Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El dialett de la Val Calanca l'è ona variant tesinesa del lombard.

Diffusion e caratteristegh Modifega

El calanchin l'è parlaa in de la val Calanca, voeuna di quatter vai di Grison indove l'Italian l'è la lengua offizial. Compagn del dialett de la Mesolcina, anca el calanchin a l'è on dialett tisines (al contrari de bregajott e pos'ciavin, anca se la fonetiga l'è compagna del bergamasch in Lombardia), e donca el spartiss di caratteristegh cont i parlà del Canton Tesin, che l'è lì arent.
Anca se la Calanca l'è ona sotta-vall de la Mesolcina, l'è minga vera che 'l calanchin l'è precis istess del dialett de quella vall. Per esempi:

  • L'articol determinativ masculin a l'è ol (parnonziaa [ol]).
  • Al contrari del dialett de la Mesolcina, in Val Calanca i gh'è la [y] (cioè la U lombarda), la [ø] e la [œ] (cioè la OEU milanesa).
  • El plural femminin el se fa col l'articul (li), al singolar e la terminazion per el nomm (in d'ona manera che la someja a quella del bregagliot).
    • mil. i vacch = cal. la vacan, bregagliotto= "bargaiot o bragagliot". lan vacca o lan cavra= le capre
  • Al contrari del ticines standard (e compagn del mesolcines), in Val Calanca gh'è minga el rotacismo.
    • VORÈ: mil. [vu'rɛ] = cal. [vo'le].
  • Gh'è minga i vocai longh, istess del mesolcines, del leventines e del lombard oriental.
    • BARBEE: mil. [ba'rbeː] = cal. [ba'rbɛ].
    • CANTAA: mil. [ka'ntaː] = cal. [ka'ntɔ].
  • Compagn del dialett leventines, anca in del calanchin se pò trovà la semipalatalizzazion de la [k] e de la [g].
  • Semper compagn del leventines, anca in del calanchin se dopera 'me pronomm clitegh la vocal i inscambi de la a per la pupart di personn verbai.
  • La terza persona plural, a segonda di paes, la pò avèggh el pronomm clitegh i, o o el.
  • L'articol determinativ el pò vess el o ol [ol].
  • A gh'è 'l son de l'Italian GL, che in del rest del Lombard gh'è proppi pocch.
    • MEJ: mil. [mɛj] = cal. [meʎ]
  • Compagn del mesolcines e de certi dialett valtolitt, anca in del calanchin i grupp latin PL e FL gh'hann on esito different respett a quell del lombard istandard:
    • PIOEUV: mil. [pjøːf] = cal. [ptʃɔf].
  • Compagn de alter dialett tisines, anca chì gh'è on plural metafonetegh per i paroll che gh'hann i grupp latin ATU e ATA:
    • PRAA: sing. [prɔ], pl. [prɛ]
    • CANTADA: sing. [ka'ntada], pl. [ka'ntɛ]
  • In del dialett de Buscen e de Bragg, i sostantiv che finissen in A vegnen parnonziaa cont ona E averta:
    • GATTA: mil. ['gata] = busc. ['gatɛ]

L'assimilazion de la A Modifega


Bibliografia Modifega

  • LSI - Lessico dialettale della Svizzera italiana - Centro di dialettologia e di etnografia del Cantone Ticino - Bellinzona 2004.
  • VSI - Vocabolario dei dialetti della Svizzera italiana - Centro di dialettologia e di etnografia del Cantone Ticino - Lugan/ Bellinzona, 1952.
  • La Svizzera Italiana in AA. VV., Dialetti - Storia, diffusione e uso, UTET, 2002.

Vos correlaa Modifega

Ligamm de foeura Modifega