Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El nònes a l'è on parlà neolatin de l'Italia nord-oriental.

Posizion e classificazion Modifega

El nones a l'è parlaa in de la Valdenon, in del Trentin ocidental. El gh'ha di vesinanz bei fort cont el solander, ma anca cont el dialett de la Rendena.
Al dì d'incoeu l'è gnamò ciara la posizion di parlà nones in del panorama di lengov romanz. I lenguista hann discutuu per agn se mettel in del grupp lenguistegh ladin (come l'ha faa, per esempi, l'Isaia Graziadio Ascoli) o in quell lombard alpin (come voreven fà el Carlo Salvioni e 'l Carlo Battisti). On quai alter l'è dree a sostegn el fatt che 'l nones (insemm al solander) in realtà a l'è on lenguagg separaa di alter.

Caratteristegh e variant Modifega

Esempi de nònes Modifega

Ona novella del Boccasc Modifega

Dialett de Cles Modifega

 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 636

Ve dighi dónch che ai tempi del prim re de Zipro, dopo che Goffré de Buglion l'eva ciapà la Tera Santa, è nat che 'na siora de Guascogna la s'è portada en pelegrinagi al Santo Sepolcro, e ent el tornar endré la è cjapitada a Zipro, e jò da arcanti balossi la è stada maltratada vilanament. Lamentandose ela de 'sto fato senza poder solevarse né migja né poch, l'ha pensà de nar dal re a domandar giustizia. Ma calcun el gj'ha dit che no faròo engot, perché 'l re l'era 'n om tant andant, e sì poch d'bon, che nol doperava la giustizia per cjastigjar no demò le ofese dei àutri, ma el soportava ancja chele che i feva a el, con sò gran vergogna; tant che se calcun el gj'eva vergot sul goss, el se sfogjava col fargje calche dispet, o calche vilanada. Canche 'sta femna l'ha sentù chest, disperada de no poderse vendicjar, per sfogarse almanch del sò dispet, l'ha pensà de dargje sot 'na botada a chel re per la sò vergogna. E, plangiand, la è nada da el, e la gj'ha dit: "Lustrissim, mi no son vegnuda da ti perché speria che fagjes giustizia per l'afront che m'è stà fat; ma, en pagjament de chel, te preghi che m'ensegnes come ti possas soportar i afront che hai sentù che i te fa: perché enzì emparand da ti, mi possia soportar con pasienza chel che m'è stà fat; che, se podess, el Siore Dio lo sa, te 'l regjaleria volintera, già che vedi che gj'has sì bone spale".
El re, ch'enfin alora l'era stà poltron e pégjer, come 'l se desdromenzass, scomenzand da l'afront fat a 'sta femna, che 'l l'ha vendicjada con tut el rigor, l'è doventà for de modo rigoros con ognum che da jo inanzi l'avess fat vergot contrari a l'onor de la sò corona.
Giovanni Papanti, I parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 636-637

Dialett de Coredo Modifega

Mi digi donca: cand guvernava el prim re di Sipro, dop che Gofret de Buglione l'eva vensù la Terasant, l'è nù ch'una femna de Guascogna ness a far una devozion al Sant Sepolcher, e cand la nìa in indrè de Sipro, da certi cativ laór el ven maltratada int un manier da no desiderar migia. E de ches cì el se lamentava non un paocèt, e plangiand ghe vien in ment de nar dal re a dir quelch qu'è nù. Ma chelcun om le dis che 'l re era tant simunìt e che 'l valéa ben puöch, qu'invés de vendiciar le disgrazie, de mat el sostegneva tute cante quele que li venìa a lu fat; e se 'l giatava quelcun che fuss desperà, con quel ju el se podeva sfogiar. Cand la femna ciapì chesta ciossa ci, el s'ha rabià ma tant; e, deperada de vendiciarse, ghe vien in ment de nar a morder la desperazion del re. E nada da lu dal bon, plangiand la ghe dis int el mus: "Sior, no star migia a creder vè no, che mi sia nuda cacì per te domandar sodisfazion de chel che m'è nù: ma sol per saver com tu fa a soportar tut chele asnade che mi sai che te vien fat; percè, se podess ancia mi amparar, el sior Idio el sa ben cant volontier ancia chest mia ve daria, que sì un bon mussèt".
El re, que fin a chel moment l'era stà semper un rugiant e bon d'angot, così el se gh'avess desdromensà giust alor, principiand dal mal fat a 'sta femna, que 'l vendicù per ben, l'è nù 'n grand persecutor con tuti cianti chei che nasser contra l'onor de sa corona.
ibidem, pag. 637

