Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vedrína

La Cupola de Ferr (in ebraich כיפת ברזל, despess ciamad in ingles Iron Dome) a l'è un sistema d'arma mobel doperad per la defesa antimissil in Israell e desvilupad de Rafael Advanced Defense Systems. A l'è pensad per proteger i cità e, in sgeneral, per la defesa a curt rasg. A l'è bon de intercetà e sbater sgiò sia i razz a media velocità che i granade con trajetoria balistega e l'è stad progetad per difender i zone de confin di lanc di BM-21 e di Katjuša che vegniven del Liban, del Sinai o de la Striscia de Gaza. Provad per la prima voeulta in del 2009, a l'è operativ del 2011 e l'è programad che 'l sibia doperad anca in sui corvete de la class Sa'ar 6 insema ai Barak 8 per proteger i piataforme del gas israelian in del mar.

Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Lanziador de la Cupola de Ferr

A l'è part de 'n sistema che Israell l'è dree a desvilupà per proteger el Pajes de la pupart di menasce d'aria, che vann di colp de morter ai ICBM.

Storia Modifega

In di agn '90 Hezbollah l'ha tacad a lanzià di razz contra el Nord del Pajes e l'ha fad un poo de vitime e donca i Forze de Defesa de Israell hann pensad a fà un so sistema de defesa contra i razz, del che i ofizziai american gh'hann havud de dì che l'era "destinad a fallì".

In del 2004 el Daniel Gold l'è nomnad capo de la ricerca e desvilup de la IDF e l'ideja de 'n sistema de defesa la guadagna consens e l'ha fad inscì de convincer i politegh de la soa necessità. In del 2006 in la segonda guerra del Liban Hezbollah l'ha sbarad pussee de 4'000 razz contra el Nord d'Israell e l'ha mazzad 44 civil isreaelian e l'ha fad evacuà pussee de 250'000 persone, la pupart a Haifa, terza cità del Pajes.

In tra el 2000 e 'l 2008, pussee de 8'000 razz inn partid de la striscia de Gaza vers el sud del Stat ebraich, con la possibilità de colpì fina a 1 milion de citadin israelian. Donca, in del fevrer 2007 el minister de la defesa Amir Peretz l'ha nonziad el via al sistema, con un finanziament de 210 milion de dollar, afidad a la Rafael Advanced Defense Systems, menter la part software l'è stada scrivuda de mPrest Systems. I prime baterie inn stade finanziade del tut de Israell menter dopo, del 2012, anca i Stat Unid hann finanziad el desvilup del sistema, grazzia a 'na noeuva lesg voluda del Barack Obama per sostegnì la defesa del Stat ebraich.

El nom l'è stad sugerid de la miee del capo-proget che l'haveva insubid "Cupola d'Or", cambiad poeu in d'un men pretenzios "Cupola de Ferr".

El prim test del sistema l'è stad fad in del 2008, cont di temp inscì strecc che di component inn stad tolt de 'na machinina sgiugatol, e in del 2010 gh'è stad i prim test de intercetazzion, tant de permeter al sistema de entrà ofizzialment in fonzion in del marz 2011.

In del 2014, cont el timor che Hezbollah el gh'havess di missil trop fort per el sistema, a l'è stad studiad el doperà di armi laser per fiancà el sistema, per podé sbusà el guss e sbatij sgiò, sistema poeu evolud in l'Iron Beam. In del midem ann a l'è presentad el "C-Dome", cioè la version de la Cupola de Ferr bona de vesser mituda in sui nav.

In del 2016 a l'è doperad anca per sbater sgiò i granade balisteghe, roba de solet pussee grama per via del guss fort che gh'hann.

Specifeghe Modifega

 
Esempi de missil intercetor

El sistema a l'è pensad per sbater sgiò di razz a curt rasg e granade de artilieria de calibro 155 mm de 'na distanza fina a 70 km e l'è bon de fonzionà de dì e de nocc, senza problema de meteo e anca con pussee menasce in contemporanea.

