Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Giorgio Almirante (Salsmagior, 27 de sgiugn 1914 - Roma, 22 de masg 1988) a l'è stad un politegh italian. Fonzionari de regim de la Republega Social Italiana, l'è stad capo de gabinet del Ministeri de la Coltura Popolar e vun di esponent de spich de la Prima Republega, e l'è stad deputad, cont el Moviment Social Italian fondad de lu, del 1948 a la soa mort, l'è stad anca europarlamentar del 1979 al 1988.

L'Almirante

Biografia Modifega

Originari de 'na familia sciora e nobil molisana che l'ha dad tant ator e regista, propi per quella reson chi el pirla per l'Italia, el se diploma a Turin, al licee classegh Vincenzo Gioberti e 'l taca a scriver per di giornai e a fà ativism cont i fascista, a desvilupà una fedeltà per el Mussolini, mai renegada, e in del 1937 el se laurea a Roma in Letere. El toeu part poeu a la redazzion de la rivista La difesa della razza, indova che se publegarà el Manifest de la Raza.

In la segonda guerra mondial l'è mandad 'me corrispondent de guerra in Libia e, dopo de l'Armistizzi de Cassibile, el se sgionta a la Guardia Nazzional Republegana 'me capo-manipol, per deventà poeu capo de gabinet del MinCulPop in del 1944. Del 25 de avril 1945 al setember 1946 el resta in clandestinità, anca se minga ricercad di autorità, e se cunta che 'l sibia stad ospitad de 'n amis sgiudee che l'haveva jutad ai temp di persecuzzion di nazista. In l'autun del 1946 el fa su, insema al Pino Romualdi e al Clemente Graziani, i Fass d'Azzion Revoluzzionaria, e poeu, el 26 de dicember, el toeu part anca a quella del Moviment Social Italian. L'è mandad al confino in del 1946 per apologia del fassism, ma apena che 'l riva a Salerno per scuntàll ghe nonzien che l'è stad sospendud.

Anca se i so comizzi inn stad despess regolt con violenza, l'è stad bon de fàss elesger in Parlament in del 1948. In tra el 1950 e 'l 1969 el guidarà no el MSI, sostituid prima de l'Augusto De Marsanich e poeu de l'Arturo Michelini. In del 1952 el cognoss l'Assunta, con la che la gh'ha 'na fioeula e che la maridarà in del 1969.

In del 1987 la soa salut la deventa pussee grama e 'l passa la guida del partid al Gianfranco Fini, scerna vista 'me volontà de tajà cont el passad fassista, e in del 1988 l'è elesgiud president del Moviment Social. El moeur in del midem ann de emorragia cerebral e ghe fann l'obet insema al Romualdi, mort el dì prima, al che inn andad anca di esponent comunista compagn de la Nilde Iotti e del Gian Carlo Pajetta.

Regord Modifega

El comun de Altomonte, guidad del social-democrategh Costantino Belluscio, l'è stad el prim a dedicàgh una via, seguid poeu de Fiumicino, Pomezia, Rieti, Ragusa, Locorotondo, Crispiano, Lecce, Veglie, Casarano, Noventa Vicentina, Pescantina, Vigasio, Foggia, Capaci e Valenzano. Inveci, a Putignano gh'hann dedicad un parch, a Rossano un pont e a Viterbo gh'hann dedicad la circonvallazzion.

In del 2000 l'è fad su el Premi Almirante, volud del Mirko Tremaglia.

A vint agn de la soa mort el Luciano Violante el gh'ha havud de dì che "l'è stad bon de portà in la democrazzia quei che se recognosseven no in la Republega italiana".

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega

Vos corelade Modifega