Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El dharma (sanscret: धर्म; “dovè”, “lesg”, “drizz”, “quell che l’è”, “quell che l’è giamò stabilii”) l’è on concett ciav dovraa in asquas tutt i religion indo-ariann – induesim, buddhesim, sikhesim e giainesim per dìnn on poo. A gh’è nò on’unega traduzion per quella parolla chì ind la pupart di lengov europej. El significaa de la parolla “dharma” el depend del contest ind el qual el termen el vegn dovraa, e el saria de vess attribuii minga domà a quell religios, ma anca a la storia del sotta-continent indian, degià che el concett l’è vegnuu sù e ‘l s’è evolvuu insemma e in parallell a la soa cultura e ai sò gent.

On dharmacakra, la rœuda del dharma, vun di simboj pussee famos del buddhesim.

Ancaben che ind i Veda el significaa del termen el pararia ciar ciarent, ind i agn, desenni e secoj despœù l’è deventaa pussee refinaa e compless vist che i filosef, pensador, ma anca la gent communna, aveven comenzaa a dovrà la parolla in maner divers. Ona quaj vœulta, donca, la parolla “dharma” la ciappa ona sfumadura pussee filosofega e la designa di comportament ai quaj i personn gh’hann de tegnìss per fà la soa part ind el mantegniment collettiv de l’orden universal, de la natura, de la sozietaa e anca de la stabilitaa psico-fisega de l’individov. Ind el sò significaa pussee spiritual, tuttamanch, el dharma l’è consideraa asquas on sinonem de “religion”, ona strada che la gh’ha ‘me obiettiv ultem el transcendiment de la realtaa material e l’otegniment de la veritaa superiora, de la salvazion, o de l’inluminazion (mokṣa, mukti o nirvāṇa in sanscret), inscì ‘mè quell’idea chì la vegn despess importada ind i legov occidentaj. El concett de dharma l’è donca vun de quij pussee fondamentaj de trovàss al fondament de tutt i filosofij, prategh spirituaj e religion che s’hinn originaa ind l’India e de lilinscì spantegaa indepertutt ind l’Orient Estremm. La pussee antiga intra tutt l’è quella che in Occident ghe disen “induesim” – che l’è nò domà ona religion sola ‘mè a se pœu pensà, ma on insemma de religion pussee piscininn che vegnen sgiò de l’antiga religion vedega che la s’è spartida in milla tocch ind el cors di secoj e di millenni – ciamaa ancasì Sanatana Dharma in sanscret, cioè “el dharma eterna” o “la lesg eterna”. Ind el buddhesim, o Buddha Dharma – inscambi consideraa ona religion indeperlee perchè formalment la recognoss nò l’autoritaa di Veda, a differenza de quij olter che fann part del grupp induista – el dharma l’è anmò on concett cardinal, e la parolla la vegn anca dovrada per referìss ai insegnament del Buddha storegh, el buddha Śākyamuni.