Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Pian de Magadin (italian: Piano di Magadino; todesch: Magadinoebene) l'è ona region del Canton Tesin, in Isvizzera.
A se troeuva in tra la scima del Lagh Magior e la città de Belinzona e la ciappa el sò nomm del paes de Magadin, al dì d'incoeu frazion del comun de Gambarogn (distrett de Locarn). A l'è longh pu o manch ona vintena de chilometer.

A l'è nassuu de la gera e di alter sediment lassaa giò del fiumm Tesin, che proppi lilinscì el se butta dent al Lagh Magior. Fina a quand che l'hann minga bonificada (in tra el 1888 e 'l 1961), a l'era ona zona de stagn e de boll, e donca puttost malsana.
Grazzie ai bonifegh, la zona l'è vegnuda puttost fertil, e gh'hann mettuu tanti camp e riser. Inoltra, el delta del fiumm (ciamaa Boll de Magadin) l'è vegnuu ona riserva natural, indè che se troeuven tanti razz de animai (per esempi, trisent speci diferent de usei).
Inoltra hann mettuu in pee on bell poo de infrastrutur: ghe passa la strada cantonal che la ven su del Gambarogn (e de l'Italia) fina a Locarn, oltr'a quella che la va fina a Belinzona. Hinn dree a fà su ona strada e ona galeria che la colegarà el Pian al Monscender e a tutt el Luganes.
Arent ai Boll de Magadin a gh'è l'areoport de Locarn: quell territori chì, ciamaa cont el domm de i Gerr, a l'è on'exclave de la città tesinesa.

El Pian de Magadin; in fond se pò vedè la città de Belinzona.

Vos corelaa Modifega