Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


L’Estelada l’è la bandéra indipendentista de la Catalùgna e de töcc i Paìs Català e l’è ‘l sìmbol de la òia di català de ès indipendèncc. Ol nòm Estelàda in lèngua catalàna ‘l völ dì stelàda, con la stèla e gh’è de sotaintènt Senyera.

De fàto la Estelàda, isé come me la cognòs al dé de ‘ncö, l’è öna Senyera, la bandéra üficiàla de la Catalùgna, che de la bànda de l’àsta la gh’à dizegnàt ü triàngol e ‘n del triàngol gh’è dét öna stèla. S’pènsa che la sìes nasìda in del 1908, ma al prensépe l’éra diferènta da chèla del dé de ‘ncö, de fàti la gh’éra ü rómbo blö in del mès e dét in del rómbo öna stèla. La sarès stàcia pensàda dal Vincenç Albert Ballester, ativìsta del partìt Unión Catalanista, che l’à ciapàt ezèmpe da la bandéra de Cuba e de Puerto Rico. De fati dòpo ès istàcc a Cuba l’éra restàt impresiunàt dal comportamét di cubàni che i combatìa cóntra l’Impér Spagnöl.

L’Estelada dovràda al dé de ‘ncö l’è nasìda in del 1918 e ‘l triàngol l’è blö e ‘l regórda ‘l ciél e dé dét gh’è öna stèla biànca che la regórda la òia di català de pödì decidì del sò fütür e chèsta bandéra l’è ciamàda Estelada blava, cioè Estelada blö.

In del 1972 l’è nasìda öna ótra Estalada che la gh’à la stèla rósa e ‘l triàngol zàlt, che l’è ciamàda Estelada vermella, cioè Estelada rósa o ach Estelada groga, cioè Estelada zàlda e l’è dovràda suradetöt da chi de mansìna.

Galleria

Modifega