Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Con espulsion in edilizia se designen di accumulazion de cristàj bianch de sal in su ona superfice porosa che se formen dòpo el svaporamént de l’acqua de ona soluzion de acqua e saj sciòlt de denter, de già che l’acqua la svapóra, ma i saj nò. Se veden despèss in su di mur indoe gh’è ona salida de acqua dal terrén oppùr on quaj tubo, compagn de la cantarana, che ‘l pèrd acqua con sciòlt de denter di saj. I saj pòden ancasì vegnì dai materiaj de la cotruzion. I saj pòden poeu deslenguàss sora ona cèrta umidità atomosferega, e ògni sal el gh’ha la sò seouja oltra la qual el se deslengua perché el surbiss el vapor de l’acqua da l’aria (el fenòmen l’è dìtt deliquescenza). Per esempi el sal marin clorur de sòdio el se deslengua sora ona umidità relativa del 75% a 20°C. El fenòmen el succed per via de la differenza de pression de vapor esistent tra el sal idraa e la pression del vapor de acqua atmosferego. Inscì che in condizion de bassa ùmidità l’acqua la tend a lassà el sal, inveci sora ona cèrta soeuja l'umidità la tend a‘ndà vèrs el sal fin a deslenguàll.

I saj che càosen di espulsion pussée despèss hinn:

  • el gèss, CaSO4•2H2O,
  • el solfaa rameich penta-idraa, CuSO4•5H2O, che tra l'alter perdendo acqua el cambia color da bloeu a bianch.

Ancasì i càosen di espulsion on quaj clorur e on quaj nitraa idràa.

Espulsion in edilizia Modifega

 
Espulsion in sul ciment armàa

In edilizia l’espuzion la succed soratutt per via di clorur, i solfaa e i nitraa che eren sciòl denter in de l’acqua tirada su per suttilièzza in di mur, quand l’acqua la svapóra in su la superfice. L’espulsion in ediliza l’è despèess ciamada salniter.

 
espulsioni in su on mur.

I form pussée comun de espulsion hinn fàa su de depòset de polver de cristàj bianch.
Pòden comparì anca in leough ùmed indoe di battéri converten l’urea che gh’è in material organich (compagn del letàmm) in saj nitràa. Arent al mar, ancasì pòden rivà i saj portàa del vent.

Dagn Modifega

I saj fànn destaccà la stabilidura, quand che se formen 15-20 mm sòta la superfice. I saj pussé in profonditàa in del mur poden nò fa di dagn de già che hinn ancamò in soluzion.


Rimedi Modifega

L'ùnegh rimedi risolvent a l’è de trà foeura i saj con on impacch bio-estrattor mangia saj, che l’è on impacch fa su de materiaj pigher ( pasta de cellulosa, materiaj crieous) imbevùu con acqua e solvent.[1] Finadèss l’è stada doperada , ma domà di restaurador, la terra crea sepiolite,mista a polpa de cellulosa. Incoeu lor doperen anca on alter impacch bio-mangia-saj, anca lu acquos, fa su de fiber de cellulosa e diatomite che l’è molto pussée capazz de la sepiolite e ‘l sò uso l’è andà dent, de norma, ind la guarigion edile e architettonica. Chesschì l’è ciamà depèss cont el nòmm commercial de Westox Cocoon.

A doperà ona soluzion de acid cloridrich al 5-10% a l’è del tutt inutil per trà via i espulsion di sal pussée comun, colrur , solfàa e nitràa de già che l’acid el serviss domà de deslenguà i carbonàa e i rèst de mòlta, perdepù l’è minga de doperà in su di edifizzi de interèss stòrich-artistich., perchè ‘l ne ruìna i ròcc. Tuttamanch per tirà via i eplusion de sal minga solubil in acqua se poden doperà mèzz meccanègh.

Riferiment Modifega

  1. Misa-sù de on impacch. In: Angela Weyer et al. (a cura di), [Scarica EwaGlos, European Illustrated Glossary Of Conservation Terms For Wall Paintings And Architectural Surfaces, English Definitions with translations into Bulgarian, Croatian, French, German, Hungarian, Italian, Polish, Romanian, Spanish and Turkish], Petersberg, Michael Imhof, 2015.

Vos correlaa Modifega