Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Lanzin de Cort (anca Lanzin Curt, 1460 - Milan 2 fevrer 1512) a l'è stad un scritor e poeta lombard del temp del Renassiment lombard, regordad per i so sonet in milanes.

La preja del Lanzin

Biografia Modifega

L'è nassud intorna al 1460 in del Ducad de Milan sforzesch e l'ha studiad a Pavia cont el maester Giorgio Merula.

Del 1481 a l'è un contrascriptor, pagad cont un salari de ses fiorin al mes, se pensa che 'l fuss un cobista de concet che 'l faseva i traduzzion di test classegh sota el controll del Merula midem. Del 1488 a l'è insegnant a Pavia e letor de metafisega.

Anca senza mai rivà a l'ecellenza, el gh'ha havud comunque di roeull de importanza in la ministrazzion milanesa, anca sota i frances che haveven ciapad temporaneament el Ducad, che gh'haveva consiliad de trovà un acord con la popolazzion e de stà minga a mortifegàlla. L'è stad del 1503 in la comission per scernì i porte del Dom de Milan e del 1505 l'è stad el representant milanes a l'orazzion per el Luis XII.

Quand che l'è mort el Gustin Bust gh'ha fad un monument funerari, che incoeu l'è dent al musee d'art antiga del Castell Sforzesch, e l'è mitud sota in la Gesa de San March.

Literadura Modifega

El Curt l'ha lassad trii liber de poesia in latin e una ventina de sonet in milanes.

La soa poesia latina l'è stada a longh retegnuda bassa, sgresgia e fada mal, anca per via di giudizzi gram del Paol Giov, e domà in di ultim temp l'è stada studiada e revalutada.

In del so sonetà milanes, el voleva vesser vesin a la realtà, e ghe piaseva minga la manera de scriver del Petrarca. Vari so sonet critegaven el Baldassar Tacon, poeta e secretari de la cort sforzesca che 'l gh'haveva una moralità che 'l scompartiva no.

Riferiment Modifega