Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Festa di Gili a l’è ona fèsta popolàr cattòlica che la se ten ògni ann a Nola in occorrenza de la festivitàa patronál dedicada al San Paolìn. Con quèll avvenimént chì, i nolán i fànn memòria del ritórna in città del Ponzio Meropio Paolino de la prigionia a òpera di bàrber, succèss ind la primma metà del quint sècol. La fèsta l’è part de la red di grand màcchin a spalla italián[2] indoe l'è stada missa denter in del dicember del 2013 in del Patrimòni orál e foeura de la materia de l'umanitàa de l'UNESCO.

La statoa del san Paolìn in via Ottaviano Augusto a Nòla

A me'n avéven parlàa a Napoli de la fèsta del San Paolin a Nòla e m’even anca sicuràa che la meritava de vèss veduda. Seri apèna andà a Nòla che la m’hà colpìi la vista ‘na ròbba stràna, de la qual gh’avevi nissuna idèa e che la m’hà fàa pensà de trovàmm putòst in di indi , o in Giappón inscambi che in Italia ind la Campania. Hoo vedùu ‘na sòrta de torr, alta e suttìl, tutta ornada de carta rossa, de doradùr, de ornamént de biancumm, portada in sui spall di òmen. L’era dividuda in cinch órdin, a piàn, a colònn decorada con di frontespizi, di arch, di cornìs, di nìcc, de figùr e quattada ai sò du fianch d’on mucc de bandér. Poeu, quand che ògni torr l’era rivada denanz de la cattedrál, el comenzava on stráni spettàcol, per el fàa che ciascheduna di sti mass grandiós chì la se metteva adrée a ballà a son de mùsega. L’andava innanz di portoeùr on òmm cont el bastón, el quàl el batteva el temp e i torr gh’andàven adrée. El colòss el dondava e pareva in ògni momént che ‘l fùdess ‘drée a ‘ndà giò; tucc i figùr se moveven , i bandér sventolàven; l’era on colp d’oeugg fantàstegh.

(IT) - Mi si era parlato a Napoli della festa di San Paolino a Nola e mi si era anche assicurato che meritava di essere veduta. Ero appena entrato a Nola che mi colpì la vista una strana cosa, della quale non avevo ombra d'idea e che mi fece dubitare di trovarmi piuttosto nelle Indie, od al Giappone, che in Italia, nella Campania. Vidi una specie di torre, alta, sottile, tutta ornata di carta rossa, di dorature, di fregi d'argento, portata sulle spalle da uomini. Era divisa in cinque ordini, a piani, a colonne, decorata di frontespizi, di archi, di cornici, di nicchie, di figure e coperta ai due lati di numerose bandiere. Giunta poi ogni torre davanti alla cattedrale, incominciava uno strano spettacolo, imperocché ognuna di quelle moli grandiose si dava a ballare a suon di musica. Precedeva i portatori un uomo con un bastone, il quale batteva il tempo, e le torri seguivano quello. Il colosso oscillava e sembrava ad ogni istante che volesse perdere l'equilibrio e cadere; tutte le figure si muovevano, le bandiere sventolavano; era un colpo d'occhio fantastico (Ferdinand Gregorovius[1])