La Cupola de Ferr a l'è partida in trè component:

  • Radar che 'l rileva e 'l trascia, fad su de la Elta Systems e de l'IDF
  • Gestion de Bataja e Controll d'Arma, fad su per la Rafael de la mPrest Systems
  • Unità de Sbar di Missil, che la sbara i missil intercetor, che la gh'ha di sensor eletro-otegh e di alete per bona manovrabilità, fad su de la Rafael

Ogni bateria de la Cupola de Ferr la gh'ha 3 o 4 lanziador, con 20 missil per ognun. Quand che el radar, de tipo EL/M-2084, el ved una menascia el fa di cunt per vedé se l'è probabel che la colpisca el territori protegiud e, domà se l'è inscì, l'Unità de Sbar la sbara un missil intercetor per sbatél sgiò, cioè fàll s'ciopà in l'aria in d'una zona indova che l'è minga un ris'c.

A diferenza di sistema classegh, che gh'hann tut insema, la Cupola de Ferr l'è partida e i so part comuneghen con un sistema senza fil segur e donca l'è possibel spantegàll mej in sul territori de quatà.

Al dì d'incoeu gh'è 10 baterie mobil che inn in sul territori israelian, con obietiv de havéghen 15, e ogni bateria l'è bona de proteger circa 150 chilometer quadrad. Per i espert, tredes inn assee per proteger tut el territori.

Deslocazzion Modifega

2011 Modifega

El sistema a l'è mitud in fonzion per la prima voeulta in del marz 2011, arent a Beersheba, colpida de 'n quaj missil in quell period. La prima intercetazzion cognossuda l'è stada el 7 de avril, quand che l'ha sbatud sgiò un Grad sbarad de Gaza arent a Ashkelon e poch dopo l'Aeronautega l'ha bombardad el canton de indova che hann sbarad i razz. El dì dopo, anca se l'IDF l'ha mitud in ciar che 'l sistema a l'era ancamò sperimental, l'ha sbatud sgiò quater alter razz. El 12 avril, quand che l'è stad ciar che 'l fonzionava, l'IDF l'ha nonziad de volé proteger pussee cità cont el sistema. Segond i studi de l'epoca, per proteger i confin a ris'c, ghe sarien stad de besogn de 20 baterie.

El 20 de agost un missil a l'è stad no intercetad e l'ha mazzad una persona, ma poch dopo l'ha intercetad di alter missil arent a Gaza e donca la Rafael l'ha vert un'oltra linia de produzzion per el sistema. In del dicember 2011 l'è mituda in pee una quarta bateria. A la fin de l'ann l'IDF l'ha descovert e sistemad un problema cont el radar che 'l sbassava l'efetività del sistema. El 26 de dicember un eror in d'una esercitazzion el fà sbarà 20 razz intercetor che partissen no e resten donca inservibel.

Respoeusta di palestines Modifega

Segond di font de sigurezza israeliane, i palestines hann provad a cambià el so modell de atach per evità l'intervent del sistema e quand che hann capid che l'era propi gram de evità hann tacad a lanzià vers di zone minga protesgiude o lanzià tant, inscì de impedìgh al sistema de intercetàj tucc e fà de dagn istess.

Sentenza de la Cort Suprema Modifega

El 8 de agost la Cort Suprema de Israell l'ha bociad una richiesta del Consili Regional de Eshkol per oblegà el governo a meter el sistema in di comunità al confin con Gaza: in di reson l'ha did che, vist el budget e la situazzion, la scerna del governo de metél no a l'era resonevola e che la Cort la gh'ha no de intervegnì in di scerne militar.

2012 - 2014 Modifega

 
Intercetazzion in del 2012

Dopo che in del marz 2012 l'IDF l'ha mazzad Zuhir al-Qaisi, secretari general di Comitad de Liberazzion de Gaza, gh'è stad un lanzià massiv de razz contra Israell: n'inn stad lanziad pussee de 300, con 177 che inn rivad in del territori e 56 inn stad identifegad 'me a ris'c e sbatud sgiò.

El 11 de sgiugn el sistema a l'è stad ativad a Eilat, insci de podé valutà la soa estension con di noeuve baterie permanent, soratut in del Sud del Pajes, che l'era stad no quatad prima. In di setimane prima eren stad sbarad di razz del Sinai contra la zona.

A november, durant de l'Operazzion Pilaster de Defesa, el sistema l'ha sbatud sgiò 421 razz e do baterie inn stade mitude a Tel Aviv, che l'era stada colpida de 'n para de razz in di dì prima e 'l terz a l'è stad sbatud sgiò poch dopo. In quell period, circa el 85% di razz l'è stad intercetad.

