Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Concili Vatican II a l'è stad un concili ecumenegh de la Gesa catolega, quell de vintun recognossud de Roma e 'l darrer che l'è stad fad. Tirad a man el 25 de sginer 1959 del Papa Giovann XXIII, a la fin de la setimana de orazzion per l'unità di cristian: l'è scominciad in l'otover 1962 e l'è fornid el 8 de dicember 1965, dì de l'Imacolada Concezzion, cont anca el Papa che l'era cambiad, desgià che el Papa Bon l'era mort e haveven votad al so post el Papa Paol VI.

Prelad in Vatican per el Concili

Obietiv e resultad Modifega

El so obietiv a l'era quell de dervì la Gesa per l'epoca noeuva, e l'è stad paragonad per quella reson chi al Concili de Trent, che l'ha menad a la contrareforma: in tra i reforme pussee importante vegnude foeura del Concili Vatican II gh'è quella de la liturgia, cont el ducument Sacrosanctum Concilium che l'ha vert a pussee de lengua popolar in di messe inveci del latin, in Dei verbum se parla de l'ispirazzion de la Bibia e de la tradizzion, in Gaudium et spes se recognoss la necessità de dervì la gesa ai alter colture e al mond, in Gravissimum educationis se recognoss el roeull di sgent de un fiolin 'me educador pussee important, in Nostra aetate se recognoss el roeull del dialegh in tra religion e in tra confession cristiane (a l'ecumenism gh'è dedicad anca Unitatis Redintegratio), a dì che se denega nagot de quell che gh'è de bon e vera in di alter fed, oltra a proibì ogni forma de antisemitism teologegh, in Dignitatis humanae se recognoss la libertà religiosa e in Lumen gentium se recognoss l'importanza del popol de Dia 'me part de la Gesa.

Di alter ducument segondari traten el roeull di vescov, che inn stad fad pussee compagn de quei de la prima gesa, pussee di pastor de la soa diocesi e men di ministrador, inn stad atualizad anca i orden religios e sacher, cont el toeu via di orden minor, e 'l dervì al ministeri di laich al so post. Con Orientalium Ecclesiarum se recognoss e se dà pussee de importanza ai gese catoleghe orientai.

El dopo-concili Modifega

El Concili l'è stad ciamad de tant una "noeuva pentecost", e l'ha vist vari cambiament: gh'è stada la reforma liturgega che l'ha vist la sostituzzion de la messa tridentina con la messa del Paol VI, oltra a un noeuv raport pussee vert cont i sgiudee, che despess in la Gesa inn stad vist 'me quei che hann copad el Signor menter de quell temp inn stad vist 'me di "fradei magior", e gh'è stad recognossud el titol de popol scernid de Dia.

Gh'è stade comunque di s'cepadure, sia di bande pussee conservadore che progressiste: el Marcel Lefebvre con la soa Fraternità Sacerdotala San Pio X l'ha s'cepad con Roma e 'l s'è mitud in scisma dopo havé ordenad quater vescov senza permess, menter vari pret operari e sacerdot che ghe stann adree a la teologia de la liberazzion s'inn slontanad o adiritura hann s'cepad col Papa.

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega

Vos corelade Modifega