Platichthys flesus

European flounder
	; ;
Stat de conservazion
	; Poca preocupazion (IUCN 3.1)
Classifigazion sientífiga
Regn:	Animalia;
Phylum:	Chordata;
Clas:	Actinopterygii;
Ùrden:	Pleuronectiformes;
Famìa:	Pleuronectidae;
Zèner:	Platichthys;
Spéce:	P. flesus;
Nomm binomial
	Platichthys flesus; (Linnaeus, 1758)
Sinonim
	Flesus vulgaris, (Moreau, 1881); Platessa carnaria, (Brown, 1830); Platessa glabra, (Rathke, 1837); Platichthys flesus bogdanovi, (Sandeberg, 1878); Platichthys flesus flesus, (Linnaeus, 1758); Platichthys flesus luscus, (Pallas, 1814); Platichthys flesus marmorata, (Nordmann, 1840); Platichthys flesus trachurus, (Duncker, 1892); Pleuronectes bogdanovii, (Sandeberg, 1878); Pleuronectes flesoides, (Pontoppidan, 1766); Pleuronectes flesus, (Linnaeus, 1758); Pleuronectes flesus baltica, (Suvorov, 1925); Pleuronectes flesus caninensis, (Suvorov, 1929); Pleuronectes flesus leiurus, (Duncker, 1892); Pleuronectes flesus luscus, (Pallas, 1814); Pleuronectes flesus septentrionalis, (Surorov, 1925); Pleuronectes flesus septentrionalis, (Berg, 1949); Pleuronectes flesus trachurus, (Duncker, 1892); Pleuronectes italicus, (Günther, 1862); Pleuronectes luscus, (Pallas, 1814); Pleuronectes passer, (Linnaeus, 1758); Pleuronectes roseus, (Shaw, 1796);

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.

Ol Platichthys flesus cognusìt col nòm de sfòia o de sföia in cremunés l’è ü pès eürialì de la famèa Pleuronectide.

‘L gh’à ‘l còrp ischisàt, cioè l’è ólt e strécc tat de ès piàt piatènt compàgn de öna sfòia e quàndo l’vé grànt ‘l gh’à töi dù i ócc de la stèsa bànda del có, a drécia. De fàti ‘l càmpa pogiàt zó söl fónt o scundìt dét in de sàbia e ‘l se pógia sèmper de chèla bànda, isé a drécia la gh’à ‘l culùr de la sàbia per fas mia ét e la ghà töi dù i öcc, menimà a mansìna l’è biànch.

Chèsto pès se ‘l tróa in del Atlàntech, ma gh’è di popolasiù ach in del nòrt del mar Adriàtech, in del Mar Nìgher e ‘n del Mar d’Azov e s’pènsa che öna ólta i sfòie i si a troès in töt ol mar Mediteràneo, ma dòpo l’öltima glaciasiù chès-cé pès i sarès restàcc adóma ‘ndóe ‘l mar l’è piö frècc e méno salàt.

Ol Platichthys flesus l’è ü pès eüralì, cioè l’è ü pès che ‘l pöl campà tat in aqua de mar, salàda che in aqua dólsa e de fàti öna ólta a la fì de l’estàt i se ‘nfilàa dét in del Pò e i riàa ü bèl tòch piö ‘n sö de Cremùna e i ciapà pò l’Ada almànch per rià sö ‘nfìna a Pisighetù e l’Òi per irà sö infìna a Cané e Piàdena. Al dé de ‘ncö i dìghe e l’inquinamét di àque i fà se che chès-ce pés i ghe rié piö a nodà sö per i fiöm de la Pianüra Padana.

Bibliograféa

Ferrari V., 2010, Lessico zoologico popolare della Provincia di Cremona, pag. 124, Monografia n° 10 de la colàna Pianura, editùr Pruìnsa de Cremùna, stampadùr Monotipia Cremonese Cremùna.

Riferimèncc

↑ Munroe, T. A. (2009-02-04). Platichthys flesus. IUCN Red List. International Union for Conservation of Nature. Recuveraa el 2013-08-31.
↑ Modell:Cite WoRMS

[IUCN-1] Munroe, T. A. (2009-02-04). Platichthys flesus. IUCN Red List. International Union for Conservation of Nature. Recuveraa el 2013-08-31.

[WoRMS-2] Modell:Cite WoRMS

[1]

[2]