Stòria Modifega

El Papa Gregòri I el cunta su el sacrifizzi personál del vèscov Paolìn che l’hà donàa i sò patrimòni e 'l sè donà lù medésim ai Visigoti in scambi de la liberazión di nolán, ch'i eren diventàa s’ciàv, dòpo i invasión de l’Alarigh I del 410. La leggenda o per dì mèj di aggiornamént e di infomazión pussée credìbil, ne dìsen che in del 409 l’Alarìgh, el Rè di Gòti, l’hà distrùtt la pupart de Nòla e l’hà ciapàa come ostàgg 21 presonée e ‘l fioeu de ‘na vèdova. El San Paolìn el s'è dà via lù medésim inscambi de liberazión de fioeu; l’è stàa menàa in Turchia o in part de l'Africa, doe l’hà fàa el giardinée e l'Alarigh, come che l’hà savùu che l’era el vèscov de Nòla (per acclamazión popolàr), degià che ‘l gh’aveva paùra per via d’on quàj strani sògn che l'aveva fàa, l’hà decidùu de liberàll; quand che l'è tornàa indrée, infra el 411 e ‘l 412 i nolán gh’hànn rendùu, ‘me tribùtt, di festeggiamént grazie a divèrsi corporazión. A se pensa che i primm trii guli piscìninn de la “Sagrada Familia” sìen ‘n òpera soa, degià che l’era anca architètt, quand che ‘l viveva a Barcelona con la sua sposa Therasia, de la qual el g’hà avùu on fioeu de nòmm “Cèlso” mòrt dòpo domà 8 . El San Paolìn, tant che l’era stàa acclamàa del pòpol catalán ona sera de Natál in gesa, l’è staà nominàa sacerdòtt del Vèscov de Barcelona. In pràtega l’Anicio Ponzio Meropio Paolino l’è nassùu a Bordeaux el 355 d.c. e l’è mòrt a Nola in del 431 d.c. La soa sposa, la Therasia dòpo del 411, la s’è tòlta la vita trandoss giò d’on bricch a Montjuick; el sò amór per el San Paolìn l’era imméns, e i avéven vivùu ‘na vita de monastér a la manera orientál, quand che ‘l Paolìnn l’è stàa nominàa sacerdòtt. On’altra leggenda, la cunta su che in del 431, liberàa de la presonìa, insèma de alter nolán in schiavitù, l’è tornàa al sò paés con di nav càregh de formént, sbarcàndo in su la riva de Torre Annunziata; i nolán i hànn ricevùu el vèscov, al sò ritorna, con di fiór, de vèss presìs, di Gigli, l’hànn scortàa fin a la sede vescovìl al coo di gonfalón di corporazion di art e di mestee. Per ricordà quèll’avvenimént là, Nòla l’hà fàa i sò devozión al San Paolin cont el portà in processión di scilòster adobàa miss, a l’inviada, in su di struttur primitìv e poeu in su di carlee, diventàa infìn 8 torr piramidàj de lègn e de sorapù ona barca, ch'a l’è el sìmbol del mèzz cont el quàl el San Paolìn l’è tornàa indrée a Nòla.

I Gili Modifega

Taj costruzión de lègn, ciamàd apùnt "gili", hànn assùnt in del 800 l'altèzza de 25 meter, come incoeu, cont on fondamént cùbich de circa trii meter per lato, e on pes complessìv de pussée de vintcìnch quintàj. L'elemént portànt l’è la "borda", on'ass centrál in su de che l’è organizzada tutta la struttùra. I "sbarr" e i "sbarrètt" (in napolitán varre e varrielli), hinn i ass de lègn per mèzz di quàj ògni Gili el ven tirà su e manovràa a spalla di addètt al traspòrt. Sti chì ciapen el nòmm di "ninadùr" (in napoletán cullature), nòmm che ‘l ven facilmént del movimént de danda compàgn de l’att del ninà. L'insèma di ninadór, de nòrma 128, el ciapa el nòmm de "paranza".

I 8 Gili vegnen adobbàa di artesàn locàj, con di ornamént de carta pèsta, stucch o di alter materiàj segond di tèma religiós, stòrich o de attualità. I rinnòven ona tradizión individoàbil fin di ùltimm decènn del 800, che la tirà innanz i radìs stòrich individoàbil in di ornamént architettònich baròcch leccés e ancasì rappresenten 'na forma de macchina votiva a spalla. De là di gili, la ven costruida anca 'na struttura compagna, ma pussée bassa, cont ona barca missa in su la scima con riferimént a quèlla che l’hà menàa indreé a Nòla el San Paolin.

In del 2020 per via de la Pandemia de COVID-19 del 2019-2020, la festa dei gili l’è stata annullada per la seconda vòlta (in di temp indrée l’era capitàa in di ann de la Segonda Guèrra Mondial) in tutta la soa stòria de mila e passa ann, perché l’è stàa nò possìbil a fa la fèsta seconda conforma ai règol sanitari nazionàj[3].

La fèsta Modifega

L’è ‘na fèsta giugnenga che la se svòlg el dì quèll di 22 ògni ann, se l’è domenica, oppùr la domenica adrée se l’è on infrasettimanàl e la consìst ind la processión che i 8 Gili e de la Barca sfìlen e bàllen. I obelisch de lègn ciapen el nòmm de antigh corporazión di art e mestee, in órdin:

I Gili e la Barca sfìlen adrée a 'n tragìtt tradiazionál individoàa in del nucli pussée antigh de la città al ritm di brani originàj e de noeuv interpretazión cattàd foeura de la tradizión musicál napolitana, italiana e internazionál sonàd de ‘na banda musicál piazzada al fondamént de la struttura. La manifestazión la quatta su tutt l’arch de la giornada. In del cors de la mattinada i Gili e la Barca vegnen menàa in piazza Duomo (piazza del Dòmm), la piazza principál de Nola, 'doe che 'l vèscov el fà la benedizión in grand. Del dòpomesdì a l’alba del lunedì i struttùr e i ninadór ch’je traspòrten van incontra a di proeuv spettacolàr de abilità e fòrza.

