Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Orenburg (in russ Оренбу́рг [ərʲɪnˈburk]) a l’è ona cittàa de la Russia, in de la part meridionala de la region di mont Urali, capploeugh de la region (óblast’) de Orenburg. La se troeuva in sul fium Ural, a la confluenza cont el fium Sakmàra; el territori de la cittàa el gh’ha on’altezza massima de 154 meter in sul livèll del mar.
Al censiment del ann 2016 la gh’era ona popolazion de 562.569 abitant.

Stemma de la cittàa

Storia Modifega

La cittàa l’è stada fondada trè volt: la prima a la confluenza del fium Or’ cont el Ural del 1735, in d’on loeugh strategegh per el commerc cont i staa de l’Asia centrala. Del 1739, però, veduu ch’el loeugh l’era inondaa de l’acqua del fium tucc i primavee, l’è staa deciduu de fondà ona noeuva città cont l’istess nomm pussee a mont in su l’Ural, in su d’ona montagna ciamada Krasnaja (rossa); el vegg villagg el gh’hè anmò, ma el se ciama Orsk.

El villagg in su la montagna Krasnaja l’è minga staa faa su, perchè el loeugh l’era roccios, senza alber e lontan del fium, e donca l’è staa consideraa minga bon per insediàss. La Orenburg d’incoeu l’è stada donca fondada del 1743 de l’Ivan Nepljùjev pussee a vall in sul fium Ural, pressapoch 250 km a ovest de Orsk. De l’ann seguent l’è diventada capital del governatoraa omonem.

La cittàa la gh’ha avuu on roeul important in la ribellion de Pugačëv di agn 1773 e 1774; Pugačëv l’ha assediaa la cittàa per ses mes intra l’ottober del 1773 e el marz del 1774; el general Golýcin l’ha battuu el Pugačëv dò volt visin a la cittàa, che però l’è restada in rovina e pressapoch disabitada.

 
Orenburg del 1828

In la metà del Vottcent, dopo l’annession de l’Asia centrala in de l’Imper russ, Orenburg l’è devegnuda on’importanta cittàa per el commerc cont i noeuv territori e, del 1906, cont la costruzion de la Ferrovia Trans-Aral per Taškent, on important noeud ferroviari per l’Asia centrala e la Siberia.

Intra el 1920 e ‘l 1925 l’è stada capital de la Republega Sovietega Socialista Autonoma di Chirghis; del 1925 la republega l’ha ciappaa el nomm de Republega Sovietega Socialista Autonoma del Kazakhstan, ma Orenburg l’è stada giontada a la Russia.

Del 1938 al 1957 la cittàa l’ha avuu el nomm de Čkàlov (Чкалов), del pioniee de l'aeronautega sovietega Valerij Pavlovič Čkalov, e in del period de la Segonda Guerra Mondiala l’ha avuu on grand desvilupp economegh perchè tant fabbregh a hinn staa menaa chì dopo l’invasion tedesca de la Russia.

Popolazion Modifega

 
Piazza de la stazion de Orenburg

Al censiment russ del 2016, la cittàa de Orenburg la gh’era 562.569 abitant. La composizion etnega l’era inscì:

  • Russ 83,5%
  • Tatari 7,8%
  • Casacch 2%
  • Ucraìn 2%
  • Baškiri 1,1%
  • alter 3,7%