Piev de Lugan
Piev de Lugan o piev de San Lorenz a l'era el nòmm d'ona piev antiga de la diòcesi de Còmm e del baliagg de Lugan con capopiev Lugan.
El difensor a l’era el san Lorenz, che gh’è dedicad an'mò adèss el Dòmm de la Cità.
Stòria Modifega
La piev de Lugan a l'è stada voeuna di dipendenz pussee antigh de la Còmm e del Contad del Sevar. A l'inviada del Rinasciment la pieve religiosa, compagn de tucc quèi del Ducaa de Milan, la s'è anca caregada d'ona fonzion amministrativa.
In del 1512 el territòri intregh l'ha subii l'invasion di confederaa elvetegh, i quai hann tacaa ‘na guèrra quadriennal contra de la Francia per el contròll de l'Altitalia, finida in del 1516 cont el trataa de Friburgh che l'ha marcaa a la definitiva l'anession de la piev de Lugan a la Svizzera che, insema a quii de Agn, Riva e Cavriasca l'è finida denter in del Baliagg de Lugan apena faa su, dipendenza dirètta de la Confederazzion.[1]
La piev amministrativa e quèlla religiosa hinn fornii in moment different: in quant a la primma, l'invasion giacobina del 1798 l'è stada fatal, degià che l’è stada trasformada in del noeuv e pussee moderno distrètt de Lugan, inveci la segonda l’è terminada el secol adree quand che 'l govèrna federal, compagn che l’era ‘dree a suced in depertutt, l'ha pretenduu la rettifica di confin ecclesiastich second quìi politegh, e donca l’è stada tirada in pee ona diòcesi luganesa deperlee separada de Còmm.