Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Chester (parnonzia in ingles: [ˈtʃɛstər]; Caer in galles; Deva in latin) l'è ona città de l'Inghilterra center-ocidental, cont ona popolazion de pussee de 80.000 personn (censiment del 2001).
L'è traversada del fiumm Dee e l'è minga tropp delonsg del confin cont el Galles.

El Domm de Chester.

Storia Modifega

La città l'è stada fondada di Roman, che l'han ciamada Deva o Castra Devana, del nomm del fiumm Dee. Deva l'è staa el quarter general de la legion romana quella de vint (Legio XX Valeria Victrix) fina al 380. Arent al fortin la s'è desviluppada vuna di città pussee important de la Britannia romana. Del nomm Castra semm rivaa a quell del dì d'incoeu.

In del Medioev i Sasson l'hann ciamada Leageceaster, anca se l'è stada abitada di Britannegh romanizaa almanch fina al princippi del VII secol, quand che gh'è stada ona battaja vinciuda del re de Northumbria.
L'è stada conquistada di danes, e poeu recostruida in del 908 del re Ethelred de Mercia. Chester l'ha resistuu pussee de alter città de la Gran Bretagna a l'invasion normanna.
Despoeu la conquista normanna, Chester l'è devegnuda ona città bella importanta, cont on castell e on port. In del 1541 l'è devegnuda anca la sede d'ona diocesi. In del 1646 gh'è stada ona pidemia de pest, che l'è andada inanz fina a la primavera de l'ann dopo.
In del XVIII secol l'è scominciada la decadenza del port, per via de l'insabiament del fiumm Dee, e per la concorenza de Liverpool. Ai temp de la revoluzion industrial gh'hann costruii on canal e ona ferrovia.

Gemellagg Modifega