Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Giuseppe Bonandrini (Casnigh, 5 de fevree 1867 - Piazzator, 17 de marz 1940) a l'è staa 'n medegh e poetta italian, letteraa del lombard e in tra i responsabij del Ducaa de Piazza Pontida.

Biografia Modifega

Nassuu a Casnigh, el se laurea in medesina a Pavia e 'l deventa medegh condott. El cognoss in del 1892 a Brembilla, indova che 'l lavorava, el Bortol Belott, a l'epoca ancamò liceista, per tornà al sò pajes du agn dopo quand che 'l se libera on post de medegh. Pocch agn prima de la soa mort el va in pension e l'è festegiaa in la piazza de Piazzator, per rengraziàll del sò servizzi, degià che l'eva refudaa de andà a Valbondion per "lassà mia i sò oss in su 'na strada de l'olta Val Seriana".

El moeur in del pajes in del 1940.

Oeuvera Modifega

I sò sonett hinn staa regolt del fioeu Ferdinand in d'on test ciamaa "Sonetti in vernacolo" publegaa in del 1982. El trattava soratutt la soa profession de medegh e la soa vitta, cont i event che l'ha caratterizzada.

Matina al ròcol Modifega

Metìt fò e tiràt sö la rét
a 'l turna 'n dol tabiòt l'oseladùr...
lé, sóta mà, 'l prepara i sboradùr...
l'impia la pipa e 'l grégna... e töt contét

a 'l se mèt lé a scoltà... 'n da nòcc a 's sét
i durcc che i canta la cansù de amùr...
nel ciél a 's vèd belase a ègn sö ü ciarùr
che smórsa i stèle... ol mónd a l'è töt quiét...

dei mucc le sime i se culura d'or...
taca a cantà chèi 'n gabia e 'n tèra a 'l cór
i sàmbei. L'è ü bèl dé... dé de passada...

le fòe le sberlöséss per la rosada...
i prim osèi i ria per l'aria a vul...
e l'è töt ü cantà... e 'l léa sö 'l sul...

Riferiment Modifega

Bibliografia Modifega

  • Region Lombardìa - Antologia della poesia nelle lingue e nei dialetti lombardi

Interprogèt Modifega