El cerimoniàl Modifega

 
On Gili trasportàa de la paranza San Massimo l’intravèrsa el vìcol stòrich di Munacelle

El programma di festeggiamént el ghe và adrèe a ‘n cerimoniàl variàa e complèss, regolàa d’on copión precìs, adrée a ‘n arch de temp d’on ann intrégh. La tradizión de la fèsta la se intreccia con quella di corporazión indoe che i òbligh a la devozión, in occorrenza di fèst patronàj, éren precìs, al fin de consolidà i rappòrt intèrni e de mètt in relazión i sòci cont el rèst de la società civìl.

El "Master corporatìv" a l'è quèll che, degià che 'l se fà vanto de la licenza pussée antiga del settór, come d'usanza, l’è investìi, dòpo avèghen fàa domanda al comùn, de l’onór de organizzà i celebrazión per el sant difensór d’on ùnegh Gili o de la barca.[4][5] Lu l’orchèstra on "Maèster de fèsta", el "Maèster musicànt" e 'l "Capp paranza". L'attribuìgh el Giglio o la barca al maèster de fèsta l’è marcàa per mèzz de on simbòlich "passàgg de la bandera" che la rappresenta l'efigie del sant difensór da i man de l’organizzadór de l’event de l'ann passàa a quèll noeuv. Dòpo quèll rito chi, la gh'è la "descasciada", on avìs tradizionàl e legriós in gir in di vìcol del center stòrich in sul rinnovàss ciclich de l’avvenimént con l’organizzazion el procèss che ‘l menarà a la noeuva fèsta.

Ciaschedun di maèster de fèsta l’organizza di avvenimént vari infra di quàj i "tavuliate", o ben di past destinàa a la collètta di fond necessari per el svolgimént de la festà e al fin de òper caritàtevol.

Assegnazion di gili

La domenica adrée al 22 de giugn, al scoccà de la mèzzanòtt, in del Palàzz de città, 'doe che 'l gh'hà soa sede el Comand di Vigil, el Gili el ghe ven assegnàa al noeuv maèster de fèsta. In del passàa l’assegnazión l’era fada a segonda de l’anzianitàa, con l’attribuìgh el gili al maèster de fèsta che ‘l faseva firmà el rappresentànt pussée anzián de la categoria a la quàl l’era interessàa, basta che chesschì l’avèss minga firmà in di agn indrée.

El primm spar

El se sent sùbit dòpo che 'l gili el gh'è stàa assegnàa al maèster de fèsta. Lu, tràmit di bòtt (batteria), el gh’annunzia a popolazión la soa investidura.

La primma sortida - (ʾA Cacciata)

Cortéo piscinìnn con fanfara, che dòpo on quàj dì, el sflia per i vìi de la cittàa cont el noeuv maèster de fèsta.

L'impègn - (ʾA Caparra)

Sòmma de danée che ‘l maèster de fèsta l’è sòlit a dàgh ai vari rappresentànt di parànz, di fanfàr e di costruttór di gili in del cors de la setimana dòpo la manisfestazión, de manera de sicuràss el servizzi de lor.

La bandera - (El scambi)

Manifestazión assosènn sentida de tutta la popolazión. La càpita in del perìod che ‘l va del mes de settember al princippi de dicember. Tal avvenimént el ghe ven nunziàa a la città de bonora per mèzz di colp de mortee in aria. Se fa donca on grand cortéo, con al coo el noeuv maester de fèsta, e se vaà in del vegg maèster de fèsta per ritirà la bandera. Chichinscì dòpo che la fanfara l’hà sonàa el motìv musicàl del sò gili in onór del vègg maèster de fèsta, el cortéo el taccà a’ndà anmò vèrs el Dòmm ''doe che ‘l ven fàa el cambi.

La quèstua - (ʾA tavuliata)

I noeuv maèster de fèsta, al fin de redù i cost de tutta la manifestazión, ch'a l’è a spés de lor, di vòlt, fànn su on comitàa, che i sò componént ghe domànden 'na contribuzión ai artsàn e ai commerciànt locàj. Poeu el se svòlg poeu on disnarón al quàl ghe vegnen invità i parént e i amìs. A la fenitiva del disnà, el maéster de fèsta el comenza el gir di tàvol e, grazie ai intervegnùu, el riéss a cattà su ‘na cèrta sòmma de danée che la ghe permetterà de soportà i càregh che gh’è besògn.

I canzon - (ʾE ccanzone).

