El gat cont i strivai

Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El gat cont i strivai (todesch: Der gestiefelte Kater; franzes: Le Maître chat ou le Chat botté) l’è un cunt de fade europee che el parla de un gat gabolista che el dœuvra la sò drollaria per gadegnà podé, daner, e ancasì la man de una prenzipessa in mariozz per quell povaretin del sò padron.

La version pussee veggia del cunt l’è del Sgiovann Franzesch Straparolla de Carevasg, che l’ha miss sgiò ind el sò I nocc piasevele intra el 1550 e el 1553 cont el titel de El Constantin fortunad.^[1]^[2] Tamen, la version pussee famosa e cognossuda la resta semper quella del Charles Perrault.^[3]

Trama

A la mort de un vegg morner, tut quell che el gh’ha el ven spartid sgiò intra i sò trii fiœui: el pussee grand l’eredita el molin, quell de mez l’asen e el pussee sgioven el gat. Con gnanca un tollin in sacoccia e senza savé cossa fàssen del gat, el fiœul sgioven el pensa de majàssel, ma, de bot, el gat el taca a parlà e lu el capiss de havégh denanz una bestia strasordenaria. In scambi de una borsa e de un para di strivai, el gat el decid de vutà el padron a deventà scior. Per fàll, el ciapa un donell ind el bosch e ghe l’ofriss al rè per cunt del sò padron, che l’introdus coma el “marches de Carabà”. Per devers mis, el seguta a indà ind el bosch a cascià per portàgh al rè di bestie salvadeghe coma cadò.

Un bell dì – desgià che el saveva che el rè e la sò tosa eren dree a viasgià in su la strada che la ghe passa de banda al fium – el gat el convensg el padron a desbiotàss e a indà denter ind el fium. L’iscond i sò vestiment dedree de una preja e pœu l’ispeccia el rè per indà a ciamàgh de vutàll. Quand che el rè el riva, lu el ghe despiega che el “marches de Carabà” l’era dree a novà ind el fium quand che di baloss gh’hann robad tuscoss. El rè el fa vestì de scior el “marches” e le lassa setà sgiò ind la caroccia de banda a la sò tosa, che la se namora subet de lu.

El gat el corr inanz, e el ghe ordena a tucc quii che l’incontra de dì che quella terra lì la ghe perten al marches de Carabà. El va donca denter ind el castell de un orch bon de transformàss in quell che el vœul. L’orch, per dàgh el benvegnud e per fàgh vedé i sò podé, el se transforma ind un leon, con l’istremì el gat. El gat el ghe domanda donca se l’è bon de transformàss ind un moriggiœul, e l’orch el ghe prœuva. El gat el ghe solta adoss e se le slepa su. El rè el riva al castell de l’orch e, impressionad fiss di possediment del marches de Carabà, el decid de dàgh in mojer sò fiœula al s’cet del morner. De lì adree, anca el gat el deventa scior e el ghe corr adree ai rat nomà per divertìss.

Referenze

↑ W. G. Waters, The Mysterious Giovan Francesco Straparola, in Jack Zipes, a c. di, The Great Fairy Tale Tradition: From Straparola and Basile to the Brothers Grimm, p 877, ISBN 0-393-97636-X
↑ (2001) Angela Carter and the Fairy Tale. Wayne State University Press, 24.
↑ Brown, David (2007). Tchaikovsky. New York: Pegasus Books LLC. ISBN 978-1-933648-30-9.

Olter proget

Wikiversità el gh'ha dent risorse su El gat cont i strivai
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su El gat cont i strivai

[1] W. G. Waters, The Mysterious Giovan Francesco Straparola, in Jack Zipes, a c. di, The Great Fairy Tale Tradition: From Straparola and Basile to the Brothers Grimm, p 877, ISBN 0-393-97636-X

[2] (2001) Angela Carter and the Fairy Tale. Wayne State University Press, 24.

[BrownP351-3] Brown, David (2007). Tchaikovsky. New York: Pegasus Books LLC. ISBN 978-1-933648-30-9.

[1]

[2]

[3]