Dalai Lama

Massema carega de l’orden Gelug del buddhesim tibetan
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Dalai Lama l’è tradizzionalment el cap de stat del Tibet e un important lider spriritual per la sgent tibetana.[1][2] El titol, però, el representa nominalment domà la carega pussee volta de l’orden Gelug del buddhesim tibetan[3] – l’orden pussee sgioven dedenter del panorama religios del Tibet che, cont el temp, l’è stait bon de imponner la sò egemonia e autorità in sui olter orden e, de pœu, anca in su l’aparat politico-ministrativ che el governava tuta la region tibetana. Per dovrà di parolle pussee famejare per lor che inn usad al contest ozzidental, el Dalai Lama l’era donca rivad a posseder el prestisg e tucc i podé reservad a un rè, ma anca tucc quii che perten a un papa. Per quella reson chì, in Ozzident i sœu fidei ghe disen anca “Soa Santità”, istess ‘mè se fa per la massima carega de la gesa cristiana catolega.

El Tenzin Gyatso, el Dalai Lama quell di 14.

Segonda la tradizzion, i Dalai Lama inn di tulku (majester spirituai reincarnad),[4] e considerad ‘mè un’emanazzion de l’Avalokiteśvara, el bodhisattva de la compassion, che in ogni vita el tœu un corp nœuv per vutà tute i oltre creature senziente a guadagnà l’inluminazzion.[5][6]

Etimologia Modifega

La parolla “dalai” la ven sgiò del mongol e literalment la vœul dì “ocean”, ma la pœul anca vesser lensgiuda ‘mè un agetiv e donca segnifegà “grand” o “suprem”.[7] Inscambi, la parolla “lama” l’è un titol tolt de la lengua tibetana dovrad per segnà di monegh che hann gagnad un nivell de vanzament spiritual considerevel e, donca, siben la parolla medema la vœula dì “saviezza” in la lengua tibetana, l’è dovrada per referìss a di guru, o di majester religios. In sintes, “dalai lama” el pœu volé dì e “gran majester”, e “ozzeen de saviezza” forsi in d’una manera pussee poetega.[8]

Tutamanch, i tibetan dœuvren quell titol chì domà de rara desgià che i preferissen dìgh Gyawa Rinpoche (“gran protetor”) o Yeshe Norbu (“gioja granda”).

Storia Modifega

I Dalai Lama inn stait i lider politegh del Tibet del secol quell de 17 infina al 1959, quand el Dalai Lama quell de 14, el Tenzin Gyatso, l’ha ’vud de lassà el Tibet in gropa a un asen e in del cœur de la nocc, e menàss in India per riessì a descappà dei armade communiste del governa del Mao, che el gh’haveva di gross interess in la region e ’l la voleva conquistà per colonizàlla e fàlla vegnì pussee cinesa. Ancamò adess, el Dalai Lama el viv ‘mè un refugiad politegh in India, ancaben che el sia an’mò el cap ofizzial del governa tibetan in esili.[9]

L’influenza de l’orden Gelug – ciamad ancasì quell di “beret sgiald” per el color di capei di sœu sazzerdot – la se limita minga domà al Tibet, ma la s’è storegament spantegada infina a la Mongolia, indova che i Gelugpa hann godud del patronasg e protezzion di prim rè mongoi di khanad Khoshut e Dzungar, e pœu dei imperador manchù de la dinastia Qing cinesa. Per quella reson chì gh’è stait anca di Dalai Lama che vegneven de la Mongolia e, ancamò al dì d’incœu, el buddhesim tibetan l’è prategad fiss in quella region chì e l’ha anca influenzad dei oltre prateghe locai che pertegnen a la sfera religiosa e shamanistega. In Mongolia, i shaman inn ancamò simbolegament despartid per el color di beret: sgiald se i fann part de la scœula Gelug – e donca buddhista – e nigher se i aderissen a di moviment spirituai minor nativ de la Mongolia.

Residenze Modifega

Intra l’era del Lobsang Gyatso e l’esili del Tenzin Gyatso, i Dalai Lama passaven l’inverna al palazz de Potala e, in istad, a se menaven a Norbulingka, anca questa in Lhasa. Depos de la fuga del Tenzin Gyatso in India in del 1959, la residenza offiziala del Dalai Lama l’è in Dharamshala, una zità de l’istacc indian de Himachal Pradesh, indova che el Gyatso l’ha podud stabilì la Ministrazzion Zentral Tibetana, ancasì informalment cognossuda ‘mè el governa tibetan in esili.

