Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El gins (o, cumpagn in ingles, jeans) a l'è on tipo de colzon fad cont un material de coton pesant e fort ciamad denim. El gins original el gh'ha di rivet de ram putost che de metal, el boton central de metal, on tai a cinch sacoce (i dò de dree a inn cusid sora la stofa del corp di colzon), e l'eticheta, ciamada "salpa", mituda in de la part de dree in alt a drizza.

On para de gins.

El gins a l'è stad inventad del sart Jacob Davis in del 1871 per vesser brevetad cont el Levi Strauss el 20 de magg 1873. I march storegh e cont el pussee volt nœumer de vendit a inn Levi's de l'azienda Levi Strauss & Co., Lee e Wrangler tute e dò de la Vf Corporation.

Origen del nom Modifega

La parolla "gins" in lombard la riva de quèlla inglesa jeans che, a sò vœulta, la riva da Jeane o Jannes, che a l'è l'antigh nom franzes per Genova[1], o de la parnonzia inglesa de Gênes, el termen che i franzes dovren incœu per ciamà la cità ligurina. In ingles, el termen a l'è domà plural.

Storia Modifega

Na vœulta, in tucc el mond antigh, a l'era abituden dà ai tessud el nom del sit de produzzion, e Jeane a l'era el nom scrivud sora tant caregh de fustagn che, a partì dal cincent, rivaven a Londra de la republega marinara de Genova (che a quell temp a l'era ’dree a viver el sò pussee grand splendor) e, inscì, quell nom chì a l'è deventad la denominazzion de quella tela chì, stimada comè in del mercad ingles per la sò robustezza e 'l sò cost. Quel tessud chì a l'era anca dovrad assee a partì dal secol XVI de la marina genovesa per equipagià i nav a vela e per vestì i mariner.

Tant stof genoves che l'Enrigh VIII gh'hiva a inn staa classifegade, apos la sò mort, ’mè Jeane, cont on riferiment precis al lœugh d'origen e de fabregazzion; a eren soratucc vari tipo de velud, ma anca olter gener de tessud. In de l'ambient del comerzi e di afar, l'espression merchant of Jeane (mercant de Genova) a l'è vegnuda fœura in vari document, comè na copia del contrat del 15 de sgiugn 1580 per la crompa del Great Garden del Benedet Spinola, merchant of Jeane, de part del cont de Oxford.

I gins in de l'Union Sovietega Modifega

In de l'URSS, i gins a eren el simbol de la manera ocidentala de viv. La "fever di gins" a l'è scominciada in del 1957, inquand a gh'era el "Festival mondial de la sgioventù e di student"[2]. Segond on dizzionari tessil in lengua russa, el termen gins a l'era indicad ’mè la "divisa di lavorador" (рабочий костюм, rabochii kostyum)[3].

La marca de gins "Rokotov e Fainberg" a l'è stada ciamada compagn i intacad del cas Rokotov–Faibishenko, che a inn stad condenà a mort per, in tra i olter robe, havé trafegad de sfross i gins[2].

Produzzion industriala Modifega

Nòt Modifega

  1. (EN) Online Etymology Dictionary
  2. 2,0 2,1 Rudevich, Alexei. Worth going to prison for: Getting hold of jeans in the USSR. Russia Beyond the Headlines, 16 September 2014. Accessed on 16 November 2014.
  3. Rabinowitch, Z.E. (1961). English-Russian Textile Dictionary, Second Edition, Revised and Englarged, Central Editorial Board, Foreign-Language Scientific and Technical Dictionaries, Fizmatgiz. , p. 247.

Riferiment leterarï Modifega

  • Marzia Cataldi Gallo, (IT) Tessuti genovesi del Seicento, Tormena, 1994 ISBN 9788886017213
  • Marzia Cataldi Gallo, (IT) Tessuti genovesi: seta, cotone stampato e jeans, in Storia della cultura ligure, a cura di Dino Puncuh, "Atti della Società Ligure di Storia Patria", n.s., XLIV, in quater volum, Genova, fascicol 2, 2004, pp. 297–334.
  • Marzia Cataldi Gallo, (IT) Passione in blu, I teli con storie della Passione del XVI secolo a Genova, De Ferrari, 2008 ISBN 9788871729480

Ligam de fœura Modifega