Jacom Tendol

Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Jacom Tendol (talian: Giacomo Attendolo; Codegnœula, 28 de masg del 1369 – Pescara, 4 de sgener del 1424) l’è stait un conduter lombard. Cognossud anca nomà coma Nin (talian: Muzio), l’ha menad in bataja una armada bolognesa-fiorentina a Casalacc, event indova l’è vegnud famos con la scomagna de ‘Sforza’, che l’haveva sgiamò gadegnad per via de la sò gajardaria.

Jacom ‘Sforza’ Tendol

Pœu pader del Franzesch Sforza – che l’indarà a governà Milan per sedes agn – el Jacom l’è vegnud cont e scior de un frach de terre ind la Lombardia merdional, Volta e Mez’Italia adree al suzzess che l’ha scoss con la sò carrera militara.

L’è considerad el fondador de Cà Sforza.

Vita

El Jacom l’è nassud ind el 1369 a Codegnœula, in Romagna, ind una fameja sciora de piscinit nobii de campagna. Fiœul del Sgiovann Tendol e de la Lisa, el ven ciamad ‘Nin’ (scurtament de ‘Jacomin’) di sò sgent per spartìll fœura del bobà grand che el gh’haveva l’istess nomen.

Segonda la tradizzion, el sgioven Jacom l’era dree a menà el piò ind un camp quand che di merzenari comandad del Boldrino de Panicale eren dree a passà di sò bande per zircà di soldad novei. L’ha subet robad vun di cavai del pader per indà a cognossej e rogàgh de lassàll sgiontàss al grup sò de lor.

Jacom Tendol

De chì adree – insema ai fradei Bosi, Franzesch, Bortol e a duu cusin – el Nin el s’è sgiontad adree a la compagnia de l’Albarigh de Barbian, che per la prima vœulta el l’ha ciamad con la scomagna de ‘Sforza’ (‘Quell Fort’).

Ind el 1398 l’era al servizzi de Perugia contra i trupe milanese del Sgiovann-Galeazz Vescont, cont el qual el Nin el s’è subet liad, a la fœusgia di scef merzenari del temp. Depos, el s’è batud insema a Fiorenza e contra Cà Vesconta ma, ind el 1402, a la bataja de Casalacc, l’è stait batud del sò vegg majester, l’Albarigh de Barbian. A rivà al 1409, l’era ai dependenze del Nicolla III de Ferrara, che l’era dee a vesser menasciad de Parma.

Desgià che la sò spertisia in guerra la vegneva pussee bona contra Fiorenza e el papad, l’è restait per tuta la sò vita de chì adree ind el Regn de Napoli al servizzi de la resgina Sgiovanna II, apœus a la mort del rè. Adree a una bega con vun dei homen favorid de la resgina, l’è stait menad via in preson, ancaben che la resgina la fudess riessida a fàll menà fœura, cont el dàgh ancasì i fevod de Benevento e Manfredonia per reserzìll di dagn. In questa ocasion l’ha tolt in mojer la Caterina Alopo.

Ind el 1417 l’è stait menad de la resgina a vutà el papa contra Braccio de Montone, e el s’è trait adree el fiœul Franzesch. L’è pœu tornad indree a Napoli, ma gh’è soltad a voltra un’oltra bega cont el Giovanni Caracciolo, nœuv sgimach de la regina.

Ind el 1423 l’è stait menad a L’Aquila per infogà una rebellion in favor de la resgina, ma l’è morud ingossad ind el fium Pescara.

Fameja

Ch’a se saiva, Tendol el gh’ha havud sedes bagaj de trè mojer deverse e de dò sgimache:

Ind el 1409, de la prima mojer Antonia, el gh’ha havud:

• El Bosi (1410–1476), cont de Codegnœula

Ind el 16 de sgiugn del 1413 l’ha sposad la Catarina; insema i gh’hann havud:

• El Leonard (1415–1438)
• El Peder (1417–1442), vesquev de Ascoli Piceno a partì del 1438
• La Sgiovanna (nassuda e moruda ind el 1418)

Una miniadura del Nin Tendol

Ind el 1421, el s’è sposad una terza vœulta con la Maria e gh’hann havud:

• El Bortolomee (1420–1435), cont de Celano (1430)
• El Carel (15 de sgiugn del 1423 – 12 de setember del 1457), pœu ciamad ‘Gabriell’ apœus a la sò ordinazzion coma vescov de Milan ind el 1445

Con la sò sgimaca, la Tamira Caja, el gh’ha havud:

• El Mansuet (1400–1435)
• L’Onestina (1402–1422), monega benedetina

Con l’oltra sgimaca, Lucia Terzani da Marsciano, el gh’ha havud:

• El Franzesch (23 de luj del 1401 – 8 de marz del 1466), duca de Milan ind el 1450
• La Lisa (1402–1476)
• L’Albarigh (1403–1423)
• La Tonia (16 de sgener del 1404 – 1471)
• El Leon (masg del 1406 – setember del 1440), conduter
• El Sgiovann (1407 – desember 1451), conduter
• El Grigœur (29 de occiover del 1409 – avril del 1473), che l’ha voltad el sò nomen in ‘Lissander’ in onor del papa Lissander V
• L’Orsola (1411–1460), un’oltra monega

Ligamen de denter

• Cà Sforza
• Conduter
• Franzesch Sforza

Ligamen de fœura

Altri progetti

• Wikimedia Commons

• Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Jacom Tendol

Font

• Flavio, Biondo (2005). Italy illuminated. Harvard University Press. 
• Ruggiero, Guido (2015). The Renaissance in Italy: A Social and Cultural History of the Rinascimento. Cambridge University Press. 
• Santoro, Caterina (1992). Gli Sforza: La casata nobiliare che resse il Ducato di Milano dal 1450 al 1535 (in it). Casa Editrice Corbaccio. 
• Lubkin, Gregory (1994). A Renaissance Court: Milan under Galleazzo Maria Sforza. University of California Press. 
• Litta Biumi, Pompeo. Famiglie celebri italiane (in it). Milano: Luciano Basadonna Editore.