Lombard Oriental Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa bresàna moderna.


El pisum sativum (en Bresà: roaiòt, en insübrich: erbión) l'è 'na spéce de piànta anöàla de la famìa de le luguminùze (Fabaceae), cultiàda en pó 'nper töt endèl mónt, per vìa de la sò somésa, che l'è bùna de maià e de sòlit la vé dopràda come verdüra, o come maià per le bès•cie. El granì de roaiòt el fornés 'na bùna quantità de energìe (àmit) e de proteìne (del 16 al 40 %).

Pisum sativum L.
occ.: Erbion
or.: Roaiòt

Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Fabales
Famìa: Fabaceae
Sota-famìa: Faboideae
Stìrpa: Fabeae
Zèner: Pisum
Spéce: P. sativum
Nomm binomial
Pisum sativum
L.
Sinonim
  • Lathyrus oleraceus Lam.
  • Pisum vulgare Jundz.
  • [1]

Descrisiù Modifega

El roaiòt l'è 'na piànta erbàcea anöàla.

La piànta la g'ha 'n sistéma vegetatìf mìa tat svelöpàt aisebé che condèna raìs a ficù la g'ha tendènsa à 'na zó bastànsa fónt endèl teré. Le fòie i è furmàde de còpie de fuiulìne che fenés condèn cavreöl (barbìs). Le 'nfiurescènse le nas a gratilìne enciurciàde dét en bràtee foliàcee che le se 'nserés a la sèa de le fòie. La somésa la se fùrma endèn cornazèl de 5 a 10 ghèi de longhèsa e la pöl tègner dét de 4 a 10 grà de roaiòt.

Compàgn de töte le ótre leguminùze, l'è 'na bùna fónt de proteìne, minerài e fìbre e l'è ütil per migliurà la tèra perchè la fìsa l'azòto 'ndèl teré gràsie a sèrti batéri (che pò i è i stès che 'nteragés co le piànte dei zèner Lathyrus e Lens, el Rhizobium leguminosarum biovar viciae, che i se fà dét endèi grupilì de le raìs i e i fùrma dei nitràcc che rènt la tèra piö bùna. Chèsto procès l'è ciamàt fisasiù simbiòtica de l'azòto.

Aparàt de reprodusiù Modifega

 
Diagràm fiuràl

I fiùr, de tìpo «papilionàceo», i è zigomòrf, co l'ovàre sùpero e cleistògami. I se fùrma a la sèa de la fòia, de sùi o a gröpècc en gràte a du o tré, de culùr vért, furmàcc de sic sépali saldàcc, e i g'ha sic décc diferèncc. La coròla la g'ha sic pétali diferèncc entra de lùr. la bandiéra drìta en puzisiù posteriùr, le dò àle en puzisiù lateràla, che la bràsa sà le caréne, apò a lùre furmàde de du pétali inferiùr, saldàde per en ciapèl. La coròla de sòlit l'è töta biànca, ma ale ólte la pöl véser ròza o tirà al viòla.


Galerìa de fóti Modifega