Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

El dialet fassan (nom nativ: fascian) l'è un dialet del Ladin parlaa in de la Val de Fassa, in Pruvincia de Trent.

Difüsiun e variant Modifega

L'è spartii in tre variant, ciuè 'l Moenat (a Moena, in de la part püssee a süd de la val), el Brach (Soraga, Pozza di Fassa e Vigo di Fassa) e 'l Cazét (Mazzin, Campitello di Fassa e Canazei). In de la val, cirva el 60-75% di abitant l'è de maderlengua ladina. L'Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn" (Cà di Fassan) l'è l'ente che gh'ha la funziun de preservà e fà cunuss la lengua e la cultüra ladinu-fassana. Quel ente chì el gh'ha la sede a Vigo di Fassa e l'ospita despess muster ligaa ai tradiziun fassann, che se tachen al Museo Ladin, che inveci el gh'è semper.

Esempi de lengua Modifega

El Pader Noster Modifega

Père nosc che ti es sun ciel,
sie fat sent tò inom,
fa che vegne tò regn,
tò voler sie semper respetà,
tant sun ciel che su la tera.
Dane ence anché l pan da ogne dì,
perdona nesc fai,
coche nos i lascion jù a nesc debitores,
no ne fè zeder a la tentazions,
e verdene via dal mèl, amen.
[1] Arqiviad qé: [2]

 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 639

Una nuvela del Bucasc Modifega

Dialet moenat Modifega

Gië die dunque che al temp del prim re de Zipro, dopo che l'é stat ciapà la Tera Santa da Gotifrè di Buglione, l'è sucedù che una femena zivile de Guascogna la é sita per divozion al Sepolcro, e can' che la tornava, arivada che la é stada a Zipro, la é stada da valgugn bricogn vilanamente inzuriada. E per quest ela zenza poter più troar pas, seghitando a lamentarze, l'ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste davant dal re. Ma ge é stato dit da valgugn che chest zaroe perder la fadia per nia, perchè l'era 'n re sì debol e fiach e ge 'n portava sì póch de l'onor che non zolament no 'l ze 'n curava de vendicar le ofese dei autres, ma 'l ne zoportava de ogni zort con vergognanza vilta äncie de chele che i ge avea fat sofrir a el en stez; e che anzi chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del re. Chela pere femena, can' che l'ha zentù così, desperada de poder aver vendeta o calche solievo a la zoa passion, l'ha rezolt de voler zir a enzuriar la viliacheria del re. La é zensita dunque davant da el, piansand, e l'ha dit: "Sior mio, gië non vegne a la toa presenza per vendicazion che gië me aspete de l'ofesa che m'è stat fat, ma per sodisfazion de 'sta ofesa te pree che tu me 'nzegne come tu faz a zoportar chele che come zent te vegnfat a tì, perchè pozze 'nparar da tì a zoportar pazientemente la mia, che gië (el Zegneredio lo za) ze de mo podezze farlo, cotant volentiera che te la zederia a tì, sachè tì ez en sì bon portador".
El re, che fin alora l'era stat trascurà e pegher, come ze 'l ze fozze alora dessedà da dormir, scomenzando da la ofesa fata a 'sta femena, che punì con gran severità, l'é deventà un severissimo persecutor contro ognun, da alora 'n poi avezze fat valch contro l'onor de la zoa corona.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 639-640

Dialet brach Modifega

 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 649

Dié dunque cö ai tempes del prum re de Cipri, dò cö la Tera Sänta è stada conchistada da Gotifrè de Buglion è suzzess cö 'na nobil signóra de Gascogna è sgita a lösgia al Sepólcro. Nel ritórn d'alló, arivada a Cipri, è stata maltratata vilanamenter da òmini catives, de cö la s'en avù a mal senza consolazión, e ha pissà 'd sgir a se lamentar dal re. Ma l'era stat dit per valgun cö la perdössa la fadia, percö 'l éra de temperament coscì fiach e da pöch cö nó solamenter nó vendicàa con justizia le ofese dei ätres, ma anzi infinite con disonorevol viltà fate a öl ne soportàa, coscichë ognun cö aéa valch ramarech, lo sfogàa cò 'j far valch afrónt o disonór. La signóra, al sentir cösta còsa, dösperada de nó se podör vendicar, per 'na consolazión de la sòa tristezza, s'è risòlta 'd volör iniuriar la miseria del re. E öla è sgita pianscian davant al re a ha dit: "Mio Signór, ió végne nó perchè ió m'aspète vendéta de l'iniuria che è stada fata a me, ma in sodisfazión de cöla te préje cö tu m'insegne come tu sòfri cöle ch'ió sénte cö se fasc a te, perchë cò l'imparar da te ió posse comportar pazientementer la mia, la cala, Dio sa se ió 'l podösse far, volentiéra te la donasse, perchë coscì bon partador tu t'es".
Al re, cö fin a cöl óra éra stat coscì poltrón e péigher, scasgi descedà da la sòn, ha sc'comenzà da l'iniuria fata a cösta signóra, la cala sceveramenter ha vendicada, è diventà sceverissimo persecutór d'ognun cö contro l'onór de la coróna cometéssa valch da cöl óuta in là.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 649-650

Ligam de föra Modifega