Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Contea de Vaduz a l'è staa 'n Stat del Sacher Roman Imperi in pee dal 1342 al 1719.

La Contea

Storia Modifega

A l'è creada in del 1342 per eredità de la Contea de Werdenberg e in del 1396 ghe guarentissen l'immediatezza imperiala.

In del 1416 la finiss la linia de succession di Cont de Vaduz e la contea la passa ai Baron de Brandis, e in del 1507 ai cont de Sulz, ch'han crompaa anca la Signoria de Schellenberg, a Nord de la Contea.

In del 1613 i du territori a hinn venduu a la familia Hohenems e in del 1684 el scior Ferdinand Karl von Hohenems a l'è privaa del sò territori per via de 'n importanta cascia ai stregh che l'ha mazzaa 'n poo de gent per ciappà i sò ben: Tornaa a l'Imperator, a l'è dada al fredell Jakob Hannibal che, per pagà i debit de la familia el gh'ha de vend prima la Signoria (in del 1699) e poeu la Contea (in del 1712) al Giovann Adamm I del Liechtenstein, che 'l gh'eva besogn de 'n territori immediatament soggett a l'imperi. In del 1719 l'Imperator Carl VI el permètt a l'Antoni Florian del Liechtenstein, sò fedel general, de unì i du territori in del Prenzipaa del Liechtenstein.

Incoeu Modifega

Incoeu la Contea la reppresenta l'Oberland, che l'è 'n distrett elettoral che 'l elegg 15 deputaa al Landtag. La gh'è 'na rivalità tradizionala e cordiala cont l'Unterland, che 'l reppresenta la Signoria de Schellenberg.

Bibliografia Modifega

  • Peter Kaiser, Geschichte des Fürstenthums Liechtenstein, Chur, 1847.
  • Köbler, G. (1992): Historisches Lexikon der deutschen Länder. München: C.H.Beck. ISBN 3-406-35865-9 Seite 646.