Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La microirigazión l’è la fornidura locàl de acqua per mèzz di fornidór cont ona portada piscinina che lavoren a bassa pressión. De soramaròss insèma a l’acqua a l’è possibil fornì anca i ingrass. [1]

On gottadór

Tipi de impiant Modifega

I impiant de microirigazión pòden vèss:

-impiant a sbroff, che fornissen l’acqua per mèzz de spruzzador (o microirigator) che pòden vèss statich o girant;

-impiant a gotta, che fornissen l’acqua per mèzz de gotador che pòden vèss foeura de la tèrra (impiant a gotta de superfice) oppùr sòta tèrra (impiant a gotta sòtt-superficiàj); [1]

Grandèzza Sigla Valór tipich
Diametro de la sezion che la manda foeura l’acqua d 0,5-4,5mm
Portada q 20-1000 l/h
Càregh de esercizzi H 10-20 m
Buttada (ragg) R 0,5-2,5 m

Tipi de gotador Modifega

I gotadór pòden vèss poeu a longh percors (semai che l’acqua la ven foeura adrée a on percors longh e pien de gir a spiràl o a labirint) o a bus (in del caso che l’acqua la vegna foeura de vun o tanti bus piscinìtt). Oltra quèj tipi chì a gh’è poeu i tubi porós. [1]

Collocament di gotador rispètt al terren Modifega

I gotadór pòden vèss miss sora la superfice del terrén, poggià sora i vas, sospendùu in su di strùttur vari ch’je tegnen su oppùr sòta la superfice del terrén (irigazión sòta superficiàl). In del caso de l'irigazion sòta la superfice del terren i gotadór pòden vèss fornì de sistèma contra de l’intrusion di radìs de tipo meccanich o chimich. [1]

Idraulica di gotador e di spruzzador Modifega

Relazion portada-pression Modifega

 

‘ndoe

q l’è la portada l/s;
Ke l’è ona costata tìpica del gotadór (o del spruzzadór);
P l’è la pressión che 'l gotadór o 'l spruzzatór) el lavora in kPa oppure in meter de colòna d’acqua;
x a l’è l’esponént de la relazion portada-pressión e'l dipénd del tipo de regìmm del mòto:
x=1 se ‘l regìmm l’è laminà
x=0,5 se ‘l regìmm l’è turborént
0,4<x<0,7 in del caso de la transizión infrà el regìmm laminà e quèll turborént.
x=0 per i irigatór auto-regolànt (i irigatór auto-regolànt hinn quèj che mategnen la portada costanta cont el varià de la pression per mèzz di membrànn elàstegh che redùsen la sezión del fluss quand che la pression la se alza).

De sòlit el mòto laminà l’è nò comùn foeura che ind on quàj tubo de diametro piccolìssim; anca il regìmm de transizión l’è rar; el mòto l’è quasi semper turborent.

In del caso del mòto turborent quèlla relazión chì la ven foeura de la relazion generàl di lus a battent.:   indoe:

μ a l’è el coefficént de flùss che ‘l sò valór tipich l’è 0,9;
A l’è l’àrea de la sezión in m2;
g l’è l’acelerazión de gravità e la var pressappòch 9,81 m/s2;
H l’è el caregh idraulich in meter de colòna de acqua. [2]

Relazion portada-temperadura Modifega

In regimm laminà la temperadura l'influenza la portada, inveci in regimm turborent l'è trascurabil. Per ciapà in considerazion quèll fàa chì se dopere di coefficient de correzión rispètt al valór de la portada calcolada a 20°C[3]

Coefficient de correzion per divèrsi valor de temperadura e de l'esponént x:

Temperadura [°c] x=1 x=0,8 x=0,6
5 0,63 0,87 0,94
10 0,75 0,92 0,95
15 0,87 0,95 0,98
20 1 1 1
25 1,13 1,05 1,02
30 1,28 1,10 1,04
35 1,43 1,14 1,06
40 1,56 1,19 1,08
45 1,70 1,24 1,10
50 1,85 1,29 1,12

Ris'c de occlusion Modifega

I microirigatór e i gottadór pòden stoppàss; naturalment compù la sezion de indoe l'acqua la ven foeura l’è piscinina compù i se stòppen facilment. Generalment quèj che 'l sò diametro l'è maggior de 1,5 mm hinn pòch sensibil a l'occlusión, se ' l diametro l'è minor de 0,7 hinn molto sensìbil. De sora maròss di velocità bass e 'l regìmm laminà favorìssen el mucciàss di partìcol fin. [4]

Zòna de terren bagnada con l'irigazion localizzada Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Modèll del Schwartzmass e del Zur.

Riferiment Modifega


  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 9-13. ISBN 978-88-506-5215-0. 
  2. Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 14. ISBN 978-88-506-5215-0. 
  3. Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 16. ISBN 978-88-506-5215-0. 
  4. Antonina Capra (2007). Progettazione e gestione degli impianti di irrigazione (in italian). Edagricole, 16. ISBN 978-88-506-5215-0.