Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Piev de la Valcuvia o piev del San Lorenz in Val Cuvia (in latin plebis valcuviae o plebis sancti laurentii valcuviae) a l'è stada 'na piev in l'area del Contad del Sevar, part ministrativament del Ducad de Milan e religiosament de la Diocesi de Com. L'è restada in pè ministrativament del XIV secol al 1797, quand che l'invasion giacobina i ha tolte via tute, inveci religiosament a l'è stada in pè del XII secol al 1968, quand che el vescov de Cóm l'ha tolt via i piev. La località capopiev a l'era Cuvi, caploeugh de la Valcuvia.

El sant titolar de la piev a l'era el san Lorenz, che la soa festa l’è el 10 de agost e che anca incoeu gh'è dedicada la gesa arcipretal de Canonica, che adess l'è in del comun de Cuvei.

La gh'haveva dent i comun de Cuvi con Comacc, Cuvej, Asc, Dun, Vergoeubi, Brinz, Ransc, Arcumegia, Beder, Brenta, Cabièj, Caravaa, Casal Scioign, Cassan, Cavona, Stì, Gimon, Masciagh, Ferrera, Orin e Varee.

Storia Modifega

El document pussee antigh che ‘l tirà a man a la piev de Cuvi l’è del 27 de sgiugn 1167 e a ghe compariss el prevost "de Cuvi" ‘me testimoni a ona causa in tra ona certa Rigiza e i canonegh de San Fedel de Com. Olter a l'organizazzion de la piev relativa a l'opera de mission partida di vescov de Com e de Milan, in Valcuvia gh’è rivada anca l’opera del monaster del San Peder in Cel d'Or de Pavia che tanti possediment testifichen in temp medioeval. [1]

A sem che in del 1176 storicament Com el gh’ha avud de rinonzià a la piev de Cuvi despoeu de la disfata del Barbarossa in la battaja de Legnan e per quest, cont el rivà a la pas in del 1196, la Valcuvia, insema a di alter trè vall de l'area, l’è passada in di man di milanes ‘me ripartizzion local de la provincia del Ducad de Milan in quant al civil, inveci religiosament l'ha seguitad a fà part de la diocesi de Com. [1]

L'è stad a partì del secol quell di quatordes che a inn vegnud a voltra i prim segn de la decadenza de la piev, ancaben che imprendom che sgiamò dal Dusent, on quai paes de la piev el godeva d’on so prevost o d’on presbiter che 'l gh'haveva de tut i manere i istesse fonzion, compagn che in del cas de Stì. In del Cinchcent el collesg canonical de la prepositura del San Lorenz a l’era fad su de des canonich, di quai 9 i eren resident, e d’on prevost che ‘l vantava ai so dipendenze anca on capellan e on ceregh. [1] In del 1516 la bataja de Marignan l’ha fermad i proget elvetich de anession in su la piev che i haveven ocupad de quatr’ann.

A dispet de ‘ste posizzion chì, la piev de la Val Cuvia a l’era assosenn streccia in di so confin territoriai desgià che tante gese i s’eren costituide in parochie e quest el faseva andà sgiò semper pussee el poder material de giurisdizzion de la capopiev sora i alter gese minor. In del 1633, per esempi, el paes de Cunard l’è passad a la piev de Marchiroeul, quand che la gesa de 'sto paes chì l’è diventada prepositura. Di alter comunità a inn diventade di parochie deperlore in del cors del secol quell di desdot: Casal Sciuign nel 1749 e Arcumegia nel 1759. [1]

Del pont de vista civil, la piev aministrativa l’è stada oget d’on esperiment riformador de stamp inluminista fad de l'imperator Giusep II, che in del 1786 l'ha tirada dent in de la Provincia de Vares apena costituida, ripartizzion scancellada però del fradell Leopold II, imperador ben pussee conservator domà cinch ann adree.

Pussee inanz, la piev l’è stada sopressa in del 1797 despoeu de l’invasion del Napoleon e de l’introduzzion conseguenta de distret noeuv e pussee moderni. Inveci in quant a l'aspet eclesiastich, con decret del 6 de luj del 1798 (18 messidoro ann VI) el capitol prepositural del San Lorenz a l’è stad sopress del governa de la Republica Cisalpina e tucc i so ben vendud a l’asta. A la gesa de la piev a gh’è restad domà el prevost, e on cugidor. In del 1955 cont ona bolla vescovila datada 4 de november, la gesa l’è stada elevada a arcipretura. [1] An’mò adess el territori el fa part de la diocesi de Com, zona pastoral ciamada "Vall varesine" e in de l’ultima ripartizzion territorial la gh’ha denter du vicariati, Stì e Canonica, 20 parochie in compless.

Territori Modifega


Bibliografia Modifega

  • Synodus Diœcesana Comensis de anno M.D.LXV., pag. 39

Vos corelade Modifega



  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 vedi qui