Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
bussola Disambiguazzion – Se te see 'dree a cercà alter significaa, varda Madonina (desambiguazzion).

La Madonina (AFI: [maˌduˈniːna], scolta) a l'è una statua in ram dor che la representa l'assunzion de Maria fada de l'Isep Peregh e che del 1774 l'è in su la gulia magior del Dom de Milan.

La Madonina

Cont el temp l'è deventada un simbol de tuta la cità e l'ha superad anca el so roeull religios, tant che fras compagne de "sota la Madonina" inn doperade per parlà de quell che capita a Milan.

Volta 416 cm, la gh'ha 'n alabarda che l'è, in verità, un para-fulmin.

In del secol XVIII el Dom el gh'haveva minga i sò gulie e, per volè de l'Isep Pozzbonell, el 26 de luj del 1765 el capitol de la Fabrega del Dom el scerniss de fà su la gulia magior, in su proget del Franzesch Cros. 'Me de ideja che la gh'era del Quatercent, se scerniss de meter su una statua de l'Assonta che la bracia su la cità, 'me a benedìlla: a l'è scernuda l'oeuvera de l'Isep Peregh, i che modellit de terracota inn guarnad in del Musee del Dom, alev de l'Elia Vissenz Buzz, l'è fada su in legn inscì de havégh un calch che poeu l'oreves Isep Bin l'ha podud doperà per fàlla, cont un'anema in ferr e cont el foeura fad de ram dor.

Infin, a l'è tirada su de trii magut el 30 de dicember del 1774. Al temp de la segonda guerra mondial a l'è quatada, inscì che i Liad la doperen no 'me riferiment per bombardà la cità: poch dopo, l'anema de ferr la sarà sostituida con vuna in azzal inossidabel.

Tradizzion

Modifega

Un temp a l'era lesg che nissun palazzi de Milan el podeva vesser pussee in alt de lee, donca se podeven no passà i 108,5 meter: quella lesg chi l'ha limitad l'altezza de la Torr Velasca e de la Torr Branca e se pensa che oltra al rispet vers el Dom gh'era anca una reson pratega, perchè el terren arent el gh'haveva sota un'aves e un quajcoss de trop volt el saria podud vesser instabel.

Cont el temp, gh'è vegnuda la tradizzion che vari edifizzi pussee volt del Dom meten su una cobia de la Madonina, inscì che la varda semper la cità de l'alt.

L'è inscì per el Pirellon, per Palazz Lombardia e per la Torr Isozaki, che incoeu a l'è la segonda costruzzion pussee volta de Milan dopo de la Torr UniCredit.

In la coltura popolar

Modifega

A lee l'è dedicada la canzon La Madonina del Giovanni D'Anzi, che l'è 'n poo un inn de facto de Milan. El derby de Milan in tra l'AC Milan e 'l FC Inter a l'è ciamad derby de la Madonina in sò onor.

Riferiment

Modifega

Alter proget

Modifega