Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

La Prima Croxada (1096 - 1099) l'è staita una spedizion militara ciamada del Papa Urban II per liberar Jerusalem e i Lœg Sants dei musulman, plu aidar l'imperador bizantin Alessi I Comnen a combater contra i turc seljuqids qe, despò de la bataia de Manzikert, i hiva ciapad tuts i territore asiateg de l'Imper.

Miniadura del assede de Jerusalem

Ol discors del Papa a'l Concili de Clermont (ind el qual al saress nassid ol famos Deus vult) l'ha infiamad i anem de la picola nobiltaa, qe l'ha organizad la spedizion. I croxads i s'è trovads tuts insema a Costantinopel (1096), indove i ha jurads de ridar a l'imperador i terre bizantine qe i havress reconquistads; despò i è staits portads de l'oltra banda del Bosfor (1097) e insema a un esercet bizantin i ha reciapad Nicea. Ind la bataia de Dorilee i ha vencids i turc, per po indar inants a travers l'Anatolia, fina a Antioqia.

Qé i croxads deperlor (i forze bizantine i era indaite a Cipro) i ha portad un long assede (1098), ind el qual i ha ris'ciad de vesser sconfids. Vencide i trupe musulmane contra ogne aspetativa, i croxads i ha po conquistad la costa siriana e i ha metid sota assede Jerusalem (1099).

Despò de la borlada de la citaa, l'è stait fondad ol Regn de Jerusalem e elejid sovran Gofred de Buion col titol de Advocatus Sancti Sepulchri. Infina, con la granda vitoria ind la bataia de Ascalon, i conquiste croxade i è staite metide a'l segur.

Riferiments Modifega