Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El russenorsk (in norveges: [ˈrʉ̂sːəˌnɔʂk]; in russ: руссено́рск [rʊsʲɪˈnorsk]) a l'è on pidgin estint doperad in passad in de l'Artich, che el trava insema element del russ e del norveges.

L'è stada fada su di mercant russ e pescador norveges de la Norvegia del nord e la Penisola Kola in Russia. L'è stada doperada per circa 150 agn. El russenorsk l'è important 'me cas proeuva di teorie sora i lengov pidgin.

'Me el capita despess in del desvilup di pidgin e di lengov comerciai, desgià che l'interazzion di pescador e di mercant la gh'heva minga ona lengua comuna, gh'era besogn de la creazzion de forme de comunicazzion minimal. El russenorsk el gh'ha ona gramatica rudimental e on vocabolari piscinin, fad su per la pupart de parolle essenziai per el pescà e 'l mercad.

Storia Modifega

El bastrozz l'è esistid in tra russ e norveges per 150 agn in di contee de Troms e Finnmark. Quell bartozz chì l'era suportad del govern norveges, e per quell motiv chì, 'l re Cristian VII l'ha dad el status de cità a divers insediament, 'me per esempi Tromsø.[1] Per i norveges l'era normal cambià el pess per farina e forment cont i russ. El mercad el segutava longh tut l'ann: i norveges i podeven havégh pess a on prezzi bass e a l'istess temp i russ i gh'heven on surplus de forment.[2] I mercant i vegniven di aree arent a Murmansk e al Mar Bianch e despess rivaven fina a Vardø, Hammerfest e Tromsø, ona quai voeulta adritura fina a Lofoten.[3] El prim esempi documentad de russenorsk el torna indree al 1785. L'è stad vun di pidgin pussee studiad; tant lenguista, compagn del Olaf Broch, s'inn interessad al tema. A diferenza di pidgin eqatoriai, l'era fad su domà de do lengov: el norveges e 'l russ. De sorapu, quei lengov chì inn minga de l'istess brasc di lengov indoeuropee e la s'è formada de domà ona class social.[4]

Fina al 1850, el russenorsk l'era acetada de tute i class sociai, ma de quell ann chì, l'è vegnud semper pussee limitad ai pescador norveges. I mercant norveges i passaven pussee temp in Russia e i studiaven la lengua fina al pont che podeven comunicà in manera rudimental in russ. Per quell motiv chì, el russenorsk l'ha perdud adasi adasi el so prestigg.[5]

In del 1917, con la deciarazzion de indipendenza de la Finlandia de la Russia, el confin in tra la Norvegia e la Russia l'è deventad pussee piscinin e 'l russonorsk l'è vegnud semper pussee piscinin e minga necessari, fina a sparì del tut in del 1919.[6] De sorapu, l'Union Soviedega l'ha limitad i contat internazzionai e donca anca la nescessità de ona lengua comuna in tra norveges e russ.

Fonologia Modifega

El russonorsk el dopera tant fonema ciapad del norveges e russ, despess con di alterazzion.[7]

  • /h/, che gh'è minga in russ, el vegn /g/: hav (mar) → gav.
  • /x/, che gh'è minga in norveges, el vegn /k/: хорошо (khorosho, bon) → korosho.
  • /mn/, che gh'è minga in norveges, el vegn /n/: много ли (mnogo li, tant?) → nogoli.
Consonant
Bilabial Labiodental Dental/
Alveolar
Retrofless Palatal Velar
Nasal m n
Stop p b t d k ɡ
Fricativ f s ʂ
Aprossimant l j
Vibrant ɾ
Vocai
  Anteriora Centrai Posteriora
Sarrada i u
Media e ə o
Averta a

Esempi Modifega

(R) el marca l'origin russa, (N) l'origin norvegesa.

Moja tvoja.
моя́ (R) (N)
по (R)
твоя́ (R)
in to
Parli in de la toa lengua
Kak sprek? Moja njet forsto.
как (R) språk (N) моя́ (R) нет (R) forstå (N)
come parlà? minga capì
'Se te diset? Capissi minga.

Fras Modifega

Moja på tvoja. Son 'dree a parlà la toa lengua
Kak sprek? Moja njet forsto. 'Se te seet 'dree a dì? Capissi minga.
å råbbåte lavorà
kleba pan
Ju sprek på moja kantor kom T'hevet did che te saresset vegnid al mè ofizzi.
Tvoja fisk kopom? Te compret el pess?
Saika kopom i på Arkangelsk på gaf spaserom Compraroo el pollack e nodarem in del Arkhangelsk.
Kak pris? Mangeli kosta? 'Se el costa?
Eta grot dyr. Værsegod, på minder prodaj! A l'è car fess. Per piasé, sbassa el prezzi!

Riferiment Modifega

  1. Port of Tromso. Recuveraa el 2014-11-08.
  2. (2005) The Nordic Languages: An International Handbook of the History of the North Germanic Languages. Berlin: Walter de Gruyter GmbH, 1538. ISBN 3-11-017149-X. 
  3. Pomor trade. Recuveraa el 2011-11-01.
  4. Russenorsk. Archived from the original on 2011-06-05. Recuveraa el 2011-11-02.
  5. Руссенорск. Recuveraa el 2011-11-01.
  6. Russenorsk – A Language Sketch. Recuveraa el 2011-11-02.
  7. Pidgin – Russisch – Am Beispiel von Russenorsk. Archived from the original on 2012-11-27. Recuveraa el 2011-11-01.

Bibliografia Modifega

  • Broch, I. & Jahr, E. H. 1984. ''Russenorsk: Et pidginspråk i Norge'' (2. utgave), Oslo: Novus.
  • Broch, I. & Jahr, E. H. 1984.  "Russenorsk: a new look at the Russo-Norwegian pidgin in northern Norway." In: P. Sture Ureland & I. Clarkson (eds.): Scandinavian Language Contacts, Cambridge: C.U.P., p. 21–65.
  • Jahr, E. H. 1996. "On the pidgin status of Russenorsk", in: E. H. Jahr and I. Broch (eds.): Language contact in the Arctic: Northern pidgins and contact languages, Berlin-New York: Mouton de Gruyter, 107-122.
  • Lunden, S. S. 1978. Tracing the ancestry of Russenorsk. ''Slavia Orientalis'' 27/2, 213–217.