Dialett de Fondo Modifega

Mi 'ndonch dighi che 'nt i tempi del prim re 'd Zipri, dopo 'l conchist dla Tera Santa fat da Gotifrè de Buglion, è suzess che 'na siora 'd chée àute 'd Guascogna l'è nada en pelegrinagi al Sant Sepolcro; e tornand da iu, arivada 'n Zipri, da aucuni birbanti l'è stada vilanament oltragiada. D'sta roba dolendose senza confort, l'ha pensà de nar davant 'l re a reclamar; ma i gj'ha dit che l'era fadigja butada via, perchè l'era 'n femenela e bon d'angót che, pu che bon d'far giustizia ai àutri per i sò torti, 'l ne soportava d'ogni sort d'chei, che i gje feva a el, che l'era 'na vergogna; e 'nzì chei che gj'aveva calche rabia i se sfogjava col fargje despet a el. Sentend chest la femna, desperada 'd poder otegnir vendeta, per consolarse un puèch l'ha pensà 'd fargjela vèder anch al re. E, nada plangiand 'nauda a el, l'ha dit: "Sior mio, mi no sén nuda a la tò presenza perchè speria d'aver giustizia de l'afront che m'è stà fat; ma putost 't prieghi che m'ensegnes come fas ti a portar...

Alter variant Modifega

  • Revò: Sicchè mi dighi che ai tempi del prim re de Zipro, canche Goffredo de Buglion l'ha ciapà la Tera Santa, è suzzedù che 'na siora de Gascogna l'è nada per divozion e 'ntel tornar de io, canche la è stada a Zipro, da zerta gent pùech de bon la ha rezevù dei dispiazeri.
  • Tuenno: Dighi donchia che 'n tei tempi del prim re 'd Cipri, dopo che Gottifrè de Buglion l'ha conchistà la Tera Santa, è suzzes che 'na gran siora 'd Gascogna l'è nada al Sant Sepolcro en pellegrinagi e 'n tel tornar endrè, arivada a Cipri, l'è stada oltragiada da alcanti berechini.

Parabola del Fioeu Trason (dialett de Castelfondo) Modifega

N'ann fa mé nonn, ca ier l'ha fat i otanta, el m'ha contà a mi e a mé sorela 'sta storia.
Gj'era 'n bòt ent un paes piciol, n'om che 'l gj'eva doi puti.
En dì el pu gióen dei doi fradei l'è nà da sò pare e 'l gj'ha dit: "Pare, vój tut quel che me speta; déme chel che l'è mè".
El vecl, che 'l voleva bèn (forse ancja massa) ai sò puti, l'ha fat come 'l gj'ha dit.
Arcanti dì dopo, el put el ciapa tuti i sò soldi e 'l s'in va.
L'è nà a viver ent una cità lontana, embrejandose con alcanti compari e 'l stava ensema a de le femnace.
Ensì en pocj temp el s'è magnà for tut, e l'è restà senz'angót.
Che 'l gj'eva da far po? Che vita avriel fat? Endó gjatava vergót da magnar?
A la fin el va da 'n contadin e 'l gje demanda: "Doperào en famej?"
"Sì", el dis el contadin, "però chest'ann em bù la brumada, la plovest massa e pò a la fin ancja la tompesta. Se vuès, podi darte 'n tocj de pan e 'ngót àuter".
"No doperi 'ngót d'àuter, basta non morir!"
"Tut i dì vas ent el cjamp e 'n chel prà a pascolar i mé porcéti e le mé bièce; es contènt?"
E 'l povrét el portava al pascol el bestiam dal sò paron tré, cincj, diès, vinti, tante bote.
Ma canche 'l vedeva en porcét grass che 'l magnava patate, el pensava: "Che por om che sém! Se stavi a cjasa saria stà pu bèn! L'era propi bel da mè pare! Adess envéze sto propi mal!".
E per no morir, el magnava erba e rais, e 'l plangeva: "Se almen podessi tornar dai mè vecli!"
E plangi ancuè, e plangi doman, no gji la fava pu: la fam e i mali i lo fava dimagrir semper de pu.
Alora, dopo 'n par de mesi, ancja se la cjasa de sò pare la era lontana, el pensa de tornar endrìa.
Dopo aver cjaminà tanti dì e tante not, l'ha rivà descólz e sdramelà ent el paes endó che abitava i sò boni vdcli.
Canche 'l par lo vé nir, plan plan, drì al mur da la cort, coi ocli bassi, el salta su da la contentéza, el gji cor encontra, el lo basa su, su le ganasse, sul vis, su la bocja.
"No, pare, no sté a basarme su! Sém stà massa cjatìu; i mè pecjadi i è massa grandi; no sém pu bòn da esser voss put; vuèj esser en voss famej".
Ma 'l paron el clama sièi famej e 'l gji dis: "Portat cji pu bel che gj'hai, e metejel endoss; dopo metej en anel ent el dé e le scjarpe ai pièi; vojàutri giò ijù nét a tòr l'aqua, empizàt el fuècj e copàt el vedel pu bel, perchè vuèj che tuti faja festa!
Vardat mò: chesto mè put el s'era perdù, e adess l'è tornà".
Dopo el se volta vers el put e 'l dis: "Nante", e i va subit a cjasa col put che 'l tegniva con tute doe le man la 'nzancja del pare.
E par tut el dì i ha magnà, i ha beù tant vin e i ha cjantà bele cjanzon.
Vivaio Acustico delle Lingue e Dialetti d'Italia

Vos correlaa Modifega

Ligamm de foeura Modifega