Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L’epitafi (in grech antigh: ἐπιτάφιον, epitáphion, o ben "quell che 'l sta sora del sepolcher") l'è un'iscrizzion funeber che la gh'ha coma fin l'onorà e el regordà un mort. De solit, ma minga semper, inn vun o pussee vers de una poesia: tant poeti hann de fad componid el so epitafi. Un bon epitafi el gh'ha de havé semper un quaicoss che 'l resta impress, o che 'l faga pensà: una manera assee spantegada l'è quella de "parlà" diretament a chi el lensg, cont un avis in sul segnifegad de la mortalitaa. Un quai epitafi enumeren i grand resultad otegnud (un politegh o un militar de carrera el nominarà, per esempi, el numer di agn de servizzi al Paes).

Epitafi per el Gotthard Wigerinck, Peter Vischer el Vegg, 1518; gesa de Santa Maria in Lubeca.

Storia Modifega

In de l'antiga Grecia, soratut a Atene, l'epitafi l'era un'orazzion funeber publega in onor di soldat mort in de l'ann. In de l'antiga Roma l'epitafi el se sconfond con la laudatio funebris, parnonziada de un fioeul o de un parent del mort.

Poeu, per estension, el nom epitafi l'ha indegad anca la semplis iscrizzion tombala.

In leteradura Modifega

La forma de l'epitafi l'è stad doperad del poeta statunidens Edgar Lee Masters in de la so oeuvra "Antologia di Spoon River".

Monument con epitafi Modifega

Bibliografia Modifega

Ligam de foeura Modifega

  • (EN) Epitafi, in su Enciclopedia Britanega, Encyclopædia Britannica, Inc.