In de l’istèssa giornada de la quèstua, el maèster de fèsta, officialmént, el presenta i motìv musicàj che compagnarànn el gili per i strad de la città. Come omàgg, poeu, in del cors al banchètt, el ghe daràa ai intervegnùu la cassètta o ‘l disco indoe che, apùnt, hinn stàa incidùd sti canzón chì.

Costruzion dl gili - (Aizata d'a borda).

A l’inviada de giugn, i artesàn se mètten adrée a costruì el gili. La primma operazióna l’è quèlla de montà la "borda" (‘na longa pèrtega che la fa su la struttura principál del gili e l’è longa 25 meter). Dopo de quèst, a se prepara el fondamént, de forma quadrangolàr, miss sora quatter pee ferràa che ciaschedùn el gh’hà on spessór de 20x20 ghèj. El fondamènt l’è alt quatter meter e largh 2,60. Quand che l’è finida quèlla operazión chì, se passa a l’inèst de la borda che la gh’hà de vèss missa al center del fondamént de manera perpendicolàr. Donca se va innànz a montà su i ses tochèj che fànn su el prospètt (el primm tòcch de 3,90 meter; el secónd de 3,70 meter; el tèrz de 3,50 meter; el quart de 3,30 meter; el quint de 3,10 meter; el sèst de 3). El gili sbiottàa l’è alt 25 meter e d'on pes complessìv de pressappòch 20 quintàj.

Traspòrt di gili sbiottàa- (ʾO juorno ca se provano 'e spalle).

A la fin de la costruzión, el sàbet e la domènica innanz de la fèsta, i gili vegnen trasportàa in di vari piàzz de Nòla. Quèll avvenimént chì, de là del vèss d’usanza, el servìss 'me 'na proeuva generál per i paránz.

La vestizion - (ʾA vesta nova).

Dòpo che i Gili hinn stàa trasportàa denànz di ca’ di maèster de fèsta, la comenza la vestizión con la struttura de carta pèsta che la servìss de quattàa questi grand obelìsch de lègn. In su quèsti struttùr chì ghe vegnen rappresentàa di sòggètt ben precìs (religiosità, cultura spòrt, attualità) di quàj i artista en hànn tràa l’ispirazión.

La procession - (ʾO Santo p'ʾe vvie).

El 22 de giugn, dì dedicàa al San Paolìn, a l’inviada de la serètta, vèrs i 7 or de la sera a se fa la processión in grand. Tutta la popolazión (circa 40000 persòn) la se streng intorna del bust del Sant colór argént, che ‘l sfila per i principàj strad de la città. Ghe ciapen part, de là di autorità religiós, civìl, politegh e militár, i vari comitàa di corporazión.

I comitaa - (ʾA serata maggeca).

El sàbat del dì innanz de la fèsta, a se fa la sfilada di comitàa. A hinn in noeuv e rappresenten ciaschedùn la soa categoria. Ògni comitàa l’è fàa su de ‘na centèna de persònn che gh’hànn su l’istèssa "divisa", e 'na fanfara che la seguita a propònn i motìv musicàj ('e canzone) del sò gili la ghe va adrée. Adrée al tragìtt ghe se rend vìsita (omàgg) ai alter gili andando in del pòst indoe a hinn piazzàa.

La domenica de la fèsta - (ʾO juorno cchiù bello).

El dì innànz, di òmen se mètten adrée a sistemà i "sbarr" (i sbarr a hinn vòtt, fàa de lègn de castan de la misura de 6 meter, e d‘on spessór de12 ghèj) che vegnen montàd a la base. Vèrs i 9 or, denanz de ògni gili, se dìss la Santa Mèssa, celebrada del Vèscov de Nòla. De lì adrée, i gili a prtì del rión de lor, vegnen menàa a spalla ind la piazza del Dòmm. Chichinscì, dòpo de vèssess insubìi ind ona "ballada" longa e prolongada, rèsten poeu ferm per un poo de temp ai fiàch de la piazza medésima. Vèrs la voeuna/voeuna e mèzza el Vèscov de la Cattedrál, seguìi del bust d’argent del San Paolìn, menàa a spalla d’on grupp de persònn, el benedìss i Gili. Inscì, con la benedizión in grand, la primma part di festeggiamént la finiss, poeu la ven fada ona paosa curta, assée de permèttegh ai comitàa e ai paránz de consumà el pranz, innanz de dagh l’inviada a la famosa sfilada per i vìj de la città.

