Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L'Edgard Aristide Maranta OFMCap (Pos'ciav, 9 de sginer 1897 - Sursee, 29 de sginer 1975) a l'è stad un prelad svizzer, che l'è stad delegad apostolegh de Daar-el-Salam del 1930 al 1953 e poeu, quand che l'è fada arcidiocesi, arcivescov fina al 1968.

El Maranta

Biografia Modifega

Fioeul del Ricard e de la Catarina Reba, el so paa a l'era un organista e sart. L'ha studiad al collegi capucin de Apenzell e Stans, cont un'interruzzion de du agn per fà el servizzi militar obligatori in l'Armada svizzera. El va dent ai Capucin del 1817, indova che el ciapa el nom de Edgard, e l'è ordenad pret el 6 de avril 1924. L'ha fad du agn de lavorà missionari in Tanzania e l'è andad poeu a Londra a studià la gestion di scoeule, inscì del 1928 al 1930 l'ha lavorad per fà su una scoeula compagna de quelle britanneghe a Kwiro, indova che gh'era anca una fatoria.

El 27 de marz del 1930 el Papa Pio XI el fa vicari apostolegh de Daar-el-Salam, e 'l fa arcivescov titolar de Vinda. L'è consacrad el 17 de avost adree de l'Arthur Hinsley: a 33 agn, se pensa che 'l po vesser el vescov pussee sgiovin del mond. Quand che del 1953 l'è fada su l'arcidiocesi de Daar-el-Salam el papa Pio XII el scerniss per guidàlla, e 'l 27 de dicember del 1962 l'Italia el recognoss Gran Ofizzial de l'Orden al Merit. La soa vision a l'era propi eurocentrega, e 'l voleva mostrà i so student vestid e che se comportaven a l'europea.

El toeu part a tute i session del Concili Vatican II e, quand che 'l finiss, l'è fad president de la Conferenza di Vescov de la Tanzania. Con l'independenza del Paes del 1968 ghe insubiss al Papa i so dimission inscì de podé fà andà su un nativ, e l'ann adree el sarà nominad el Laurean Rugambwa, che 'l diventarà poeu el prim cardinal african. El Papa ghe darà la sed titolar de Castrum e 'l tornarà in Svizzera del fredell e hann vivud insema a San Vitor.

Mort a 78 agn in Svizzera, gh'hann dedicad in Tanzania un vialon e una scoeula de infermer. Dent a la Gesa de San Vitor el Mor de Pos'ciav a gh'è una targa che 'l regorda.

Genealogia episcopala Modifega

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega