Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El potenziàl de riduzión (anca conossùu ‘me potenziàl redox[1] e indicàa con Eh) l’è ‘na misura de la tendenza d’ona specie chimica a quistà i elettrón, o ben a vèss redòtta. In del Sistèma internazional de unità de misura, el potenziàl de riduzion l’è esprèss in volt (V). El potenziàl de riduzion l’è ‘na proprietà intrinseca de la specie chimica considerada; quand che ‘l sò valór l’è pussée alt, l’afinitàa elettrònica de la specie l’è maggiora e anca la soa tendenza a vèss redòtta.

Misurada ed interpretazion Modifega

El potenziàl de riduzion el misura la tendenza de la soluzion elèttrolitica a pèrd o a quistà i elettrón qualora che la soluzion la subìssa on cambiament caosàa de l’agionta de ‘na noeuva specie. Ona soluzion cont on potenziàl maggiór (pussée positiv) rispètt ai speci giontàd la tenderà a quistà i lor elettrón (cioè la sarà redòtta con l’ossidazion di noeuv speci), inscambi ‘na soluzión cont on potenziàl de riduzion minór la tenderà a pèrd di elettrón, o ben la vegnàra ossidada intanta che la redùss i speci noeuv.

De già che i potenziàj de riduzion hinn difficil de vèss misuràd in manera precisa, vegnen definìi rispètt a ‘n’elèttrodo de riferiment.

I potenziaj de riduzión vegnen donca determinàa per mèzz de la misurada de la differenza de potenziàl elèttrich fra un elèttrodo de laȏ – pucciàa ind la soluzion che se voeur misurà el valór - e on elèttrodo de riferiment – pucciàa dent ind on altra soluzion conligada elèttricament a la primma – travèrs on pont salin. El valor del potenziàl de riduzion de l'elèttrodo de riferiment l’è conossùu; per esempi el potenziàl de riduzión de l'elèttrodo standard a idrògen l’è d’usanza pari a 0,0 mV. Al fin de ottegnì stabilità e cura, in del cors del svolgiment di proeuv de laboratori a se preferìss doperà on elèttrodo standard a clorur d'argént oppùr on elèttrodo a calomelàn sàtur (SCE).

La misurada di potenziàj de riduzion la pò vegnì falsada de tanti fattór, ‘me per esempi: la temperadura, el pH, el svolgiment de reazion reversibil o dondinnànt, la presenza de divèrsi cobbi redox, el velenamént de l'elèttrodo, di valór bass de la densità de corrent de scambi e di cobbi redox inèrt.

Potenziaj de riduzion standard Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Potenziàl standard de riduzion.

El potenzial standard de riduzion de ‘na specie chimica (indicàa con  ) l’è el potenzial de riduzion misuràa in condizion standard, cioè: temperadura de 25 °C, ‘na concentrazión 1 M de ciaschedun di ion partecipant a la reazione, e 'na pression parziàl de 1 atm per ògni gas che ‘l partececipa ind la reazione e cont l'utilizzazion di metàj pur 'me elèttrodi.

El potenziàl standard de riduzion el ven decìs rispètt a on elèttrodo standard a idrògen (SHE), che ‘l ghe ven dàa el valor arbitrari de 0,00 V.

On quàj ann indrée, tanti stati, anca i USA e ‘l Canada, dopraven i potenziàj standard de ossidazion inscambi di potenziàj standard de riduzion. I potenziàj standard de riduzion hinn domà quèj standard de ossidazion cont el segn cambiàa, donca l’è nò on gròss problema in di càcol. Tuttamanch, de già che pòden anca vèss leggiùu ‘me di "potenziaj redox", la IUPAC la preferiss i tèrmin "potenziaj de riduzion" ( ) e "potenziaj de ossidazion" ( ).

Determinazion teòrica del potenzial de riduzion Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Equazion del Nernst.

A ciascheduna di reazión de riduzion el gh’è associàa on potenzial de elèttrodo, E, ligàa ai concentrazion de la specie ossidada ([oss]) e redòtta ([rid]) segond l'andadura descrivuda de l'equazion del Nernst:

 

indoe:

A ona generica temperadura:

 

A 298 K (o ben 25 °C), el rapòrt RT/F a l’è egual de 0,059 (con l’aplicàgh el fattór de conversion 2,3 per passà di logaritm naturàj a quèj decimaj).

I potenziaj standard de riduzion hinn riportàa in letteradura. A hinn i potenziàj misuràd cont el mètt pari a 1 la concentrazion molàr de la specie ossidada, ciapand ‘me riferiment la riduzion del ion H+ a idrògen, donca el potenziàl de riduzion de la reazion:

 

con [H+] = 1 mol/L e con la pression di H2 pari a 1 atm, el ven miss d’usanta pari a zero.

Conversion di potenziaj fra divèrsi tipi de elèttrodi de riferiment Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Elèttrodo a calomelan satur.

Depèss i potenziàj de riduzion vegnen misuràa relativament a divèrsi elèttrodi de riferiment e ‘l diventa donca necessari de convertì i valór tràa foeura, de manera ch’i sìen riferìi a l’elèttrodo standard vorsùu.

A vicenda, el pò vèss necessari covertì i misur sperimentàj in potenziàj standar de riduzion per podè fàj savè o mèttej denter in di tabèll che servissen a spiegà. Quèll lavorà chì el pò vèss compìi a la facil se a se conóss la differenza de potenziàl tra l'elèttrodo de riferiment doperà e l’elettrodo de riferiment vorsùu:

 

indoe:

  • obs a l’è la reazion osservada;
  • ref2 a l’è l'elèttrodo de riferiment dopràa ind la misurada;
  • ref1 a l’è l'elèttrodo de riferiment vorsùu.
Elèttrodo de riferiment Potenzial de elèttrodo standard in mV (SHE)
Elèttrodo a idrògen standard (SHE) 0
Elèttrodo a calomelan satur (SCE) +241
Ag/AgCl, 1 M KCl +236
Ag/AgCl, 4 M KCl +200
Ag/AgCl, sat. KCl +197

Riferiment Modifega

  1. In realtà a se parla de "potenzàl de riduzion" e de "potenzial de ossidazion", ma quèj potenziaj chi hinn divèrsi domà per el segn, per quèst a se parla generalment de potenziàl "potenziàl redox".

Vos correlad Modifega

Ligamm de foeura Modifega