cellula l'è faita de un citoplasma serrada sœ de una membrana, e la g'ha denter tante biomolecole comè proteine e acids nucleeg. I organism i pœl vesser classifegads comè unicellular quand qe i è faits sœ doma de una cellula, comè i bater, o multicellular quand qe i ge n'ha tante, comè ind el cas dei anemai e de le piante. L'om, prexempe, al g'ha 10 trilion (1013) de cellule. La plupart de le cellule de anemai e piante le se pœl veder doma cond un microscope, comè qe le g'ha dimension intra 1 e 100 micrometer.

Cellule de la pell

Storia Modifega

Le cellule i è stade descoverte del Robert Hooke ind el 1665, qe i ha ciamade insé perqè le se insomeava a le celle indove qe le viviva le monege cristiane. La teoria cellulara, qe l'è stada desvelupada ind el 1839 dal Matthias Jakob Schleiden e dal Theodor Shwann, la fa veder qe tœts i organism i è faits sœ de vuna o plu cellule, e qe le cellule i è le unitaa fondamentai de strutura e de fonzion in tœts i organism vivents, e qe una cellula la pœl derivar doma de un'oltra cellula. Se considera qe le cellule i è comparide sœ la terra almanc 3,5 miliards de agn fa.

Tipolojie Modifega

Le cellule le pœl vesser de do tipolojie: qelle eucariotege qe le g'ha denter un nucli, e procariotege quand qe i ge l'ha miga. I procariota i è organism faits semper sœ de una cellula apena, menter i eucariota i pœl vesser unicellular o multicellular.

Strutura de la cellula Modifega

Tœte le cellule, sies qelle procariotege sies qelle eucariotege le g'ha una membrana intoren a la cellula, qe la regola qell qe va denter e fœra (permeabilitaa seletiva) e la manten el potenzial eletreg de la cellula. Denter de la membrana, el citoplasma al tœl vià la plupart del volum de la cellula. Tœte le cellule (fœra dei eritrocita) le g'ha denter el DNA, el material ereditare dei gen, e l'RNA, qe al g'ha denter le informazion necessare per far sœ tante tipolojie de proteine comè i enzima. G'è anca tante oltre tipolojie de biomolecole ind le cellule. Denter ind le cellule pœ g'è i organei qe i è parts de la cellula adatade o specializade per portar inants una o plu fonzion specifege, istess de qell qe suced cond i orgen del corp uman.