Tucc i Dalai Lama infinadess Modifega

A gh’è 14 reincarnazzion offizialment recognossude del Dalai Lama:

Nom Imagen Quand che l’ha vivud Recognossud Regn tibetan/transliterad cines Grafie alternative
1. Gedun Truppa   1391–1474 Descognossud[10] དགེ་འདུན་འགྲུབ་
dge ‘dun ‘grub
Gêdün Chub (根敦朱巴) Gedun Drub
Gedün Drup
Gendun Drup
2. Gendun Gyatso   1475–1541 1492–1541[10] དགེ་འདུན་རྒྱ་མཚོ་
dge ‘dun rgya mtsho
Gêdün Gyaco (根敦嘉措) Gedün Gyatso
Gendün Gyatso
3. Sonam Gyatso   1543–1588 ? 1578–1588 བསོད་ནམས་རྒྱ་མཚོ་
bsod nams rgya mtsho
Soinam Gyaco (索南嘉措) Sönam Gyatso
4. Yonten Gyatso   1589–1616 ? 1591–1626 ཡོན་ཏན་རྒྱ་མཚོ་
yon tan rgya mtsho
Yoindain Gyaco (雲丹嘉措) Yontan Gyatso
5. Lobsang Gyatso   1617–1682 1618 1642–1682 བློ་བཟང་རྒྱ་མཚོ་
blo bzang rgya mtsho
Lobsang Gyaco (羅桑嘉措) Lobzang Gyatso
Lopsang Gyatso
6. Tsangyang Gyatso   1683–1706 1681 1697–1706 ཚངས་དབྱངས་རྒྱ་མཚོ་
tshang dbyangs rgya mtsho
Cangyang Gyaco (倉央嘉措) Cangyang Gyatso
7. Kelzang Gyatso   1708–1757 ? 1720–1757 བསྐལ་བཟང་རྒྱ་མཚོ་
bskal bzang rgya mtsho
Gaisang Gyaco (格桑嘉措) Kelsang Gyatso
Kalsang Gyatso
8. Jamphel Gyatso   1758–1804 1760 1762–1804 བྱམས་སྤེལ་རྒྱ་མཚོ་
byams spel rgya mtsho
Qambê Gyaco (強白嘉措) Jampel Gyatso
Jampal Gyatso
9. Lungtok Gyatso   1806–1815 1807 1808–1815 ལུང་རྟོགས་རྒྱ་མཚོ་
lung rtogs rgya mtsho
Lungdog Gyaco (隆朵嘉措) Lungtog Gyatso
10. Tsultrim Gyatso 1816–1837 1820 1822–1837 ཚུལ་ཁྲིམས་རྒྱ་མཚོ་
tshul khrim rgya mtsho
Cüchim Gyaco (楚臣嘉措) Tshültrim Gyatso
11. Khendrup Gyatso 1838–1856 1840 1844–1856 མཁས་གྲུབ་རྒྱ་མཚོ་
mkhas grub rgya mtsho
Kaichub Gyaco (凱珠嘉措) Kedrub Gyatso
12. Trinley Gyatso 1857–1875 1860 1875-1895 འཕྲིན་ལས་རྒྱ་མཚོ་
‘phrin las rgya mtsho
Chinlai Gyaco (成烈嘉措) Trinle Gyatso
13. Thubten Gyatso   1876–1933 1878 1885–1933 ཐུབ་བསྟན་རྒྱ་མཚོ་
thub bstan rgya mtsho
Tubdain Gyaco (土登嘉措) Thubtan Gyatso
Thupten Gyatso
14. Tenzin Gyatso   nassud in del 1935 1937 del 1950
(ancamò in eserzizzi)
བསྟན་འཛིན་རྒྱ་མཚོ་
bstan ‘dzin rgya mtsho
Dainzin Gyaco (丹增嘉措) Tenzing Gyatso

Ligam de denter Modifega

Referenze Modifega

  1. Woodhead, Linda (2016). Religions in the Modern World. Abingdon: Routledge, 94. ISBN 978-0-415-85881-6. 
  2. Religions in the Modern World: Traditions and Transformations. Taylor and Francis. 
  3. Schaik, Sam van. Tibet: A History. Yale University Press 2011, page 129, "Gelug: the newest of the schools of Tibetan Buddhism"
  4. "Dalai lama". Dictionary.com. Retrieved 12 March 2014. "(formerly) the ruler and chief monk of Tibet, believed to be a reincarnation of Avalokitesvara and sought for among newborn children after the death of the preceding Dalai Lama".
  5. Relentless: The Dalai Lama's Heart of Steel. Newsweek (29 January 2015). “His mystical legitimacy – of huge importance to the faithful – stems from the belief that the Dalai Lamas are manifestations of Avalokiteshvara, the Bodhisattva of Compassion”
  6. Laird 2006, p. 12.
  7. 陈庆英 (2005). 达赖喇嘛转世及历史定制英. 五洲传播出版社, 16–. ISBN 978-7-5085-0745-3. 
  8. Petech, Luciano (1977). The Kingdom of Ladakh, c. 950–1842 A.D.. Instituto Italiano Per il Medio ed Estremo Oriente. 
  9. (2016) Religions in the Modern World. Routledge, 94. ISBN 978-0-415-85880-9. 
  10. 10,0 10,1 El titel l’è postem per el prim e el segond Dalai Lama, idest el gh’è stait dait nomà apos a la soa mort de lor chì.