Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Giüdee Modifega

La Parola de'l nost Signur ciapada inscí cuma l'è de'l Növ Testament e vultada adess del test uriginal grech in del nost parlà Insübregh del didincö.

Capitel Quater Modifega

1Dunca, intanta che la resta la prumèssa del nà denter al sò requià, gh'avarìum pagüra perchè 'l para no che quajdün de vialter el ghe manca. 2Già che anca nümm èmm staa vangelizaa propi cumè lur; ma la parola che hann sentii la fava no bén a lur, perchè eren minga messedaa insèma cun la féd in quij che hann sentii. 3Già che nümm che credum andèmm denter al sò requià, cumè l'ha dii:
«Cumè huu giüraa in de la mia ràbia:
Andarànn no denter al mè requià»,
ancabén i sò oper hinn staa finii del prenzipi del mund. 4Già che l'ha dii de qual part sül sètim inscì: «Anca Diu l'ha requiaa in del sètim dì di tücc i sò oper», 5e in de chèst de növ: «Andarànn no denter al mè requià». 6Dunca, già che 'l resta che quij ghe narànn denter e i primm, ancabén eren vengelizaa [1], hinn naa no denter per via de la sua infedeltaa, 7de növ el numina un dì «Incöö», disend travèrs David despö tant témp, propi cumè l'è staa vist prima:
«Incöö, se sentii la sua vus,
Fee no dür el voster cör».
8Giò che se Gesü l'ha daa 'l requià, l'ha dii no despö chèstcoss sü quajdün alter dì. 9Dunca, la resta un requià de sabet per el pòpul de Diu. 10Già che lü che 'l va denter al sò requià, anca lü l'ha requiaa di sò oper, propi cumè Diu l'ha faa di sò. 11Dunca, farìum prèssa de nà denter a chèll requià, perchè 'l burla no giò quajdün per el medemm esèmpi de desübediénza.
12Già che la parola de Diu l'è vivent, ativ e püssee filaa de ogni spada a dübi taj, e va denter fin a la divisiún de l'anema e 'l spirit, e di giunt e midol, e capaz de giüdegà i pensee e sentimént del cör; 13e gh'è no una creatüra scundüda denanz de Lü, ma tüsscoss hinn biott e desquataa a i sò öcc, a chi per nümm l'è la parola[2].
14Dunca, già che gh'èmm un sacerdott scèff grand che l'è naa travèrs i cél, Gesü el fiöö de Diu, tegnarìum sald a la prufessiún. 15Già che gh'èmm no un sacerdott scèff che 'l po minga simpatizà cunt i noster debulézz, ma perchè l'è staa tentaa in d'ogni cossa in de l'istessa manéra, sénza pecaa.
16Dunca, andarìum denanz cun cunfidénza al tron de la grazia, perchè nümm ricevum misericordia e trövum grazia a ajütt upurtün.

  1. o la bona nuèla l'era staa nünziaa a lur
  2. o gh'avarìum de dà cunt

Navigaziun Modifega