Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La paja l'è on lavorà agricol che 'l ven foeura di culmi (cioè i fust di cereai) quand che la pianta l'è maruda.
La pò vess considerada comè on sotta-produtt de la gricoltura, pechè l'è quell che 'l resta dopo avè battuu el forment. In tra i cereai de paja a gh'è 'l forment, el formenton, l'orz, l'avena, el ris, el mej, la seghel e 'l farr.
Se la ven regolta, la paja la ven anca imballada, anca se incoeu el suced meno despess (per reson economegh). I mucc de paja montonaa insemma se ciamen pajee.
La paja la pò avèggh anca di alter fonzion: la pò vess doperada per fà di tecc, di popp, capei, o anca di lavorà pussee artistegh.

Ona balla de paja in d'on camp in Germania.

Origin del nomm Modifega

Paja el vegn del latin palĕa. Quell nomm chì l'è spantegaa in tutt el domini neolatin (frances paille, italian paglia, spagnoeu e catalan palla, ocitan palha, sicilian pagghia).
In del latin classegh se ciamava stramen, che 'l se vesina al nomm doperaa in la pupart di lengov germanegh (ingles straw, todesch stroh, islandes strá, olandes stro). El s'è conservaa in del ladin e romancc stram/strom[1] e l'ha lassaa di trasc in del lombard stramm.

Referiment Modifega

  1. NavigAIS, carta numer 1476.