Paviment elastich
El paviment elàstich ( o resiliént ) a l’è on paviment fàa su de materiàj che gh’hànn 'na elasticità maggiora rispètt ai inscì ciamàa pavimént dur. Quèj materiàj chì, quand che vegnen sottopòst a ‘na pressión aplicada in su la soa superfice, gh’hànn apùnt la proprietà, ciamada resilienza, de desformàss e ciapà de noeuv la forma de primma quand che la ven tòlta via la sollecitazión estèrna.
Partegnen a quèlla catégoria chì i pavimént de gòmma, de pvc, de linòleum gugliàa, e la mochètt. In del cors de la stòria, el primm pavimént resiliént che l’è stàa dopràa in manera spategada l’è stàa el linòleum, assosènn prodòtt (anca in Italia) a partì de materi primm naturàj. I pavimént resiliènt hinn assosènn dopràa in di ospedàj, in di scoeull e in di locàj pubblich.
I paviment resilient per i impiant sportiv
ModifegaI pist e pedànn modèrni per l'atletica leggera gh’hànn su on pavimént molto elàstich che ‘l favorìss la corsa di atleta, de già che 'l ghe dà indrée la potenza che lor descàreghen giò in tèrra e ‘l ghe permètt de ottegnì di risultàa positìv assosènn migliór rispètt ai pist andeghée de tennisolite (‘na tèrra particolàr) o de scendra. El primm esempi de pista cont on pavimént a resilienza elevada l’è stàa dopràa in occorrenza di Olimpiadi del 1968 de Città del Messico, cont i pist in Tartan. El Tartan l’è 'n materiàl brevettàa e domà la ditta americana Athletic Polymer Systems, Inc. (APS) el pò véndell e prodùll. Quèll prodòtt chì el ven miss giò insèma a di alter strat de materiàl: in su ‘n fondamént fàa de asfalt comùn (spèss circa 2-3 cm) el ven colàa giò on impàst cald de sabbia e gòmma elastica (e in di temp indrée di vòlt amiànt), in de la quàl, innanz del raffreddamént vegnen miss denter di buscàj de gòmma poliuretanica de grandèzza variàbel [1] che, dòpo del raffreddamént ghe dànn a la superfice ‘na ruvidèzza che l'é assée.
Adrée ai agn, la tecnologia relativa al Tartan l’ha fàa di grand progrèss e anca di alter aziénd i hànn taccà a prodù di superfici in résina poliuretanica per l'atletica. I sò prodòtt, che di vòlt vegnen ciamà in manera minga precisa Tartan, hànn fàa el sò mestée in del migliorà i pist tant in tèrmin de sicurèzza, quant in tèrmin de risultàa sportìv di atlèta, ch’a hinn rivà a raggiòng di risultàa impensàbil fin a 'n quàj ann fa.[2]
Ancabén i pist con di paviment assosènn elàstich compagn del Tartan sìen òttim per i risultàa che permètten de ottegnì, a hinn de destoeù per chi che ‘l fa el jogging. De fàtt de già che ghe dann indrée al corridór la potenza descaregada in tèrra detèminen di sollecitazión eccessìv per i muscol e i cordón e donca pòden caosàa di destùrb infiammatòri e pussée raramént di micro-frattùr a livèll del pee.
I paviment elastich per l'isolament acustich
ModifegaEl pavimént elastich el pò vegnì dopràa anca per indebolì el frecàss de pedànn o comunque el rumór d’impàtt a quattàa su el pavimént con del materiàl elàstich.
Tuttamanch el pavimènt elastich el permètt de indebolì domà i freguenz del son sora ‘n cèrt valór ciamàa freguenza de tàj che in del caso del pavimént elàstich a l’è:
indoe:
- K l’è la costanta che la dipend de la superfice de percussión del pavimént e de la massa che la pèsta giò;
- E l’è el mòdol elàstich del pavimént elàstich [ N/m3 ];
- t l’è el spessór del pavimént elàstich [ m ].
Sòta la freguenza de tàj gh’è nò 'n' indebolimént del frecàss, inscambi de là de la freguenza de taj l’indebolimént del son el và su insèma a la freguenza “f “adrèe a la leg:
o ben el se sbassa de 12 dB per ottava.
I materiàj pussée mòrbed hinn mèj de già che la soa freguenza de tàj l’è pussée bassa. [3]
Vos correlad
ModifegaRiferimént
Modifega- ↑ (EN) Tartan per superfici all'aperto in su la red al sit de la APS
- ↑ Mondo, il "doping tecnologico" di Bolt. la Repubblica. URL consultad in data 6 ottobre 2008.
- ↑ Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 143. ISBN 978-88-8207-781-5.