Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Ironem Biragh (it: Girolamo Birago; Milan, primm de november del 1691 - Milan, tredes de dicember del 1773) l'è staa on giudes, scrittor, poeta e autor de teater lombard.

Collezione delle migliori opere scritte in dialetto milanese vol. 4

Vita Modifega

L'era el fioeu del Giambatista Biragh e de la Paola Sirtol, e donca l'era el member de vuna di famej pussee antigh e important de Milan. L'è staa batezaa a Cologn, in de la villa di Biragh. El s'è laureaa in diritt in del 1712 a Pavia, e poeu l'è staa member del Colegg di Giudes. Per dodes agn l'è staa maester in di scoeul "Cenobiann". Inoltra l'è staa Vicari del Podestà de Milan e giudes pretori. In tucc 'sti lavorà el s'è comportaa de giust e de onest, come gh'è staa recognossuu anca del Peder Verr. In del 1751 l'è staa eleggiuu deputaa de la comunità de Cologn.
Quand che l'è mort, a vottantaduu agn, l'è staa sotraa in de la gesa de San Simplizzian, dent in de la tomba de la fameja.

Oeuver Modifega

Per tutt la soa vita l'ha scrivuu in lombard per divertiment. In de la soa vita, l'ha faa publicaa domà la comedia Donna Perla (1724), menter 'l rest di sò oeuver j'ha lassaa manoscritt ai sò amis. L'è consideraa el primm ver erede del Carlo Maria Magg, e la soa importanza gh'è stada giamò recognossuda del Parin, duranta la polemega ciamada "Brandana".
L'ha scrivuu comedi, poemett e on bell numer de sonett. In tra de lor, a troeuvom:

 
Comedia Donna Perla
  • Donna Perla (1724)
  • Meneghin a la Senavra (1728)
  • Testament del Meneghin (1759)

In de la soa produzzion gh'hann on sit bell important i letter in quartinn milanes scrivuu ai sò amis, cioè i member di famej nobei de Milan: in tra de lor a poeudom regordà l'arcivescov Isepp Pozzbonell, el marchesin Angiol Meraveja Mantegazza, el cont Antoni Besozz, el cont Flamini Gallio del Pozz. In 'sti letter lu el se presenta semper 'me Meneghin, e donca el ciappa i pagn del servidor savi e fedel che l'era staa creaa del Magg.

Meneghin pien de pocondria ch'el parla lu de per lu

Meneghin fa giudizi che l'è vora;
regordet che te see vecc come on sass,
e no te lassa pu tirà la gora
vedend che quejghedun se tϝ di spass.

Tra i bon proponiment che t'ee de fà
per podè viv quiett, l'ha de ess el primm
quell de stoppà i orecc per no scoltà
quij che te seccaran de fà di rimm.

Col desmett sto mestee te pò schivà
el pericol almanch d'ess tolt in fall,
come già t'è success anch poch temp fa;
perchè tì pover omm t'ee gross i spall.

Interprogèt Modifega

Bibliografia Modifega