Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El lapis copiativ l'è on lapis cont ona mina de graffitt e cont on pigment dent. Per 'sta caratteristega la pò vess scancellada domà per abrasion e donca ghe riman di segn in sul foeuj. Proppi per quest l'era doperada per firmà i contratt e per votà primma de l'invenzion de la penna a sfera, e in d'on quaj paes, comé l'Italia e 'l San Marin, hinn anmò doperaa per votà.

On lapis copiativ

In di elezion Modifega

A bon cunt el Stat pussee famos a doperàj l'è l'Italia, che la dopera di temp de la monarchia, quand che votà con la penna e 'l calamaj l'era problemategh. Dal 1948 l'è in del Test Unegh in sui Elezion l'obblegh de votà cot el lapis copativ, e se 'l se dopera 'n alter strument el vot l'è nullaa. Anca el San Marin el gh'ha i midemm regoll.

I sò sostenidor disen che l'è mej de la penna perchè la ris'cia minga de s'cepàss e, se i sched hinn sorapognuu, la lassa nissun segn in sui sched de sotta. A dispett de quella roba lì la penna l'è doperada per el vot di italian in di stat forest, che voten a cà.

On alter Stat a dà i lapis copativ l'è 'l Regn Unii, soratutt per evità che la gent la bordega i gabinn de vot, ma se pò doperà anca 'na penna portada de cà.

Riferiment Modifega