Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

El Charles-Pierre Baudelaire (Paris, 1821- Paris, 1867) a l'era un pueta, critich e tradütur frances. A l'è staa vün di pueta püssee inflüent del secul XIX, e l'ha rapresentaa - cun la sua vita bohemien e i sò ecess - la figüra del pueta malarbet. A l'è cunsideraa el pader de la puesia muderna. La sua övra principala a l'è la racolta de puesii Les fleurs du mal (I fiur del mal).

Charles Baudelaire (Etienne Carjat, pressapoch in del 1863)
Un quader del Baudelaire, del Gustave Courbet

Inflüenza Modifega

El Baudelaire a l'è vün di pueta decadent püssee famus e prubabilment quel püssee impurtant. A l'è famusa la sua critiga de la puesia "ütil": lü'l pensava la puesia cume una furma de beleza püra e superiura, che la serviva minga per insegnà o per trasmet un messagg pulitich. A l'è el pader del decadentism, un precursür del simbulism e un autur inflüent per la puesia e la literadüra muderna - minga dumà francesa - del secul quel de XX.

Simbulism e Aleguria Modifega

In de l'övra del Baudelaire a hinn dü i puetich principaj: el simbulism, che l'ha generaa el desideri grant de truà anmò un ligam fort intra la sucietà pre-indüstriala e la natüra, e che'l se realiza cun la figüra retoriga de la sinestesia, e l'aleguria.

Över Modifega

  • Le Salon de 1845 (1845)
  • Le Salon de 1846 (1846)
  • Le Salon de 1859 (1859)
  • Journaux intimes (Diari) (1851-1862)
  • Les Paradis artificiels (I paradis artificiaj) (1860)
  • Curiosités esthétiques (1868)
  • Réflexions sur quelques-uns de mes contemporains (1862)
  • Richard Wagner et Tannhäuser à Paris (1862)
  • Le Peintre de la vie moderne (1863)
  • L'œuvre et la vie d'Eugène Delacroix (1863)
  • Mon cœur mis à nu (1864)
  • L'art romantique (1869)
  • La Fanfarlo (1847)
  • Du vin et du haschisch (1851)
  • Les Fleurs du mal (I fiur del mal) (1857)
  • Fusées (1867)
  • Petits poèmes en prose ou Le Spleen de Paris (Puema piscinit in prosa o El Spleen de Paris) (1862)