Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Presolana l'è un massiss de montagne di Prealp Bergamasche che 'l riva a un'altezza massima de 2.521 m. sora le nivell del mar. La se troeuva del tut in de la provincia de Berghem, in tra la Vall Seriana e la Vall de Scalv.

Sgiamò de la metà del vot-cent el massiss l'ha tirad in tra i pussee important alpinista italian e el presenta di giaciment minerari e fossil di Alp.

Origin del nom Modifega

Gh'è tante version che volarissen fornì el nom de quella montagna chì, e tante i gh'hann un sfond legendari. La pussee sugestiva la faria vegnì de l'espression latina presa alana, con referiment a una bataja che i alan hann perdud contra i roman opur, segond un'oltra version, el Carl Magn l'ha vinciud contra un sovran del quell sit chì, l'Alan, che el governava el paes de Bren.

In tute e do i version, se dis che l'è stad un massacher inscì grand che, a la vall in de la qual inn capitad i sconter, inanz ciamada Valle Decia, gh'è stad cambiad el nom in Calv (al dì d'incoeu Scalv) in reson "del calvari d'oss despolpade vanzade al macell".

Semper per la legenda se dis che, in di not de tempesta, i spirit di Alan vann intorna per preie de questa montagna chì. Olter legende tiren dent folet, spirit o tose maraviliose, ma la version a la qual se poeu creder pussee la resta quella pussee recent, per la qual el nome Presolana el vegnariss del lombard pratizzoeula in reson di prad piscinit de la montagna[1]

Un'oltra legenda la referiss de un bandid de un'epoca descognossuda che el passava via in del nord de l'Italia. Dop che el bandid l'è stad identificad e se descover che el se ciama Lana, che l'era de cà in del paes Cadilana ( del Lana) el s'è fad i gambe e l'ha cercad de rivà ai Alp per andà in d'un paes forest. Cont un ingann la Giustizzia l'è stada bona de ciapàll propi indove che gh'è incoeu la Presolana.

Descrizzion Modifega

La Presolana a l'è un gran bloch da calcar. I guzze principai, fade su de preia calcarea, i formen una cadena che la va de ovest a est e la ciapa dent la Presolana de Castion (2.474 m), la Presolana Ocidental (la pussee volta, 2.521 m), la Presolana del Prad (2.447 m), la Presolana Central (2.517 m), la Presolana Oriental (2.490 m) ed il Mont Visol (2.369 m).

La part meridional (vers Castion de la Presolana e i so frazzion, e in particolar vers el Pass de la Presolana) l'è relativament dolsa, inscambi quell setentrional l'è assee vertical e la sta de soravia al paes de Coler.

Del pont de vista alpinistich, la Presolana l'è forsi la pussee importanta montagna de la provincia de Berghem, anch quant la sia minga la pussee volta (che l'è inveci Ol Coca che el riva ai 3.050 m) e ancaben el fad che la via normal per andà su l'è assee soeuli. El motiv l'è ligad al gran numer de vie de rampegàss (despess estremament dificoltose) che en traversen i pared e anca la quota bassa che la fa pussee facil de vignì dent anca in d'una bande de stagion minga inscì bona. El Carlo Medici, el Federico Frizzoni e l'Antonio Curò (fondador de la dezzion bergamasca de la CAl) inn stad i prim a rivà a la guzza de la Presolana Ocidental el 4 otober 1870.

A la so bas se troeuven i impiant de vegnì su per sport invernai (in particolar el sci de vegnì sgiò) de Coler e del Pass de la Presolana, e i paes intorna inn sit turistegh de una certa importanza.

Riferiment Modifega

  1. Franco Brevini, La dama bianca Sulla Presolana in vetta con la storia, in del Corriere della Sera Bergamo.