Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

On maṇḍala (sanscret: मण्डल, ‘serc’; ciamaa anca yantra) l’è ona representazion geometrega de la relazion dinamega intra l’òmm e l’univers. De nòrma, la paròlla l’insegna ona figura geometrega indova on serc el gh’ha dent on quadraa, o on quadraa che el gh’ha dent on serc. Quella figura chì la pœù vess despartida giò in olter sota-division pù o manca regolar, e despess tucc divisibel per quatter. L’efett che a dann fœura l’è quell de ona lus che la se emanna del zenter de la figura o che l’è dree a sorbì tucc i color invers de lee, a segonda de la prosettiva de l’individov che l’è dree a vardà el maṇḍala.[1] Quej formi chì hinn dovraa in d’ona manera schematega e, a l’istess temp, a pœuden vess intenduu in d’ona quaj tradizion religiosa ’me on sont di manifestazion spaziaj del Divin.[2]

Maṇḍala de saiva

In del buddhesim – soratutt intra i prategant di tradizion tantregh – i maṇḍala pussee drovaa vegnen giò di test sacher tibetan, compagn di Kalacakra Tantra, che a stà a la tradizion i eren staj pròppi insegnaa del Buddha midemm. Quij maṇḍala chì hinn doperaa despess in del yoga di dia per vuttà a connettes cont i divinità che menen a gagnà l’inluminazion.[3] In del vajrayāna i maṇḍala pœuden anca vess faj sù de saiva.

Per savènn pussee Modifega

Ligamm de dent Modifega

Ligamm de fœura Modifega

Referez Modifega

  1. B. Shorter, A. Samuels (1998). Dicionário crítico de análise junguiana. (in pt). Rio de Janeiro: Imago/Consultoria Editora. 
  2. Gheerbrant, Chevalier (2001). Dicionários de símbolos (in pt). Rio de Janeiro: José Olympio. 
  3. (2006) "Mandala: um estudo na obra de C.G.Jung" (in pt). Último Andar.