Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Gesa de Santa Maria Rossa a l'è una gesa de Carsenzagh, incoeu quarter de Milan, cont una storia che la va indree al secol quell de XII ma che, al stat de incoeu, a l'è stada consacrada el 8 de luj del 1923 dopo di gran lavorà de restruturazzion volud del curad Isep Roncon.

La Gesa

Despess ciamada badia, a l'era a bon cunt una canonega fada su del Robald e i ceregh che ghe viveven dent eren di canonegh regolar che viveven insema, sora un prevost, in bas a una regola comuna, infin inn metud dent del Papa Lissander IV in la congregazzion lateranensa del 1254, che se slargarann poeu in la Gesa de la Passion e in quella del Casoret. In di varie lote in tra i Vescont e i De La Torr, ghe morirà dent el Matee I. Pussee inanz el Bergognon ghe fa un tritegh, che incoeu a l'è guarnad in del Musee de la Diocesi de Milan. I Corai de Carsenzagh del secol XV, dad poeu a la Basilega de Sant Ambroeus quand che l'è passada al rit roman, a inn incoeu guarnad in del musee de la Basilega per via di so gran belle miniadure.

La gh'ha pianta de basilega, ma senza cleristori, l'è spartida in trè navade, con quella al center che l'è pussee granda, e l'è in stil romanegh lombard cont un tecc a gabanna.

Ligam de foeura Modifega

Alter proget Modifega