In l'estad 2014, con l'Operazzion Margin de Protezzion, el sistema l'ha blocad razz lanziad per colpì la pupart de Israell e in di prim 50 dì de conflit inn stad sbarad 4'594 razz e 'l sistema l'ha intercetad 735 razz che l'ha retegnud pericolos, cont un sucess del 90%: domà 70 razz inn stad boni de passà e de fà de dagn. Per el conflit inn stade doperade noeuv baterie, un'oltra l'era rivada menter se combateva ma l'è stada pizzada no perchè ghe calava el staff.

2018 - 2019 Modifega

In del masg 2018 el Corp di Guardie de la Rivoluzzion Islamega de l'Iran hann sbarad de la Siria vint razz contra el Stat ebraich, 'me vendeta per di atach fad de l'IDF contra i so infrastruture. Sedes s'inn s'ciantad in Siria menter i alter quater inn stad intercetad del sistema, senza che fussen boni de fà de dagn. A mità november del midem ann el sistema l'ha intercetad circa 100 razz sbarad de la striscia de Gaza.

El 21 de sginer 2019, inveci, l'Armada siriana l'ha sbarad di razz in di Alture del Golan, 'me rapresaja contra di atach fad de l'IDF contra i forze siriane a Damasch. L'intercetazzion a l'è stada filmada di ospit del resort del Mont Hermon, che l'è stad sarrad poch dopo per sigurezza di autorità israeliane.

2021 Modifega

 
Missil sbarad a masg 2021 in l'Operazzion Guardian del Mur

Longh la crisi israelo-palestinesa del 2021 Hamas l'ha sbarad circa 1'800 missil contra Israell al 13 de masg, con pussee de 400 sbarad el prim dì, un numer assee volt in la storia del conflit.

Circa 400 del total inn stad sbarad mal e s'inn s'ciantad e inn s'ciopad a Gaza, menter el 17% a l'era pontad a Tel Aviv, cont di razz che poden vesser sgiamò classifegad 'me a longh rasg. El sistema l'è stad bon de intercetà e sbater sgiò in tra el 90% e 'l 95% di razz sbarad che hann menasciad el territori israelian e l'ha anca sbatud sgiò un dron bomba.

In del mar Modifega

In del 2017 a l'è nonziad el proget de meter di baterie de la Cupola de Ferr in del mar, per proteger i piataforme del gas in del mar, de fà fonzionà insema ai missil Barak 8.

Inn scernide i corvete de la Class Sa'ar 6, noeuve nav de produzzion todesca, e in del fevrer 2021 l'è nonziada l'installazzion a bord.

Resultad Modifega

El sistema el s'è mostrad assee affidabel, anca se minga perfet. In del 2011 l'ha sbatud sgiò tucc i Katjuša che i palestines haveven lanziad ma di alter tipi de razz inn stad boni de vesser no intercetad tucc e vun l'ha mazzad un om a Beersheba. In del november 2012, con l'Operazzion Pilaster de Defesa, i ofizziai israelian hann fad 'na stima de la soa eficacia in tra el 75% e 'l 95%, e inn stad mazzad di razz domà trii israelian, a causa de 'n malfonzionament del sistema.

A l'è retegnud vun di sistema de defesa pussee boni che ghe sien, soratut se paragonad a quei che gh'eren prima compagn di MIM-104 Patriot e durant de la guerra de Gaza del 2014 l'ha sbatud sgiò el 90% di so obietiv e rispet ai temp che 'l gh'era no s'inn sbassad fiss sia i mort che i dagn che i sigurazzion gh'hann havud de pagà.

In del 2019 Hamas l'ha sbarad di razz J-80 che, per lor, inn impossibel de intercetà del sistema per via de la soa trajetoria.

Cost Modifega

Di analista hann contestad el fator del cost del sistema, indova che ogni intercetazzion la po costà pussee de 100'000 dollar, menter un razz de Hamas el po costà anca domà 800 dollar e hann did che un bon numer di mort che gh'è stad no inn no grazzia al sistema ma grazzia a 'n desvilup pussee del sistema de defesa civil e di sirene anti-atach.

Vender forester Modifega

El sistema de la Cupola de Ferr a l'è stad vendud in del 2016 a l'Azerbaigian, che l'ha crompad per proteges di razz armen 9K720 Iskander, in del 2017 a l'India, in del 2018 a l'azienda romena Romaero e in del 2019 di Stat Unid n'hann crompad du per proteger i trupe foeura del Pajes in di teater de guerra.

Anca la Corea del Sud e la NATO hann did de volé crompà el sistema.

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega

Vos corelade Modifega