La sfilada la comenza intorna di 4 or del dòpomezzdì e, con partenza de la piazza del Dòmm, la tocca chi strad chì: via San Felice, via Mozzillo, Piazza Collegio, via Ciccone, via T. Vitale, Piazza Immacolata, via Principe di Napoli, Piazza Marconi, via Principessa Margherita, via Senatore Cocozza, piazza Paolo Maggio, via A. Leone, via Merliano, piazza Calabrese, via Tansillo; donca de noev via San Felice, via San Paolino, piazza M. C. Marcello e a la fin via C. De Notaris. I gigli, in del cors de quèll tradizionál tragìtt chì, fin di temp antigh, sfìlen in quèll órdin chì: Ortolán, Cervellée, Bettoladór. Prestinée, Barca, Becchée, Bagàtt, Ferrée, Sart.

Se tratta, senza ingànn, d’on tragìtt assosènn diffìcil, degià che in ciascheduna di chi strad chì a ghe 'n è tanti de difficoltà de superà. Al fin che tuscòss el riessa de bon, a gh’è besògn, oltra che de ‘na bòna paranza, anca d’on bravo capp-paranza, che, juttàa di inscì ciamàa "caporàj", el riessa a la fin insèma al Gili a vegnen foeura d'on quàj trabuchèll ("girata" de caparossa, 'o vico de' Monache, "Foro 'o largo", "for e carcere , o pésole alpino", "for 'o Salvatore” , “o palazza 'a catena" ed infin “o vico e Piciocchi".

Centèn d’ann fa i Gili, vegnùu foeura del vìcol di Piciocchi, vìcol streccìssim travèrs el quàl , el gili el ven trasportàa domà cont i sbarr, degià che gh’è nò el spazzi per i "varrielli", o ben per i ass de fiànch e quèst el compòrta ‘na stabilità precaria de l’obelìsch, tornaven indrée de noeuv ai sò pòst (i ca’ di maèster de fèsta). Adèss nò pù.

Quand che l’ùltimm gili, el sart, el ven trasportàa in piazza (de sòlit a la mattina inoltrada), la fèsta la se sara su.

El lunedì - (ʾA strusciata).

I Gili vegnen miss in fila denanz del municippi e chichinscì ghe rèsten fin a la conclusion di festeggiamént.

El trà giò - (ʾO colpo ʾo core).

A la fin di festeggiamént, i Gili vegnen "sbiottàa" e tràa giò. Quèst el ven fàa ind la piazza del Dòmm.

Gemellagg Modifega

 
Fèsta di Gili 2019 - Brusciano (NA)

El comùn el gh'ha dà el sò valór a la fèsta per mèzz di progètt de promozión de l'avvenimént sòcio-culturáj. In di ùltim ann vun o pussée di Gili de Nòla i hànn sfilàa per i strad de:

Festività compagn Modifega

 
Festa di Gili de Barra 2007

Festività ispiràd a quèlla di Gili de Nòla se svòlgen a:

Riferiment Modifega

  1. La Festa dei Gigli, cit. Ferdinand Gregorovius. URL consultad in data 20 giugno 2013(arqiviad de l'url orijenal in data 2 luglio 2011)
  2. RICONOSCIMENTO UNESCO: UN PO' DI INFORMAZIONI SULLA RETE ITALIANA DELLE GRANDI MACCHINE A SPALLA
  3. La Festa dei Gigli di Nola 2020 annullata a causa del coronavirus
  4. Dizionario si storia moderna e contemporanea. URL consultad in data 21 dicembre 2012(arqiviad de l'url orijenal in data 18 agosto 2012)
  5. Feste popolari in Campania. URL consultad in data 21 dicembre 2012.
  6. Modell:YouTube
  7. Modell:YouTube
  8. Modell:YouTube
  9. I gigli di San Paolino a Giffoni - GiugnoNolano.com. URL consultad in data 20 giugno 2013.
  10. «OLMC Feast». OLMC Feast. Vardad in data 29 gennaio 2017.
  11. Festa dei Gigli East Hrlem
  12. Festa del Giglio Argentina

Bibliografia Modifega

  • Leonardo Avella, "La festa dei Gigli", edito da LER – Napoli Roma.
  • Leonardo Avella, "Annali della festa dei Gigli", (1500 – 1950) parte prima, edito da Istituto grafico editoriale italiano.
  • Alfonso M. Russo, “Arte e tecnica nei Gigli di Nola“, edito da SELLINO Edizioni Mezzogiorno.
  • Ambrogio Leone, "De Nola Patria", 1514.
  • Remondini, "De Nolana ecclesiastica historia".
  • Gregorovius, "Passeggiate in Campania e Puglia", 1848.
  • Manganelli, "La festa Infelice", 1975.
  • Aniello Petillo, "Il regolamento della Festa dei Gigli di Nola", 1997.

Vos correlad Modifega

Ligamm de foeura Modifega