Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Memoria a nucleo filaa (Core rope memory in ingles) a l'è 'na memoria ROM doperada in di agn '60 de la NASA per el programma Mariner e poeu per el programma Apollo, in l'Apollo Guidance Computer, che l'ha menaa l'omm in su la Luna. I memorij eren programmaa del Massachusetts Institute of Technology e faa su de la Raytheon.

Vuna di 'sti memorij

A differenza di coev memorij a nucleo magnetich, ch'eren doperaa 'me RAM, i nuclei de ferritt a hinn doperaa 'me di trasformator : El segnal word de 'n fil el passa travers de on core daa e se l'è copiaa a vun de la linia bit a l'è lengiuu 'me "vun", se l'è minga copiaa a l'è lengiuu 'me "zero". In l'ACG per on core podeven passà finna a 64 fil.

I programma eren direttament cusii in la memoria di tessitriss, de facc 'sti memorij eren ciamaa simpaticament "LOL", cioè "Little Old Lady".

Densità de memoria Modifega

Per l'epoca 'sta memoria l'era pussee capienta di memorij magnetich de l'epoca, la podeva ospità:

Memoria Dacc per pee cubich Dacc per meter cubich
Byte Bit Byte Bit
Memoria a nucleo filaa (ROM) 72 KB 576 Kbit ~2.5 MB ~20 Mbit
Memoria a nucleo magnetich (RAM) 4 KB 32 Kbit ~140 KB ~1 Mbit

Riferiment Modifega